Inviable

ec2d3-constitucion_de_1978

Sempre es estimulant parlar sobre el que poden donar de si unes eleccions. Pel que diuen les enquestes publicades fora de la legalitat espanyola, el PP obté una majoria de diputats al Congrés que no li és suficient per governar en solitari. Així és que després de 36 anys de democràcia formal a Espanya, s’hauran d’ajuntar dos partits, o  potser més, per conformar un govern de coalició inèdit. Pacte qui puga. Estic per pensar que quan els cromos acaben estant tan repartits que cal que els partits facen coalició, en aquesta pell de brau, és que hi ha moviments tectònic que corresponen a canvis profunds, i lents, del statu quo. Ho vam veure amb els tripartits catalans, que van acabar amb la vigència del peixalcovisme pujolista, aquella trampa característicament espanyola. Ho hem vist en les darreres eleccions valencianes, que han marcat el pas a l’oposició d’un PP desastrós després de 20 anys de fer i desfer com en una finca particular. No serveix en el cas balear, que tot i que s’assembla al cas valencià, té antecedents de governs de coalició d’esquerres que no s’han aclarit a mantenir-se en el poder.

L’aparició de partits espanyols al marge de PP i PSOE hauria de llegir-se com l’esgotament del model sorgit de l’alternança parlamentària, pròpia de la tradició monàrquica espanyola. Durant 36 anys ha estat així. A partir d’aquest 20 de desembre, ja en parlarem. D’entrada, no pareix que Podemos i Ciudadanos, tan radicals de plantejaments inicials, hagen de mantenir els principis en contra de l’acomodament al sistema de la representació formal. Al capdavall, és l’única manera que tenen de tocar poder. No són partits disposats a fer saltar el sistema actual com, d’altra banda, pareix que tinguen per objectiu les Candidatures d’Unitat Popular (CUP), que estan retardant al màxim o potser ni tan sols s’avinguen a  la formació d’un govern independentista català que havia d’iniciar la desconnexió d’Espanya per la via dels fets consumats mitjançant canvis legals. El més calent és a l’aigüera. I es vulga reconèixer o no, serà a partir dels resultats en les eleccions espanyoles que hi haurà govern independentista o noves eleccions catalanes. Ara, no em feu dir quina serà la sortida i en funció de quins resultats a les eleccions espanyoles. A hores d’ara, hi ha algú que hi puga fer llum? El carrusel mediàtic de les eleccions espanyoles ha arraconat un conflicte sobredimensionat que costarà déu i ajuda dilucidar. Només cal esperar que el posicionament de les CUP siga clar en un sentit o altre, i així el personal ja sabrà a què atenir-se. Doncs de moment estarem entretinguts uns dies a llegir i interpretar els resultats. D’entrada, la nit electoral tots els partits hauran guanyat, sobretot Podemos i Ciudadanos, que passaran de 0 a un bon grapat de poltrones. Gràcies als grans nuclis urbans, cal dir, que són els que donen més joc a la diversitat política. En circumscripcions més discretes demogràficament, els partits tradicionals es repartiran el pastís com sempre han fet, ja que en haver-hi poques places, la diferència de vots excloïa altres partits més minoritaris. Ara, això ha canviat.

castello-31093

Infografia: El Temps

Per exemple, en el cas de la circumscripció de Castelló, en les darreres cites electorals PP amb 3 i PSOE amb 2 van repartir-se els escons. La previsió que fa El Temps a l’article “70 candidats amb moltes paperetes“, del número 1644 d’aquesta mateixa setmana, apunta aquest resultat: PP: 2, PSOE: 1, Ciudadanos: 1, Compormís-Podemos: 1. A Tarragona, el repartiment de 2 diputats per a CiU, PSC-PSOE i PP del 2011 es converteix en un sol diputat per a Ciudadanos, Democràcia i Llibertat (DiL), ERC, i PSC-PSOE. Els altres dos poden anar a parar a En Comú Podem, el PP, o bé a algun dels altres tres primers esmentats abans. Molt obert.

Aquesta fragmentació, més acusada com més gran és la circumscripció electoral demogràficament parlant, opera contra el sistema electoral sorgit de les primeres eleccions democràtiques de 1977, que, pel que assenyalen algunes fonts com ara l’article de Vilaweb “A les eleccions espanyoles no tots els escons són per a tots: la trampa del bipartidisme“, va ser pensat per assegurar una alternança sòlida al govern de l’estat i barrar el pas a la tercera i quarta opcions més votades, que sempre han quedat a molta distància dels dos primers partits. Doncs la prospecció d’El Temps per a Castelló trenca la qualificació que se’n fa en aquest article en afegir la circumscripció al sac de les que tenen el bipartidisme garantit. Si pensem que en 36 anys  la província de Castelló només han tret diputats PSOE i PP (abans AP o UCD), podem fer-nos una idea de la magnitud del canvi.

Una altra cosa serà si tot aquest enrenou s’acabarà traduint en canvis efectius en l’ordenament polític o no. Que molta radicalitat dels nous partits espanyols potser només consisteix a canviar-ho tot perquè continue tot igual. Partits lampedusians? Què en volen fer del cadàver de la constitució espanyola? A finals de novembre, el constitucionalista andalús Javier Pérez Royo, proper a Podemos i en gira per promocionar el seu darrer llibre, La reforma constitucional inviable, recordava en una entrevista que no té pèrdua que la constitució en què no s’hi fan reformes substancials relatives a l’estructura de l’estat acaba causant el col·lapse del règim polític que marca. Diguem que en aquest cas el règim polític, la monarquia, va ser establert prou abans de l’accés de Juan Carlos I a la corona, i que la democratització d’Espanya va ser l’operació indispensable per assegurar aquesta monarquia. I no a la inversa. Les dues reformes fetes el 1992 i el 2011 responen a la globalització: autoritzar el vot d’estrangers de la UE a les eleccions municipals i assegurar el pagament del deute, però no afecten els principis polítics de l’estructura de l’estat.

El canvi sociopolític és de profunditat. La crisi econòmica i el 15M van marcar el final de la vigència pactada del sistema constitucional de 1978. Quant tardarà a arribar aquest canvi a les institucions d’una democràcia que va nàixer vigilada?

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s