Patrimoni a la cruïlla

IMGP8187

Visita sabàtica al recorregut històric per la vila de Sant Jordi del Maestrat de la mà del gran Joan Ferreres, dins els “Itineraris per les Terres de Cruïlla. Passejades pel patrimoni del Baix Ebre, el Montsià i el Baix Maestrat“, una proposta per conèixer el patrimoni natural i històric de les comarques de la Ilercavònia més fragmentada i, alhora, més contínua.

Joan Ferreres documenta de manera excel·lent el recorregut urbà de manera que el participant pot fer-se una idea de com s’ha configurat el poble que veu, quins són els orígens que expliquen una determinada trama urbana, la presència o l’absència de determinades edificacions sota el pas del temps. La visita inclou l’anomenada Casa del Racó, una casa pairal molt ben conservada i curiosa, a la qual accedim per la porta al cul d’un carrer que la mateixa edificació tanca. Segons explica, es tracta de l’habitatge d’una de les famílies més significades de Sant Jordi, un poble configurat al llarg del temps amb una estructura social ben definida per la preeminència d’unes famílies riques que durant els segles XVIII a XX comptaven amb els recursos econòmics proporcionats per la propietat de la terra: vilars, molins, vinyes i cellers. Una agricultura de secà orientada a la producció capitalista, a mig camí entre el tradicionalisme cultural i una mentalitat burgesa. La casa, molt ben conservada, té estances d’època, amb interessants pintures al fresc i un celler restaurat, amb objectes d’època i treballs en ferro que evoquen la puixança d’una altre temps. Com a mostra, unes botelles plenes, etiquetades amb la marca de la casa, més que centenàries. A continuació, la visita passa a l’antic molí contigu, avui rehabilitat com a cases rurals. La marca comercial recupera el topònim originari de Sant Jordi: Mas dels Estellers, enllaçant amb la tradició familiar de la casa pairal origen del poble. Algun dia caldrà fer una reflexió sobre el concepte turístic de casa rural, sobre els límits que té i sobre el paper que juga en l’economia local. En aquest cas concret, només es pot aplaudir el bon gust dels regentadors de l’establiment, que han fet d’un antic molí d’oli un autèntic palau amagat, camuflat en la trama urbana d’un poble del Baix Maestrat. I espero que el seu projecte empresarial reïsca. Posar al dia i donar una utilitat a segons quins edificis tot respectant-ne l’esperit, les característiques arquitectòniques i, doncs, el caràcter històric no és feina de quatre dies ni de quatre xavos.

IMGP8197

L’ocasió dóna peu al comentari sobre la gestió del patrimoni històric que s’ha fet als nostres pobles. Que s’ha fet i que es fa, val a dir. Abans de visitar aquesta mateixa casa, a la plaça Major, se n’ha comentat una altra, contigua a l’església parroquial, tan del Maestrat, que es troba en ple procés de rehabilitació. Sembla que l’objectiu és rehabilitar-la per destinar-la a llar de la tercera edat, una utilització que planteja interrogants en un edifici de les característiques que té aquest. Per la decoració dels travessers de pedra de les finestres, exactament els mateixos que poden veure’s en algunes finestres de la Font de la Salut, un lloc tan lligat als pobles que en són veïns com Sant Jordi, es pot deduir que es tracta d’un edifici del segle XVII com a molt tardà. Aquests trets decoratius renaixentistes ho evidencien. Doncs què se n’ha fet del patrimoni històric, específicament del patrimoni arquitectònic dins la trama urbana dels pobles? En aquest sentit, la conscienciació, la mateixa consideració que es tracta de patrimoni amb uns valors que cal salvaguardar, es troba en aquest terreny un pas enrere de la consideració que, per exemple, ha assolit el patrimoni natural, com a mínim en relació a les oliveres mil·lenàries.

Falta veure si les noves circumstàncies polítiques que tot just van formalitzat-se constituiran un temps nou en aquest ordre de la gestió cultural o es continuaran esmerçant recursos en el manteniment de les mateixes formes folklòriques dels darrers 35 anys i dient que no hi ha pressupost per escometre projectes culturals realment modernitzadors, que potencien el patrimoni diguem-ne civil per posar-lo en valor i revertir-lo en tants aspectes que actualment necessiten inputs reviscoladors: l’educació, la cultura, l’economia.

El projecte Itineraris per les Terres de Cruïlla, que té per objectiu la difusió de la història, la geografia, l’etnografia, el patrimoni, la literatura, etcètera, pensat de manera transversal per entitats d’estudis i culturals d’àmbit local, posa en evidència el desconeixement, si més no a títol individual en el cas concret que ens ocupa, del patrimoni històric. Un desconeixement generat per un model de gestió cultural que, en allò més concret i pel que fa al Baix Maestrat, s’ha limitat en els darrers temps al patrimoni eclesiàstic. Amb resultats espectaculars, és de reconèixer-ho només que es tinga una mínim de sensibilitat artística, però prou mal repartit, per no parlar de catxulls pecuniaris relacionats. No tan sols es tracta de la gestió cultural d’àmbit valencià o provincial, en el cas que ens ocupa. L’administració municipal té també una responsabilitat directa i ineludible en la gestió del seu patrimoni local, amb normatives de protecció per complir i fer complir, pel cap baix. La deixadesa, exemplificable a gust del lector, no és una forma de gestió que tinga a veure amb el futur.

La visita jordienca continua amb la visita al molí de Tite, un molí tradicional d’oli en què pot resseguir-se l’evolució d’aquest tipus d’instal·lació productiva fins que va deixar de ser operativa, a finals del segle passat, amb algunes joies patrimonials igualment significatives. I es completa amb la visita a la Toneleria Artesana d’Abelardo Ripoll, als afores de la vila en direcció a Cervera. Dues mostres que completarien un itinerari local no tan sols turístic. És a dir, que no hauria de ser sobretot turístic, sinó educatiu.

IMGP8171

 

IMGP8202

IMGP8209

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s