Vinaròs i Benicarló

Trobo a la xarxa l’extens article “Vinaròs i Benicarló, juntes i separades“, de Josep Sorribes, professor de la Universitat de València, especialista en Economia Urbana, articulista d’El País i, segons diuen, gran coneixedor de la ciutat de València, sobre la qual ha publicat títols com ara València, una ciutat manifestament millorable. És una veu crítica amb el model de ciutat apadrinat per l’alcaldessa de València Rita Barberá,s obre qui ha publicat Rita Barberá. El pensamiento vacío. L’article en qüestió apareix publicat al lloc web País Valencià, segle XXI, que segon veig és una plataforma digital sense més sosteniment que les ganes que hi posen les persones que la coordinen i les que hi col·laboren. La figura de Joan Fuster que apareix a la capçalera de la publicació ja diu prou quin és el tarannà dels participants.

El professor Josep Sorribes, com a economista i urbanista, recorre el país per visitar-lo i traure’n informació mitjançant l’observació directa i les entrevistes amb coneguts que li fan de cicerone. El seu punt de vista és molt de València estant, que és, després de tot, el punt de vista potser més adequat per comprendre la unitat humana i territorial del País Valencià, si és que es pot parlar en aquests termes. És a dir, es tracta d’un punt de vista autocentrat en la dimensió nacional valenciana. Potser altres preferirien dir-ne regional o més insípidament de Comunitat Valenciana, però al meu entendre aquests no són enfocaments exactament autocentrats, sinó condicionats per les estructures espanyoles i, doncs, suposen un posicionament al capdavall subaltern. Sorribes viatja a Vinaròs i Benicarló per fer-ne una anàlisi a partir de l’observació i aportar algunes idees sobre la relació existent entre les dues ciutats a partir de la identitat que s’han construït i de la realitat socioeconòmica actual producte dels anys de crisi econòmica.

Com a observador extern, constata sense embuts ni escarafalls, amb un to neutre, l’aversió històrica que es dispensen dos pobles veïns, un tret característic de la nostra manera de ser i relacionar-nos, segurament. Després de fer el recorregut urbà, el recull de dades i la retrospecció a les descripcions modernes de Cavanilles i Madoz per constatar-ne l’evolució històrica des de fa dos segles, apunta un desencontre històric que perviu en una descoordinació que limita un potencial econòmic i de tot tipus que resulta un tret característic de l’estructura socioeconòmica comarcal. Perquè, tret de l’oasi mastodòntic de Peníscola, podem estar d’acord que Vinaròs i Benicarló, Benicarló i Vinaròs, operen com a centres del dinamisme comarcal del Baix Maestrat, amb influències en les comarques veïnes i, doncs, són el centre territorial de la resta de pobles de la comarca, el seu nucli humà. I aquest fet una dimensió política o altra ha de tenir. En conseqüència, l’article, a més d’aportar dades d’allò més interessants sobre el desenvolupament urbà de les dues ciutats en els darrers temps i de les perspectives de futur a la vista de la situació econòmica actual, planteja què passaria si hi hagués una major integració de les polítiques de tot tipus que es porten a terme des dels municipis respectius. La crisi econòmica, afirma, ha deixat Vinaròs envoltat de PAI que s’han quedat penjats, amb tot de terrenys que s’havien de convertir en urbanitzacions i s’han quedat erms. A Benicarló, diu que la crisi econòmica no ha colpejat amb tanta determinació una indústria del moble que un dia va tenir en Muebles  Palau el seu vaixell insígnia. La veritat és que en relació a això darrer, potser hi ha, al meu entendre, alguna imprecisió en la percepció de com han anat les coses des del moment de la bombolla que semblava que havia de durar per a sempre. Avui Benicarló queda lluny del tòpic de poble llaurador perquè els horts han minvat de puixança. L’esment de l’empori Palau, obviant la sort del complex comercial que va ubicar-se a l’antiga fàbrica, denota al meu entendre un punt de vista necessitat de més recull de dades. La crisi de la indústria del moble és potser més profunda que no apunta Sorribes.

En qualsevol cas, es tracta d’un article que hauria de ser lectura obligatòria per a gestors de la cosa pública i aspirants dels municipis corresponents i també d’altres instàncies polítiques, del Maestrat i valencianes en general. I això no tan sols perquè posa el dit a la nafra d’uns passius territorials que tothom coneix perfectament i hi conviu sense més. També perquè assenyala fites i tombants i dades històriques que expliquen molts aspectes de la realitat actual dels dos municipis. I dóna compte cruament de quina és la situació actual. Apunta en relació a Vinaròs: “El pressupost liquidat per habitant  en euros constants  passa de  747 euros l’any 2002 (any base) a 563 euros l’any 2012 i les inversions en euros constants experimenten  una caiguda del 90% (de 7.860.008 el 2002, a 752.426) Una hisenda regressiva  que difícilment pot fer front a les necessitats d’una població que creix”. I sobre Benicarló: “el pressupost per habitant en termes constants s’ha mantingut estable entorn als 600 euros i el municipi té un deute molt moderat. Tanmateix també les inversions han caigut dels 6 milions d’euros el 2002 als 800.000 euros el 2012.”

Aprofitar les sinergies. Aquesta és la recepta del professor Sorribes. Les interaccions mútues a nivell comarcal es produeixen, si es produeixen, en una dimensió de camp de ningú. Si de cas, els municipis han d’interaccionar amb la diputació provincial que és la institució que dóna cartes en el joc supercomarcal que hauria de ser la província, però que no pot ser per tractar-se d’una superestructura estatal que penja més de l’estat que no s’assenta sobre la base sociopolítica territorial. És a dir que la realitat comarcal s’adequa a l’arquitectura administrativa i no a la inversa.

Es tracta de superar un model amb imaginació i abandonant tòpics i prejudicis o bé continuar igual. Llegiu l’article comentat si vos voleu fer un favor.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s