Ramon Llull

Arbre de ciència. 1505

Ramon Llull va nàixer a Palma l’any 1232, sis anys abans que Jaumé I entrés a València i incorporés la taifa a la cristiandat i a la seua corona catalanoaragonesa. Als trenta anys, el cortesà Ramon Llull, casat i amb fills després d’haver practicat els costums de l’amor cortès i les seues derivacions literàries, va experimentar una revelació religiosa i va decidir dedicar la resta de la seua vida a escampar la paraula de Déu, motiu pel qual va convertir-se en escriptor polígraf, amb 240 obres conservades, filòsof, missioner, apologeta, polemista, poeta no que ja n’era d’abans de la revelació… Una personalitat única als inicis de la Baixa Edat Mitjana europea. A fi de guanyar-se el favor dels poderosos, va escriure en català, occità i llatí. També va escriure en àrab, llengua que va aprendre amb el propòsit no gens modest de convertir els infidels musulmans al cristianisme per via de raonament. Del que pensava n’estava molt convençut. Mallorca havia estat conquerida pel mateix Jaume I el 1229. De resultes d’aquella necessitat de difondre la seua proposta filosòfica i els seus coneixements, Ramon Llull va escriure en català sobre matèries que en aquella època, a Europa, eren patrimoni privatiu del llatí, llengua que es mantenia en el si de l’Església. Ramon Llull era un llec que es dedicava a promoure la seua personalíssima manera d’entendre el cristianisme. En la seua carrera hagiogràfica va assolir la categoria de beat. No ha estat mai santificat perquè, de fet, el seu pensament és tan potent que s’escapa de l’ortodòxia catòlica, per dir-ho de manera que s’entenga.

Als efectes que ens interessen ara, Ramon Llull va ser el codificador del català culte en una època en què les llengües romàniques, evolucionades del llatí vulgar de finals de l’Antiguitat i començaments de l’Edat Mitjana, no passaven de les primeres provatures literàries populars i para de comptar. Als reialmes catalonaragonesos, per exemple, la poesia, que era cantada, s’expressava en occità. Ramon Llull va escriure obra filosòfica i poesia en llengua catalana. De fet, va inventar moltes solucions lingüístiques que van servir per crear el català culte i moltes altres que no van anar gaire més enllà. La inventiva de Ramon Llull tenia aquesta capacitat propositiva. També va escriure una narrativa prenovel·lesca, quan la novel·la tal com la coneixem actualment encara havia de tardar molt a configurar-se. I en romanç catalanesc. La seua influència a nivell europeu, que va ser l’àmbit en què es va moure més, entre la Sorbona i Roma, entre la universitat i el papat, va ser efectiva i duradora, malgrat que en vida no va aconseguir atraure als seus postulats ni l’escolàstica universitària ni la política papal. D’aquesta manera, per exemple, ha estat descrita la concepció del món que transmet la poesia d’Ausiàs March, el més insigne poeta valencià de tots els temps, com el resultat de l’ascendència lul·liana sobre el pensament literari medieval en llengua catalana. I és sabut que Ausiàs March, des de Beniarjó, des de València, va fer com Ramon Llull més de cent anys abans: va abandonar definitivament l’occità per escriure en un català pur, el de la València del XV.

Per aquests motius, Ramon Llull és considerat el fundador de la llengua comuna culta i literària. La mateixa que li serveix a Jaume I per escriure el seu Libre dels feits i a Ramon Muntaner per escriure la seua crònica, des de Xirivella.

És per això que l’Institut Ramon Llull (IRL) du aquest nom. Es tracta d’una organització governamental originalment creada per la Generalitat de Catalunya i el Govern de les Illes Balears per a la projecció exterior de la llengua, la literatura i la cultura catalanoparlants. Entre alters coses, l’Institut subscriu convenis amb universitats per promoure-hi els estudis catalans, més de 140 a tot el món. En aquestes universitats, s’hi ensenya llengua catalana i catalanística. L’Institut Ramon Llull convoca proves internacionals de llengua en atenció al Marc Europeu Comú de Referència per a les llengües (MECR) que serveixen perquè les persones que s’hi presenten puguen acreditar els seus coneixements de català arreu d’Europa. A més, l’Institut promou la presència de la literatura catalana en fires internacionals del llibre i fa promoció cultural en ciutats estratègiques per donar a conèixer la cultura catalana arreu del món.

Com a conseqüència de l’accés del PP al Govern de les Illes Balears, aquesta institució autonòmica va abandonar l’Institut Ramon Llull, que ens els darrers anys ha estat consorciat únicament per la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament de Barcelona. D’altra banda, des de 2008 existeix la Fundació Ramon Llull, inicialment formada per l’Institut i el Govern d’Andorra, amb seu al principat pirinenc, que va crear-se per impulsar l’acció de l’Institut. Al 2009, van afegir-se a la fundació la ciutat de l’Alguer, el Consell General dels Pirineus Orientals, la demarcació administrativa francesa de la Catalunya Nord, i la Xarxa de ciutats valencianes Ramon Llull, inicialment creada per quatre poblacions: Morella, Sueca, Gandia i Vinaròs. Al 2012, l’Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) va subscriure un conveni amb l’IRL perquè aquesta institució entrés al finançament de tres lectorats de valencià a Cambridge, Torí i Amiens.

La passada setmana, com a conseqüència dels canvis polítics derivats de les eleccions autonòmiques a les Illes Balears de maig d’enguany, el Govern d’aquesta comunitat autònoma s’ha reincorporat a l’Institut Ramon Llull. En constituir-se la Xarxa de ciutats valencianes Ramon Llull al 2008, l’alcalde de Morella era l’actual president de la Generalitat Valenciana. Aquesta xarxa avui compta amb vuit municipis que en formen part. S’hi han afegit, Burjassot, Bellreguard, Pedreguer i Xeresa. La Xarxa té una pàgina pròpia amb tres entrades de 2012, una de les quals anuncia el conveni de l’AVL. Després de la reincorporació balear, ha tingut lloc a Barcelona la inauguració de l’Any Ramon Llull, que es desenvoluparà aquest 2016. L’AVL dedicarà el 2016 a Isabel de Villena.

Els dirigents actuals del govern valencià tenen alguna intenció d’afegir-se a l’Institut Ramon Llull i promoure la projecció exterior de la llengua i la cultura valencianes? Esperen a fer-ho més avant, potser al 2019, abans de les eleccions autonòmiques? No se sap.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s