Bombes nazis a l’Alt Maestrat

legió-CòndorEl periodista de València Josep Grau firma l’article “Por qué Hitler bombardeó cuatro pacíficos pueblos de Castellón?“, aparegut a l’edició valenciana del diari El País el passat 26 de desembre de 2015. L’article fa referència a la notícia que un documental audiovisual, titulat Experiment Stuka, trau a la llum la història dels bombardeigs que la Legió Còndor nazi va portar a terme als pobles de Benassal, Ares del Maestrat, Albocàsser i Vilar de Canes, a l’Alt Maestrat , el maig de 1938. L’article incorpora el tràiler del documental, que dirigeixen Rafa Molés i Pepe Andreu, cineastes i periodistes valencians que constitueixen la productora SUICAfilms.

El documental parteix de la recerca que va fer l’historiador de Benassal Òscar Vives, el qual va trobar la pista dels fets en el llibre The Spanish Civil War de l’historiador anglès Antony Beevor, publicat el 1982. Era una referència al bombardeig en un document alemany: “Bundesarchiv-Militärarchiv, Freiburg im Breisgau, RL35/34”. Aquest document era un informe de 50 pàgines amb 65 fotografies dels bombardejos als quatre pobles, que Vives va anar a a buscar a Friburg. Era el 2011. Amb les dades de la recerca, el Grup de Recuperació de la Memòria Històrica del segle XX de Benassal, va elaborar l’exposició Experiments de la Legió Còndor a l’Alt Maestrat 1938, que va presentar-se a l’Octubre Centre de Cultura Contemporània de València les acaballes de 2012 i les primeres setmanes de 2013. Arribava precedida per un article signat per J. Antequera Castelló a Levante titulat “El Maestrat fue otro Gernika“. Després, l’exposició va girar per altres llocs com la Llotja del Cànem de Castelló o l’Ajuntament Vell de Xert, a on vaig tindre ocasió de veure-la. Al número de maig de 2013, Òscar Vives publicava a la revista L’Avenç un article amb el mateix títol de l’exposició i la revista obria portada amb una de les fotografies dels bombardejos trobades a Friburg. Se’n va fer ressò Sal·lus Herrero a El Punt-Avui en l’article “Els bombardejos de Benassal“. Precisament al final del seu article, el periodista esmenta que l’exposició ja ha passat per Barcelona i va camí de Castelló, Alcoi, Vinaròs i Benidorm. A l’any següent, 2014, Maestrat Viu, en la primera edició dels seus premis, va concedir a l’associació benassalenca la distinció a un col·lectiu de la comarca per un projecte recent, tal com se’n va fer ressò la premsa comarcal.

L’elaboració del documental, que es troba en procés, ve a ser el salt al mitjà audiovisual d’una recerca històrica que va donar lloc a una exposició i, doncs, representa la possibilitat que els fets de maig de 1938 puguen ser coneguts pel gran públic. Això, tenint en compte que el documental es basa en la recerca d’Òscar Vives i en els testimonis orals de persones que van presenciar els bombardejos, és possible i seria una gran notícia per a la memòria històrica del Maestrat i del País Valencià, sobretot tenint en compte que Molés i Andreu treballen aquesta producció en valencià. Això no trau que la informació que proporciona El País obvia alguns passos previs que han tingut lloc fins a arribar al documental, al qual s’atribueix el mèrit de traure a la llum uns bombardejos del tot arbitraris, que el franquisme va encarregar-se prou de colgar en el silenci.

No s’ha de menystenir la capacitat d’impacte que notícies com aquesta tenen en l’opinió pública en relació a la memòria històrica valenciana. De totes maneres, al meu entendre, no es pot mantenir que el documental traurà a la llum uns fets que ja han estat estudiats, amb un article aparegut en una publicació especialitzada i altres en la premsa generalista, i amb una exposició que tracta la qüestió amb rigor metodològic. Sí que es pot esperar que suposarà la divulgació d’aquest episodi i que hi aportarà el testimoni oral de persones que van viure’l. Cosa que cal valorar molt positivament ja que en proporcionarà un punt de vista inèdit, sobretot tenint en compte que es tracta dels subjectes concrets que van viure-ho. Amb tot, sóc del pensament que convé fer algunes matisacions indispensables en relació al tractament de la memòria històrica en general i a l’enfocament que en proporciona l’article d’El País en particular. En concret, existeixen anàlisis que consideren que el tractament de la memòria històrica de la Guerra Civil i les seues conseqüències, que s’ha fet en documentals audiovisuals a Espanya en el darrer quart de segle, quan aquesta temàtica va deixar de ser tabú, conté un component emocional molt focalitzat en les víctimes, que busca emocionar el destinatari, tocar-li directament els sentiments per reproduir les emocions experimentades per les víctimes. I no dic que sigui el cas del poc que es pot veure actualment del documental. L’objectiu del format documental que tracta la memòria històrica és compensar emocionalment l’espectador per uns fets del passat que es presenten com irremissibles. Que això passe en un país que ha acabat desenvolupant tota una indústria cultural sobre la memòria històrica basada precisament en aquest mecanisme comunicatiu, artístic, narratiu, fa pensar si aquesta compensació emocional no és, al capdavall, un succedani de la reparació que les víctimes del bàndol perdedor no han rebut encara a dia d’avui. I l’argument matusser que tractant-se d’una guerra civil, Espanya no ha de demanar perdó de res, que és el propi del partit postfranquista que ha governat Espanya diverses temporades, xoca frontalment amb el fet que l’ONU considera Espanya el segon país del món en nombre de desapareguts, després de Cambodja. Per això, a finals del 2013, l’organisme internacional va instar l’estat espanyol a buscar aquests desapareguts en el termini d’un any i identificar els culpables de les desaparicions per jutjar-los. Cosa que el govern del partit postfranquista esmentat ha ignorat deliberadament fins avui. Hi va haver un jutge que s’hi volia posar i el van defenestrar.

No correm el risc de recuperar la memòria històrica mentre oblidem les responsabilitats? Que per cert no prescriuen.

EXPERIMENTO STUKA (SUB CAST) suicafilms from SUICAfilms on Vimeo.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s