Aquests fangars

CataloniaNewEuropeanState

Quan aquest escrit aparega a la llum, estarem en plena jornada d’eleccions al Parlament de Catalunya, unes eleccions excepcionals que arriben després d’una època, si no de convulsions, sí de transformacions socials i polítiques, a casa nostra i en l’entorn polític que vivim. Unes quantes crisis s’han acumulat en aquest tombant. Evidentment hi ha punts de vista per a tots els gustos i la posició de cada u dins d’aquest context determina, en molt bona mesura i en relació a la majoria de la gent, l’enfocament que es fa de la qüestió. Condensant aquesta acumulació de crisis, institucional i econòmica principalment, però també eminentment política pel que fa a les estructures bàsiques de funcionament de la cosa pública, la disjuntiva entre independència i unionisme que han acabat adquirit aquestes eleccions, malgrat els esforços de l’espanyolisme perquè no fos així, constitueix una cruïlla històrica sense precedents.

Cinc anys de mobilitzacions socials a Catalunya han desembocat en aquestes circumstàncies. També hi han incidit altres factors: una crisi econòmica internacional a casa nostra agreujada pel saqueig practicat per una trepa d’aprofitats i polítics corruptes que personifiquen la monarquia parlamentària espanyola iniciada el 1978; l’atac sistemàtic dels dirigents polítics espanyols a la llengua i la cultura catalanoparlant, mitjançant polítiques agressives, a les Balears i al País Valencià, o mitjançant lleis estatals i accions judicials contra la normalitat educativa i cultural, a Catalunya; el maltractament econòmic a les institucions dites autonòmiques, que ha revertit en un ofec que incideix negativament en el nostre estat del benestar i alhora preserva els privilegis de les multinacionals i els bancs de l’IBEX 35. Una situació insostenible.

Per a qui pensa en clau antiga i creu que l’alternança, que ja va inventar Cánovas del Castillo, és la solució idònia per a aquesta situació, és a dir, per a qui es manté en els paràmetres de la monarquia parlamentària borbònica, la disjuntiva de la independència de Catalunya apareix com una bogeria i una cortina de fum, una fugida endavant de la dreta catalanista que ha ocupat la Generalitat durant la vida del règim, tret del període de l’anomenat Tripartit, que significativament va obrir la caixa dels trons d’aquest divorci. No s’adona que les circumstàncies han variat radicalment i no precisament per l’acció temerària de segons quins dirigents, sinó per una pressió popular producte d’un cansament de dècades: de maltractaments, de menyspreu, d’insults, d’atacs indignes, d’imperialisme i de prohibicions, com demostra el fet que el català siga l’única llengua d’Europa que no pot parlar-se a les institucions europees, ni tampoc a les espanyoles. I a on diu català llegiu valencià. En realitat, aquesta resposta popular és la resposta a una involució. El règim de 1978 intentarà reproduir-se, d’aquí la successió a la corona de fa un temps, però és evident que està esgotat. La mateixa opció política que al referèndum de la constitució de 1978 no va votar-la l’ha acabat portant a un carreró sense sortida. Per a qui pensa en clau antiga i creu que l’alternança és la solució i que l’empastre encara té remei, l’independentisme català és una manipulació teledirigida i qui dia passa any empeny.

Però ja no som la societat espaordida, oprimida, que sortia d’una dictadura ferotge. El militarisme, pal de paller del poder dictatorial i de la formulació de la constitució de 1978, ha passat a millor vida i la violència ja no forma part dels mitjans de resolució de conflictes. Almenys en l’horitzó mental del poble català. Tampoc en el del nostre entorn, Espanya inclosa. La por s’ha demostrat un espantall carregat de mentides i trampes barroeres, inacceptables, que han acabat involucrant les més altes instàncies de la Unió Europea. Faig referència a la resposta del president del Comissió Europea a un eurodiputat del PP, que tenia dues ratlles en anglès i un paràgraf afegit en castellà, en què semblava que el més alt càrrec del UE es posicionava contra la independència. Avui sabem que és una resposta falsa , que sospitosament inclou la paraula “autonómica”, que no forma part del vocabulari polític europeu, ja que fa servir “regional”. Tot és decebedorament sospitós. També els silencis dels partits unionistes, que fan pensar en una complicitat maquiavèlica.

Avui la democràcia de les urnes estableix què és possible i què no. Per més exabruptes putrefactes i negacions que s’hi vulguen abocar. I això és revolucionari, perquè si ha de ser, serà per mandat democràtic que l’estructura de poder que hem heretat i conegut canviarà o es transformarà.  I hi ha qui corre a parlar de fronteres i fractures. És la mateixa gent que va fer avortar la reforma de l’estatut de 2006, igualment aprovat en referèndum. Potser es pensaven que les coses tenien tornada enrere, com al 1939. Ja ha plogut molt. I de totes aquelles pluges vénen aquests fangars. No serveix la ideologia vella per interpretar la política nova. La irrupció de les xarxes socials ho ha capgirat tot i la gent, així en general, ja fa un temps que pensa sense necessitat de deixar-se portar pels mitjans de comunicació de masses, tots tendenciosos sense exclusió, a l’extrem que s’ha de recórrer a la premsa europea o nord-americana per estar al cas de com es veu tot plegat des de fora, amb uns mínims d’objectivitat.

Vist des de la Ilercavònia valenciana, tot plegat no pot deixar de generar expectació. Encara que siga displicent. Hi haurà qui ho farà servir per tirar una ascla més al foc de la xenofòbia espanyolista, contra la fraternitat, intencionadament o inconscientment. La indiferència també és una forma de rebuig. Ho hem dit en altres ocasions: la fragmentació de la Ilercavònia és la metonímia de la fragmentació dels Països Catalans. I això no obstant, tots tenim un paper reservat en aquesta història: el que decidim interpretar.

 

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s