L’estultícia com estratègia

caloret

Hi ha comportaments que són per fer-se’ls mirar. Una darrera demostració d’això és l’enrenou que ha suposat la reacció a l’actuació de l’alcaldessa de València Rita Barberá durant la Crida de les Falles d’enguany, que va tenir lloc el passat diumenge 22 de febrer. Des del cadafal que es posa per a l’ocasió davant les torres de Serrans de la ciutat, segurament l’estampa més emblemàtica del cap i casal, l’alcaldessa va fer una intervenció desafortunada en emprar el valencià, de resultes de la qual va posar-se personalment en evidència, no tan sols en relació al fet que no sap parlar la llengua pròpia de la ciutat que representa, sinó també en relació a la seua pròpia temeritat en l’exercici del càrrec. Un vídeo amb els retalls d’imatges en què destrossa la llengua i ha de recórrer a la repetició d’una mateixa estructura sintàctica per organitzar el que diu, a partir de frases començades totes pel barbarisme “caloret”, va córrer com la mateixa pólvora fallera per escarnir-la. I a partir d’aquest recull de perles, de seguida van aparèixer altres vídeos musicals que fan de la intervenció una cançó que amb més o menys gràcia es burla obertament del personatge i de la seua ineptitud. O potser caldria dir millor que fa burla d’unes flaqueses per mostrar-la com una inepta.

És evident que l’escarni incideix en el fet que la persona no va estar a l’altura del càrrec que ocupa. Veient intervencions anteriors seues en el mateix acte d’anys passats, la comparació no tan sols palesa aquest fet, sinó que també indica una decadència peremptòria. L’actitud d’interès, seriositat, i adaptació als formalismes dels discurs d’un acte que es fa de cara a un públic enfervorit per la perspectiva festiva en el melic del món de la festa fallera, es veu truncada per una pèrdua de facultats inqüestionable. La reacció a això ha estat la burla i l’escarni.

Hi ha opinions com la de Manel Pitarch, que escriu al respecte l’article “El perill de banalitzar ‘el caloret’“, que posen èmfasi en el fet que, a banda de la conya marinera feta a costa del mal pas de l’alcaldessa i de l’atropellament de l’idioma en boca de qui intencionadament només en fa ús puntual quan li resulta indefugible perquè ho marca el guió, el fet de no haver estat a l’altura hauria de tenir conseqüències polítiques. Unes conseqüències que, com assenyala algun responsable faller, no s’esdevindran perquè “aquí nunca pasa nada“. No cal aprofundir-hi més. L’endemà, l’alcaldessa va disculpar-se públicament en un altre acte rutinari del seu càrrec, concretament la inauguració d’un hort urbà, i en paus. Ho va fer en castellà perquè no parla valencià i perquè ja no tocava i va justificar-se dient que s’havia quedat en blanc. Com que la manera de funcionar de la cosa pública es basa en l’autoritarisme propi d’aquesta democràcia formal en què per abandonar un càrrec de representació pràcticament ha de ser per defenestració i no hi ha cap codi ètic basat en el decòrum, doncs tema tancat. La burla s’anirà esfilagarsant i a esperar que no perjudique els interessos electorals del partit de l’alcaldessa.

La manca de respecte exhibida per Barberá en relació a la consideració que li mereix la llengua dels valencians està del tot d’acord amb el fet curiós que en la darrera convocatòria d’oposicions emesa per la Conselleria d’Educació valenciana no hi ha ni una sola plaça per a professorat de valencià. En canvi, el 33% de les places ofertades ho són per l’especialitat de llengua anglesa. Ja es veu d’una hora lluny que al partit de la senyora alcaldessa de València li interessa que la població desaprenga la seua pròpia llengua i, en canvi, reforce la seua formació en una tercera llengua que se suposa que va associada amb valors positius com la internacionalització, el plurilingüisme i etcètera. I mentrestant no es parla del castellà, la llengua de l’alcaldessa i també del president de la Generalitat, per cert, i aquest silenci demostra que té el paper predominant assegurat en l’educació i en la societat. I això, no ens en càpiga cap dubte, és una glòria molt concreta ofrenada a Espanya, que no ix debades.

L’alcaldessa no dimitirà. Passarà el tràngol de trobar-se escarnida en remixs que acabaran sonant com qualsevol altra cançó banalment jocosa i esperarà que l’estultícia fomentada amb premeditació torne a fer-li confiança electoral al seu partit. Un partit desacreditat per la corrupció dels anys de desgavell i d’anorreament sistemàtic de l’ús social de la llengua i la cultura vinculada. De l’alfabetització en la llengua pròpia més concretament. Fins i tot és possible que alguns partidaris de l’alcaldessa, en lloc d’avergonyir-se de la seua manera de fer, la troben graciosa. És aquesta forma de gracieta per a ignorants, que encara aplaudeixen les mostres d’ineptitud que els identifiquen. Per fer-s’ho mirar.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s