Portbou-Vinaròs

pol

Foto: Àlex Asensio. L’embranzida

El procés polític que vivim a Catalunya bé havia d’arribar un dia o altre a les palestres comunicatives i poc o molt dedicades al debat polític de més avall del Sénia, si és que es pot parlar en aquests termes en relació a la comunicació i al debat. Sóc seguidor d’uns quants mitjans de comunicació i altres grups d’opinió i m’interessa i m’agrada informar-me i formar-me la meua pròpia opinió a partir del contrast de parers, que de vegades s’ha de construir un mateix, ja que el pluralisme comunicatiu està condicionat per circumstàncies que limiten la capacitat de contrastar per part del destinatari. Esmentem-ne tan sols el tancament de Canal 9 i la prohibició de TV3, amb la qual cosa, gairebé tota la informació que arriba al telespectador prové, d’una manera o altra, dels mitjans d’informació madrilenys. La qüestió és que davant el caire que està prenent aquest procés, que a hores d’ara ha esdevingut imprevisible a ulls dels mateixos mitjans de comunicació en el sentit que les notícies de signe contraposat se succeeixen amb rapidesa, van aflorant posicionaments nord-valencians al seu voltant. El veïnatge, la proximitat, la continuïtat geogràfica, humana, social… fan que poc o molt l’opinió pública i significadament els representants polítics vagen posicionant-se al seu voltant.

És el cas de Juan Bautista Juan, alcalde de Vinaròs, que firma un escrit al digital Infomaestrat.com, aparegut el passat 25 de setembre. I el firma no com a component, militant, dirigent d’un partit, sinó com a alcalde de Vinaròs. La tesi que defensa, tal com resa el títol, és que “Vinaròs no quiere ser Portbou“. Comença l’escrit dient que Vinaròs és la ciutat valenciana més septentrional, que limita amb Catalunya, i això ha motivat relacions seculars entre els ciutadans d’una banda i l’altra del Sénia. Parla de relacions personals, comercials, sentimentals i de tot tipus. És de suposar que dins del darrer epígraf hi caben les relacions polítiques existents entre 1238 i 1707, quan Vinaròs formava part del Regne de València i mantenia amb Catalunya les relacions polítiques federals pròpies de la corona catalanoaragonesa. Una llarguíssima relació realment secular, que ha llegat com a principal component compartit la llengua.

Passa a continuació a indicar que el debat separatista pot malmetre aquestes relacions existents entre milers de catalans i valencians, creades durant dècades. L’afirmació no pareix gaire aclaridora quan abans ha fet referència a segles de relació. Vol dir les dècades de la monarquia parlamentària espanyola actual? Això inclou també les anteriors de la dictadura? Vénen de lluny o de no tan lluny, aquestes relacions? Difícil de discernir segons l’escrit.

I continua amb el paral·lelisme de Portbou. Aquest municipi empordanès va ser durant el franquisme frontera prou poc franquejable amb França, que després de la II Guerra Mundial havia començat a promoure el que avui és la Unió Europea. Diu que aleshores Espanya era autàrquica i estava aïllada d’Europa. Diu que, com a alcalde de Vinaròs, no desitja per a la seua ciutat representar el paper que li va tocar a Portbou, cosa que passarà en el moment que Catalunya assolisca la independència, ja que quedarà fora de la UE. Potser li passa per malla que, si això s’esdevé, Vinaròs es quedarà no a la part de fora, sinó a la de dins de la UE, si és que Catalunya és exclosa de la UE. No serà com Portbou, sinó com Cervera de la Marenda, a la Catalunya francesa. O és que inconscientment situa Vinaròs a Catalunya?

Continua dient que Vinaròs no vol que s’alce una frontera on no n’hi ha hagut mai cap. Que els punts d’unió superen infinitament les diferències i que la independència de Catalunya trencarà la convivència per a sempre. Ja es comprèn que aquí es barregen la frontera física amb la mental. La física de les duanes amb la mental de les relacions humanes. Que inclouen també les polítiques, potser hauríem d’afegir. Deixant de banda que en el paràgraf anterior s’ha fet un cert embolic amb el parla·lelisme amb Portbou, no seria sobrer recordar que l’11 de setembre de 2013, la manifestació anomenada Via Catalana que unia justament El Pertús, a la Catalunya francesa, amb Vinaròs, va ser prohibida en territori valencià i que la Guàrdia Civil va impedir que la manifestació s’allargués gaire més enllà de la ratlla del Sénia. A l’altre cantó, al Pertús, ningú no va impedir que la manifestació s’allargués uns quants quilòmetres en territori francès. Això sí: en aquelles dates, l’Ajuntament de Vinaròs va inaugurar irregularment una segona plaça anomenada d’Espanya (ja n’hi havia una altra) se suposa que amb la intenció de distraure l’atenció del que passava a la carretera.

Pla_a_Espanya_Foret

Foto: Juan Blanchadell

Acaba l’escrit asseverant que el debat separatista no és un debat assossegat ni d’arguments, sinó de sentiments i emocions. I que les decisions que prenen els polítics catalans van contra el sentit comú, cosa que afectarà els ciutadans en el sentit que les relacions fluides existents fins ara es veuran obstaculitzades per una frontera alçada pels polítics catalans, que són uns irresponsables. Amb tots els respectes, si aquesta és l’expressió sincera del seu punt de vista sobre la qüestió, no en té ni idea. El “debat separatista” és un moviment social àmpliament majoritari, que fa unes demostracions pacífiques de força política que no tenen paral·lel a Europa. I que es basa en raons de discriminació econòmica i fiscal, cultural, lingüística i política de Catalunya. Pràcticament les mateixes raons que marquen la relació política dels valencians amb Espanya. En això també hi ha infinites semblances. I alguna diferència. La fonamental és que mentrestant els dirigents catalans intenten canalitzar la reivindicació popular perquè per a això els han votat, els governants valencians practiquen la cabotada sistemàtica davant els seus amos de Madrid.

Francament, si un article d’aquestes característiques s’ha de considerar com una publicació del càrrec institucional que n’acompanya la signatura, cal una revisió a fons de l’assessorament que rep en matèria de comunicació.

Anuncis

Un pensament sobre “Portbou-Vinaròs

  1. Retroenllaç: Buscadors de fronteres | Ilercavònia

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s