Canvi de cicle?

CVA_150320_esc

electrograph.com

 

Quan a començaments d’any parlàvem de les perspectives electorals que s’albiraven per a aquest 2015, encara no se sabia que més prompte del que es podia esperar els processos electorals arrancarien amb unes eleccions anticipades a Andalusia, el territori espanyol demogràficament més considerable i bastió inexpugnable del socialisme hispànic. En aquell moment ja es veia que les dificultats dels partits majoritaris catalans per avançar en el procés d’independència després de la consulta del N9 no anunciava precisament una precipitació dels esdeveniments tal com va produir-se el 2012. I al capdavall l’evolució del panorama polític espanyol s’ha obert des del cantó més propici a l’esquerra tradicional.

Així pot deduir-se si es tenen en compte els resultats d’aquestes eleccions: el PSOE recupera la majoria parlamentària i no necessita soci de coalició per governar; el PP s’esmorra en una caiguda d’un terç percentual; i els partits emergents: Podemos i Ciudadanos, entren al ball amb possibilitats d’influir en el govern socialista. Si més no en termes de tocar la moral, ja que cap d’aquestes formacions, per raons estratègiques, està en disposició d’abandonar el seu discurs diguem-ne regeneracionista per no complicar-ho més. IU, soci minvant del socialisme andalús, s’afegeix a la ració de clatellades del PP i passa de força de govern a la irrellevància.

I com van les coses pels nostres verals, a la llum de com evoluciona aquest panorama? A començaments d’any, una enquesta interna del PP publicada per ABC el situava lluny de la majoria absoluta al País Valencià, tot i mantenir-se en primer lloc en intenció de vot. Era l’enquesta més optimista de les realitzades a les acaballes de 2014. La similitud d’aquelles enquestes en relació als resultats del PSPV, a l’entorn dels 20 diputats, i als resultats de Podemos, tècnicament empatats amb els socialistes, feia pensar en la possibilitat que el PP no renove al Consell de la Generalitat, ja que la suma dels partits d’esquerres: PSPV, Podemos i Compromís (EU queda fora de les Corts en aquell sondeig) li ho podria impedir.

Al febrer, un altre sondeig intern del PSPV accentuava la davallada del PP, remarcava l’estancament socialista i obria l’aixeta al ball de xifres entre les altres formacions, d’entre el qual cridava l’atenció la duplicació del volum en intenció de vot i representació parlamentària de Compromís, que passaria de 6 a 13-15 diputats. En aquest sondeig ja s’apuntava la relativització de la incidència de Podemos i l’entrada en joc de Ciudadanos, la formació de matriu catalana que a les eleccions andaluses d’aquesta setmana passada ha replegat el vot que ha perdut el PP a Andalusia i ha pres el protagonisme a UPyD en el terreny de partit dretà emergent.

Els sondejos de PP i PSPV del mes de març per al País Valencià consoliden aquesta tendència: la irrupció de Ciudadanos en el parlamentarisme valencià i la desaparició de la representació d’EU. Pel que fa als resultats, tothom agrana de cara a casa. El PP, que en un mes perd cinc diputats, veu el got més de mig ple si pacta amb Ciudadanos, que entraria amb dotze diputats presos d’aquí i d’allà. El PSPV s’atribueix un increment de diputats (entre sis i set) respecte dels 20 de febrer, manté el creixement de Compromís en canvi retalla la igualtat anterior de Podemos. Amb aquests números, vol entendre que aquests tres partits sumen majoria absoluta i els de dretes no hi arribarien.

Aquesta mateixa tendència descriuen els sondejos interns de PP de febrer i del PSPV del març per a la ciutat de València: el PP va perdent suport i té cada vegada més difícil evitar una coalició que el faça fora del govern del cap i casal, mentrestant una esquerra ben fraccionada i tanmateix majoritària es cada vegada més a prop del fet d’haver d’enfrontar-se a si mateixa per provar de desallotjar la dreta del govern o bé servir-l’hi en safata quatre anys més.

Així doncs, a mesura que s’escurcen els terminis per a les eleccions autonòmiques, la tendència que a començaments d’any ja apuntava a una patacada del PP va refermant-se en els sondejos. Està per veure si el PSPV continua en l’estancament o reprodueix el reflex andalús. La bel·ligerància socialista per la supremacia esquerrana amb Podemos tampoc no fa albirar un resultat clar. Que Podemos irromprà en l’escenari anquilosat de corrupció i impotència del palau de Benicarló sembla inqüestionable. Això mateix pot dir-se de Ciudadanos, un actor que ha entrat en escena, com el partit de Pablo Iglesias, de la mà dels canals televisius privats. De moment la part desencantada de l’audiència amb els partits del regim compra el producte, a dreta i esquerra.

La desaparició de l’espectre parlamentari d’EU, o bé la irrellevància a la andalusa, dificulten les possibilitats de fer factible un pacte per desallotjar el PP de la Generalitat, vist el discurs de Podemos. En altres sistemes electorals, aquests dubtes els decideix l’electorat en una segona volta i els partits, de la casta o descastats, han d’obrar en conseqüència. Aquí l’electorat vota o se’n va de cap de setmana i després ve el repartiment de cromos entre els partits.

Mentrestant, a començaments de març, Alberto Fabra va ser finalment nomenat candidat del PP a la presidència de la Generalitat, en una maniobra que alguns analistes interpreten com el sacrifici de la seua figura davant la possibilitat real que la sucursal valenciana del seu partit passe a l’oposició. Allò que va obtenir a dit haurà de defensar-ho a les urnes. Un dels seus primers actes promocionals ha estat la inauguració, per dir-ho d’alguna manera, del centre de dia de Vinaròs, a on va acudir a fer-se la foto de rigor juntament amb tota la seua cadena de comandament. S’ha de tindre la cara molt dura per expressar compromís amb les polítiques socials amb les persones que més ho necessiten després de tres anys retenint fins a 13.000 expedients de la llei de la Dependència. Tres anys durant els quals fins a 10.000 beneficiaris valencians reconeguts d’aquesta llei han mort sense rebre un euro de la prestació. Això situa el País Valencià a la cua d’Espanya amb una puntuació en dependència de 0,4 sobre 10. Només per això, Fabra ja no mereix governar. Els votants ja haurien de saber a què atenir-se.

Anuncis

Un pensament sobre “Canvi de cicle?

  1. Retroenllaç: Potser pot ser | Ilercavònia

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s