Situació sociolingüística

Cobertura de Canal 56

Cobertura de Canal 56. Font: Canal 56

Cadascú té els seus defectes. Un dels meus és que no puc evitar de fer l’anàlisi sociolingüística de qualsevol intervenció comunicativa en què participo, tant si és com a protagonista com si només ocupo un lloc d’espectador. És un defecte de fàbrica, podríem dir, derivat de la meua formació com a lingüista i puntualment alimentat per la meua dedicació professional a l’ensenyament. Rarament en parlo portes enfora si no és que ve a la conversa de fer-ho, però això no trau que m’hi fixe de manera continuada i involuntària. Després de tot, en la nostra comunicació diària no parem de negociar amb les persones amb qui interactuem en relació a la manera que tenim d’entendre’ns, és a dir, en relació al vehicle compartit que fem servir per entendre’ns, això és el llenguatge expressiu, que inclou, sobretot, la llengua.
Aquest estiu que ara s’acaba, he tingut ocasió d’observar i reflexionar sobre l’evolució dels usos lingüístics al Baix Maesetrat, assumpte sobre el qual ja vaig escriure fa temps (“El Baix Maestrat: situació sociolingüística”. Llengua Nacional, juny 1997). Ara no faré un actualització del que ja vaig dir per la simple finalitat de veure com han canviat aquestes coses en dèsset anys, si bé fer-ho podria tindre l’interès de constatar una evolució que, si fa no fa, coincideix amb el temps que el PP ha estat al govern de  l’autonomia valenciana. Potser m’hi dedique properament.

El que volia constatar ara és com ens podem trobar, al Baix Maestrat, que qualsevol instància pública començant per l’administració estatal i acabant per la municipal, incloent-hi empreses concessionàries i altres del mateix caire que viuen de prestar serveis públics; ni privada, ja siguen empreses de qualsevol ram, societats anònimes, cooperatives, cadenes de distribució, empreses familiars, bars ni el més mínim negoci, no fa servir altra llengua en la seua comunicació ordinària que no siga el castellà. Això inclou també els bancs catalans amb implantació territorial a la comarca. No res d’extraordinari si tenim en compte quin és el marc sociopolític en què es desenvolupa aquesta situació. L’única dedicació que l’administració autonòmica, encarregada per llei de desenvolupar la vigència pública del que consta com a “llengua valenciana” en l’estatut d’autonomia, ha tingut a bé de portar a terme és la utilització amb finalitats electoralistes d’aquest component distintiu de la societat valenciana. Ja fa molt de temps i és d’actualitat continuada la persecució que aquesta la mateixa administració que l’hauria de de desenvolupar exerceix sobre l’ensenyament en valencià. Es dirà que això té poca incidència a nivell comarcal, cosa que el treball de camp personal em fa posar en dubte, però és que en qualsevol cas determina el caràcter marginal que, en aquest sentit, ocupa l’educació al Baix Maestrat en relació al sistema valencià.

Sí que existeixen àmbits d’ús del valencià en el conjunt de la comarca. Els plens municipals (a falta de cap més instància representativa de nivell pròpiament comarcal) es desenvolupament normalment en la llengua dels regidors i regidores. Quants secretaris redacten les actes en la llengua pròpia dels valencians? No vull dir que les actes apareguen també en valencià, sinó que s’hi redacten inicialment. Com en temps de les llibertats forals, vaja. Després apareixen aquelles traduccions automàtiques amb el SALC que inclouen cada nyap que val la pena no parlar-ne més.O siga que els plens es parlen en valencià i passen a la història en castellà. Com quan no hi havia autonomia, ni més ni menys.

Tots o gairebé tots els actes públics haguts i per haver es locuten als nostres pobles en la llengua pròpia. Sempre que no hi haja turistes espanyols o estrangers electoralment rellevants. Mentrestant la cosa queda en la dimensió indígena, tot és normal. Fins i tot es pot parlar d’una cura creixent en l’aproximació a un estàndard lingüístic prou depurat. Els anys de vigència comunicativa de TV3 i Canal 9, juntament amb l’educació en valencià, van arribar a crear aquest progrés cultural. Avui per avui, no pot valorar-se, per recent, l’impacte del tancament de Canal 9 i de la prohibició de les emissions de TV3. Aquest escapçament comunicatiu ha deixat el model de parla pròpia en mans de les televisions d’abast comarcal. Canal 56 i Televisió d’Ulldecona en poden ser exemples. Així doncs, tret d’aquests mitjans, l’ús públic del valencià es limita a les situacions de comunicació oral a nivell local. No hi ha una premsa escrita d’abast comarcal feta en valencià, com sí que existeix als Ports o a les Terres de l’Ebre, ni en paper ni digital. Ni cap compromís al respecte, tret d’excepcions lloables com ara La Veu de Benicarló o bé projectes molt recents com ara La Calamanda. 

En conclusió, la situació continua sent diglòssica: una llengua per als usos formals, el castellà; i una altra per als usos trivials (o potser millor tribals), el valencià. I cap perspectiva de canvi de tendència ni crítica al respecte. Un emmotllament generalitzat a una situació de bilingüisme que converteix el valencià en un patués que, si un dia desapareix, ja plorarem aleshores. En aquest panorama immediat, pren sentit que després de dècades d’oficialització, encara avui el topònim Vinaròs s’ha de fer valdre en tot tipus de documentació, mentre els responsables de la campanya que demana a canvi de no res que es faça servir el topònim oficial en lloc de Vinaroz dóna per ben empleats els diners de l’enviament de cartes de petició. Com a màrqueting electoralista de cara a la galeria potser sí que done resultats, però cantar les excel·lències d’aquest tipus de gestions mentrestant s’està produint de manera planificada el desmantellament de l’educació i dels mitjans de comunicació en valencià, es pot valorar ben diversament. Ara que hi penso no sé per què Peníscola no ha endegat cap campanya al respecte. Quines coses.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s