Maestrat històric (II)

455____mola-ares-maestrat-evadirte_208

Ares del Maestrat. Foto: evadirte.com

Per l’ampliació i l’ús que el terme Maestrazgo ha adquirit a l’Aragó i pel desdibuixament del terme “Maestrat” que altres denominacions turístiques com ara Costa de Azahar han suposat, avui la consistència referencial del terme “Maestrat” resulta com a poc confusa fins i tot per a la majoria dels habitants del seu territori històric. A més de la pseudolegitimació que va fer la Mancomunidad Turística del Maestrazgo franquista hi ha algunes altres causes que contribueixen a distorsionar la qüestió.

Després de més de 30 anys d’escola valenciana és com si aquest tema, com tants altres de la Història pròpia, no hagués format mai part dels continguts a aprendre, almenys als establiments educatius dels pobles que en formen part. L’esbós d’ordenació de 1987, que és el que al final ha resultat operatiu quan la Generalitat ha hagut de pensar estratègies d’articulació territorial, deixa fora de l’Alt Maestrat alguns pobles que fins i tot incorporen el nom en el seu topònim oficial (Vistabella i Atzeneta) i n’inclou d’altres que no hi han pertangut mai (Vilafranca). Per acabar-ho d’embolicar, en aquest darrer cas, la Gran Enciclopèdia Catalana opta pel topònim “Vilafranca del Maestrat”, sense més base que l’informe de 1987, i proporciona com a formes secundàries “Vilafranca del Sit” i “Vilafranca del Saït”, traducció de Villafranca del Cid, que també respon a una mistificació. I això que el topònim oficial ja fa anys que és Vilafranca, i prou. La mateixa estratègia d’articulació territorial dissenyada per l’anterior administració de la Generalitat, que hem esmentat, situa el Baix Maestrat amb Els Ports en una mateixa àrea funcional i inclou l’Alt Maestrat en l’àrea funcional de Castelló. Podria resultar molt innovador si no fos que curiosament aquesta delimitació talla amb molt poc marge de diferència exactament pels límits de les diòcesis de Tortosa i Castelló-Sogorb, establits durant la dictadura…

En aquest panorama, en què la comarcalització del mandat estatutari és lletra morta, les administracions han anat fent la seua segons els ha convingut. Com es dedueix de l’establiment de les àrees funcionals de 2010 per part de la Generalitat, el criteri general emprat fa únicament referència a la planificació del desenvolupament hipotètic del territori en atenció a les infraestructures de comunicació, sobretot pensant que potser un dia existirà un eix mediterrani ferroviari i l’autovia A-7 serà una realitat. Això pel que fa a l’àrea estricta d’Els Ports-Maestrat. A sí, me n’oblidava: també hi ha la il·lusió d’una A-68 que substituïsca l’N-232. En fi, per projectes que siga. Pel que fa a la Diputació de Castelló, el caràcter plenipotenciari d’aquesta administració pròpia d’un estat centralista, apte per a l’exercici d’un poder caciquil, tal com demostra la Història, és evident que si algun interès té en relació a la comarcalització consisteix a ofegar la idea per terra, mar i aire. És així que la tesi primigènia de la dreta valenciana que la Generalitat no fos més que una oficina administrativa i les diputacions provincials, més fàcils de controlar pel mecanisme de l’elecció indirecta dels seus representants polítics, s’ha vist en els darrers temps gairebé convertida en realitat. La Diputació de Castelló en concret fins i tot fa una campanya de recollida de joguines per Nadal… No hi fa res que també siga l’administració que recapta dels impostos municipals. Només és un detall que dóna compte del poder que té. El cas és que aquella tesi de la Transició ha quedat ben solidificada i ara caldrà veure de quina manera els canvis polítics a la Generalitat hi poden incidir. En qualsevol cas, totes aquestes circumstàncies alimenten una política que, en el reconeixement d’una regió o altra anomenada Maestrat, no hi tenen el més mínim interès. Si de cas, pot descriure’s la trajectòria erràtica de la Diputació i de la Generalitat al llarg del temps en relació a com han designat el territori a efectes turístics. Veníem de la Mancomunidad Turística del Maestrazgo i la Costa de Azahar i hem passat per la Mediterrània dels anys 80 i primers 90, el Castellón interior i el Castellón Mediterráneo actual, que tant recorda aquell diari capitalí.

El Maestrat al 1786, segons un mapa de Diego López imprès a Madrid.

El Maestrat al 1786, segons un mapa de Diego López imprès a Madrid per al Real y Supremo Consejo de las Órdenes

Mentrestant, la realitat social dels pobles ha fet la seua via. Alguns municipis han mancomunat alguns serveis i aquestes mancomunitats algun nom havien de tindre. Per exemple la Mancomunitat del Baix Maestrat. El temps ha generat una conscienciació de pertinença diferencial que l’acció homogeneïtzadora provincial, ben intensa darrerament, no ha contrarestat. Deu ser perquè és difícil anar contra la realitat. I això sense que els polítics locals, teòricament els més interessats a promoure-ho, no hagen passat de les proclamacions retòriques a l’hora de posar en marxa la idea, que, recordem-ho, correspon a un mandat estatutari. “Hem de fer comarca” és una frase que pot quedar molt bé en esdeveniments festius, que tenen una transcendència cultural i identitària inequívoca, cosa que també ve del franquisme. Alhora, la frase també serveix per tapar l’expedient i fins a l’any que ve.

Tornem al començament. El Maestrat històric podria considerar-se una regió valenciana d’una remarcable personalitat diferencial. Tan sols el fet que la denominació del territori original haja estat adoptada per territoris veïns ja demostra aquest fet. Això podria ser així si les mistificacions històriques, la despersonalització i l’abandonament que hi ha exercit el centralisme al llarg del temps no l’haguessen fet un territori esvaït, de contorns inexactes, confusos intencionadament o no. I això no obstant les potencialitats intactes d’aquesta personalitat diferencial i la dinamització d’aquesta consciència popular dels seus habitants són actius que tenen, si més no en el terreny cultural, un recorregut per explorar. Per descobrir.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s