Al nord, Baix Maestrat

IMG_NEWLlegint la secció de ressenyes de discos del número 31 de la revista Caramella, revista de música i de cultura popular, que anima i coordina Josep Vicent Frechina des de Massalfassar i amb la complicitat d’entitats catalanes que es dediquen a la cultura popular, trobo ressenyat el CD Al nord, Baix Maestrat, que ha produït en autoedició el grup de danses El Raval de Vila-Real. Diu la ressenya de Frechina que és el cinquè treball del grup, i que, com en els treballs precedents, hi ha voluntat documental i divulgativa, recerca rigorosa i presentació impecable. El disc és un monogràfic dedicat als repertoris musicals dels pobles del Baix Maestrat, amb mostres de Sant Mateu, Càlig, Vinaròs, Benicarló, Peníscola, Xert i Salzadella. Va ser enregistrat a l’octubre de 2013 després d’un procés de recerca que ha anat fins a les mateixes fonts de la memòria oral de persones concretes que a cada poble han participat activament en la continuïtat de la cançó i la música tradicionals dels nostres pobles.

Com que casualment sóc a Sant Mateu, passo per l’oficina de turisme a mirar si tenen el CD i és que sí. És diumenge a migdia i ens decidim a fer temps en una terrassa de la plaça Major, que deu ser un dels llocs més animats de la comarca en un dia així, quan encara no ha entrat la tardor de veres. A la taula del costat hi trobem Pilar Garcia Besalduch, ma tia Pilarín de Sant Mateu, que, en veure el CD, que tinc a vistes, ens en fa cinc cèntims. Com a participant contumaç del Ball Pla, explica que ha participat personalment en la documentació i recuperació de la Cançó del Gitano, una de les set peces corresponents a Sant Mateu que integren el CD. Efectivament, el seu nom consta en els agraïments i en la ressenya d’aquesta cançó del llibret que integra l’àlbum com a informant d’aquesta i altres peces de la música tradicional de la comarca.

Ella i altres tants informants han aportat informació musical i imatges que componen un llibret d’acompanyament que pot considerar-se un referent del gènere i de la cultura musical tradicional del Maestrat. Llegint-ne el contingut, es pot fer una composició de lloc prou aproximada del fenomen de la música tradicional al Baix Maestrat, en l’actualitat i al llarg de la història recents, és a dir, en el darrer segle més o menys. L’especialista hi trobarà consideracions de tipus musical i coreogràfic que no són assequibles als profans, cosa que, ben mirat, dóna compte del rigor amb què es tracta la qüestió. El treball, per tant, té l’interès de la reconstrucció de la música i la cançó tradicionals de la comarca des d’un posicionament d’estricta recerca documental i musicològica, com pertoca a una societat avançada del nostre temps. Segurament, per més esforços que es facen en aquest sentit, i El Raval ha recuperat i tornat a interpretar aquests materials amb el mínim d’intervenció amb l’objectiu de preservar-ne l’autenticitat, mai no es podran retornar les músiques i els balls antics a la plena vigència que van tenir en el passat sobretot perquè el paper social que exercien no es pot trasplantar a la societat actual. Ara bé: la restitució d’aquestes formes culturals al patrimoni cultural actual és una molt bona notícia. Intentarem explicar una mica més per què.

En l’exposició que acompanya el CD, a més de referenciar el mateix grup El Raval i localitzar i caracteritzar l’espai comarcal del Baix Maestrat, encara amb l’aportació del concepte de Maestrat Perdut, ben curiós, en referència als pobles que formaven part del Maestrat de Montesa històric i més modernament han passat a ser considerats d’altres comarques; s’assenyalen els rituals festius: danses, albades i carnestoltes, i el ball popular com a manifestacions que, al llarg del temps, han afaiçonat aquest patrimoni de la cultura immaterial tradicional del Baix Maestrat. Aquesta descripció es completa amb un apartat dedicat a la repercussió de la Sección Femenina de la Falange en aquesta evolució, en temps de la dictadura franquista. Explícitament, es diu en aquest apartat que s’evita de jutjar el moviment folklòric que va generar la creació i projecció de les antigues agrupacions folklòriques impulsades des de l’organització del partit únic franquista en la seua missió d’intervenció dirigista en la societat i la cultura de l’època. Sí que s’assenyala una incidència clara en el procés de fossilització del folklore. No tant, potser, en el fet que aquestes formes de cultura tradicional es fossilitsessen, com en les característiques que van encomanar a la fossilització, és a dir, en la manera en què es va produir aquesta fossilització. En concret, s’apunta que l’apropiació per part de la Falange del ball i la música tradicionals va convertir el conjunt de les societats locals de participants en espectadors, de manera que les va allunyar, desposseint-les, de l’experiència de l’autorepresentació que suposaven, sobretot, les danses, que van passar a formar part d’allò del “acervo popular” dels “coros y danzas”. Una manipulació amb un objectiu polític clar que ha tingut i encara té avui en dia un efecte profund en la nostra cultura tradicional.

Un efecte poc estudiat i encara menys conegut, divulgat. De fet, l’explicació que es fa en el mateix llibret s’atura al 1970, quan el grup folklòric de Vinaròs (Les Camaraes?) va guanyar el “concurs nacional” a Madrid. És clar que entre aquella data i el present han passat 44 anys, prou més temps que el que va tenir de vigència la Sección Femenina i, doncs, en aquest terreny com en tants altres hi ha hagut moltes transformacions que, això no obstant, sembla que no hagen acabat de modificar l’horitzó mental de la nostra cultura. O sí: perquè la sola realització d’un producte com Al nord, Baix Maestrat, ja és una passa definitiva en la superació d’uns complexos arrossegats massa temps. Feta, això sí, des de fora de la comarca.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s