N-340 / AP-7 gratuïta

Concentració del 22 d’octubre de 2015 a les Cases d’Alcanar. Foto: Joan Ferré Verge. La Via Augusta.

Aquestes darreres setmanes han coincidit les mobilitzacions per la gratuïtat de l’autopista AP-7 amb la inauguració de la variant Peníscola-Sòl de Riu de la carretera N-340, coneguda tradicionalment com “la nacional”. Aquesta variant se suma a la de l’Aldea, que ja porta un temps en funcionament i que ha tret el trànsit de la carretera fora del nucli urbà mitjançant quatre carrils. La variant del Baix Maestrat només en té dos i, en aquest sentit, continua sent una carretera convencional. En qualsevol cas, és de destacar que les mobilitzacions per la gratuïtat de l’AP-7 s’han estès des de l’Ametlla de Mar a Vinaròs i la taca d’oli va propagant-se més enllà.

Aquestes mobilitzacions estan motivades per l’increment dramàtic de les morts per accident de trànsit en aquesta carretera. Amb perdó, aquesta és una afirmació de merda, perquè tothom sap de la perillositat històrica d’aquesta carretera, de les víctimes innombrables i dels punts negres mítics que ha tingut al llarg del temps. Per aquesta raó, 150 morts a les Terres de l’Ebre en els últims 10 anys, s’ha originat aquest moviment que demana, com a mesura d’urgència, la gratuïtat de l’AP-7.

No cal dir que la demanda xoca contra el mur formidable de la multinacional que gestiona l’AP-7 en aquest i, canviant de nom, en tots els trams d’una via que és bàsica per a la comunicació d’aquesta part d’Europa: la ribera mediterrània de la península Ibèrica, la connexió entre els centres urbans i les zones productives principals. És una artèria bàsica de la vertebració del territori. Es diu que es va construir als anys 70, encara en vida del dictador, per la pressió que les institucions econòmiques internacionals van exercir sobre l’Espanya del desarrollismo, ja que el règim no tenia cap interès a construir-la, per raons estratègiques, cosa que explica que la construcció es financés amb capital privat i que la gestió d’aleshores ençà haja estat sempre privada. De fet, això es deu, també, a l’allargament d’unes concessions que a hores d’ara estan més que amortitzades. Per moltes milongues que conten els directius encarregats de defensar la munyidora. L’argumentari del poder sempre és inesgotable.

La importància de l’AP-7 creix encara més si tenim en compte quines connexions ferroviàries hi corren paral·leles. Per a vergonya dels habitants d’aquesta part d’Espanya, entre Castelló i Tarragona hi ha un tram de via única per on passa tot el trànsit ferroviari mediterrani. Encara a dia d’avui no s’ha produït el desdoblament de la totalitat de la via. La responsabilitat recau íntegrament en els successius governs centrals, és a dir, en l’estat espanyol, que n’és el titular. Aquests governs centrals no tan sols han prioritzat altres vies de comunicació que no segueixen l’antiga Via Augusta sinó que ho han fet de manera intencionada per sabotejar aquesta amb la finalitat política de desarticular el territori, de dividir-lo i allunyar-ne les parts. Heus aquí la paradoxa: Avui és possible anar amb AVE de València a Barcelona o viceversa, potser amb algun transbordament de no res quan el trajecte fa una petita volta per Madrid. Això mateix pot dir-se de la circulació per autopista. València-Madrid: 0 €. Barcelona-Madrid: 14,60 €. València-Barcelona: 38,30 €. En aquest panorama, l’absència del tram d’autovia que hauria d’unir l’A-7 de l’Ametlla de Mar amb el de Cabanes, deixa l’N-340 com a via única sense peatge entre aquests dos punts que marquen els límits del Maestrat i les Terres de l’Ebre, aquell territori, si fa o no fa, que aquí hem definit com la Ilercavònia. No cal fer una anàlisi de quina ha estat la política de manteniment, de condicionament de la via al llarg del temps. N’hi ha prou de posar l’exemple de la cruïlla entre l’N-340 i l’N-232 a Vinaròs des del dia que es va traure la nacional del nucli urbà, a mitjans del segle XX: un punt negre, que no va deixar de ser-ho, sinó al contrari, quan s’hi van posar semàfors i que va acabar, no fa gaire, convertit en una rotonda. La solució barata d’aplicació per aquests verals, que l’ínclita ministra Ana Pastor ha anunciat que el seu ministeri posarà en pràctica a les Terres de l’Ebre. Una solució colonial. Per quina raó hauria la metròpoli d’esmerçar esforços en una via que no hi condueix i que veu com una amenaça per a la seua supremacia política i econòmica? Podem continuar enganyant-nos amb qualsevol altre raonament. Al capdavall, el resultat històric és aquest. Avui, l’endarreriment crònic de les infraestructures viàries a les comarques centrals dels Països Catalans, només poden respondre a una política extractiva premeditada. L’estat extrau el dèficit fiscal de les comunitats autònomes corresponents i encomana la divisió mental mentre manté les inversions en infraestructures molt per sota de les necessitats, i la multinacional de l’autopista extrau el benefici directe del peatge d’una  via amb un deute de construcció més que amortitzat.

Com a usuari del tram ebrenc del recorregut que he de fer quan vaig i vinc entre el poble i Barcelona, he comprovat que la connexió entre la variant de l’Aldea i l’autopista a l’entrada d’Amposta és un nyap quan vas en direcció Barcelona perquè et fa anar enrere per poder accedir-hi. Per evitar el risc d’aquest tram fins a l’entrada a l’A-7 a l’Ametlla de Mar, és millor entrar a Ulldecona i pagar religiosament. A continuació, cal sortir a la sortida de l’Hospitalet de l’Infant per enllaçar de seguida amb els més de 40 quilòmetres que es poden fer per l’A-7 fins a Vila-seca. Atenció: aquest enllaç no està indicat dins de l’autopista. En canvi, quan vas per l’autovia, tots els accessos a l’AP-7 estan indicats sense falta. Una vegada a l’altura de Vila-seca, cal prendre la sortida i anar a buscar l’entrada de l’AP-7, on comença el tram gratuït de circumval·lació de Tarragona, que sí que és sense pagar si se surt a Torredembarra-Altafulla. Per adquirir aquest descompte, n’hi ha prou de sortir per aquesta sortida, fer la rotonda i tornar a entrar a la mateixa AP-7. Això mateix funciona en direcció València. És un estalvi de 5,80 € per trajecte, dels 38,30 que costa el peatge entre València i Barcelona.

Quantes persones més hauran de morir perquè un dia a l’AP-7 li caiga la P de pagar?

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s