Model cultural

rosell_9

El proppasssat 8 d’agost vam assistir a un sopar a Rossell convocat per Miquel Àngel Pradilla, professor de la Rovira i Virgili i editor, per donar continuïtat estiuenca a la trobada de Peníscola arran del lliurament dels primers premis de Maestrat Viu i establir contacte i complicitat amb la vida cultural del Baix Maestrat com a referència. A més del vessant estrictament gastronòmic, ben agençat pel restaurant Les Sorts, el contingut de la trobada consistia a posar en comú les impressions dels participants en relació al tema d’interès en un clima distès i poc o molt informal. Se suposa que l’agost és un mes inhàbil per fer res més que no estiga relacionat amb les festes de cada poble, que absorbeixen l’activitat social del personal. Per això mateix també és el moment propici per a la trobada com ho va ser aquesta de Rossell.

Passant a tractar diferents aspectes del contingut del que s’hi va parlar, voldria fer èmfasi en les següents idees.

Hi ha la percepció, que no és exclusiva del camp del qual parlem, que al Baix Maestrat cada poble, cada iniciativa cultural, apareix i es desenvolupa en un àmbit estrictament local, sense que les potencialitats que té transcendisquen més enllà. De vegades, aquesta activitat es repeteix en pobles veïns sense que existisca cap coordinació o intercanvi associatiu. Posem per cas els balls populars. Com ja s’ha dit altres vegades, les danses populars, que es presenten com una manifestació folklòrica estrictament local, per més que de vegades una mateixa persona participe en diferents grups de dansa de la comarca, en realitat constitueixen un fenomen que té unes formes compartides i un contingut identitari nacional comú, si bé aquest segon element està subsumit en la desfiguració a què el sotmet la ideologia institucional del provincianisme. No fos cas que ens adonéssem que posem per cas la jota és un ball compartit que no coneix les demarcacions administratives. L’associacionisme cultural en general segueix les mateixes pautes.

En aquest panorama hi ha algunes iniciatives que giren en un sentit més compassat. Els Itineraris per les Terres de Cruïlla, ideats des del Centre d’Estudis d’Ulldecona, són una sèrie d’excursions organitzades per centres d’estudis del Montsià i associacions vàries del Baix Maestrat que donen a conèixer el patrimoni històric, cultural i natural dels pobles amb entitat participant. És innegable la rellevància de la diferenciació entre centres d’estudis al Montsià i altres tipologies d’entitats al Baix Maestrat, ja que marca una diferenciació en l’estructuració del caràcter de les entitats participants. Potser el Grup 750 Aniversari de Rossell és la que més s’aproxima a les característiques d’un centre d’estudis. També és interessant remarcar que hi ha centres d’estudis al Baix Maestrat que, això no obstant, no participen en la iniciativa. Retinguem que els centres d’estudis són entitats dedicades als estudis científics locals i comarcals, sobretot de caràcter humanístic, ja que abasten aspectes històrics, socials, econòmics, etc. del territori o poble de referència. A la vista del blog de Terres de Cruïlla, pot deduir-se que l’aportació de cada entitat participant resulta desigual.

Maestrat Viu és l’associació que ja fa tres anys que treballa per la cohesió cultural de les comarques del Maestrat. A banda de les iniciatives culturals pròpies destinades a fomentar la consolidació d’una cultura moderna i arrelada del Maestrat, l’entitat és la plataforma que permet informar-se de les activitats culturals que es fan a cada poble en aquest sentit. És a dir, de les activitats específicament culturals orientades al foment de la personalitat cultural pròpia més enllà de les manifestacions del folklorisme local que hem esmentat adés. En aquest sentit, sí que es pot dir que, si més no pel que fa a la visibilització, a la presència en els mitjans de comunicació, el model cultural comarcal establit prioritza aquest tipus de manifestació cultural folkloritzant i desincentiva els esdeveniments, els actes d’un contingut cultural més innovador o d’un component formal més elaborat. Això és així perquè, mentre els primers juguen un paper en l’autorepresentació que interessa difondre a la ideologia institucional, els segons suposen tot sovint una indagació que va més enllà, suposa una matisació o un qüestionament, o bé senzillament escapa del control polític del model institucionalitzat. Canal 56 és la plataforma comunicativa principal en què té lloc aquest procés.

Finalment, convé tenir en compte que el que es diga en qualsevol reunió estival més o menys informal és dit des d’una posició poc o molt distanciada respecte del teixit cultural, que justament en aquestes dates està funcionant a tot gas per portar a terme el gruix de les activitats culturals que tenen lloc al llarg de l’any, que es desenvolupen just abans o bé durant les festes majors de cada poble. Si heu llegit fins aquí, ja deveu haver-vos fet la idea que de la cultura que parlem no és estrictament ni sobretot festiva, però tampoc no se’ns pot escapar que és justament en aquest àmbit en què té lloc la simbiosi entre cultura i festa on hi ha el principal terreny de joc. I és evident, d’altra banda, que d’actes culturals n’hi ha per donar i per vendre, només cal comprovar-ho mirant les agendes culturals. Una altra cosa és el signe que tinguen. És en aquest sentit que hi ha molta feina per fer. Potser en els pròxims anys hi ha possibilitat d’incidir-hi. No és qüestió de deixar passar l’oportunitat.

Anuncis

Un pensament sobre “Model cultural

  1. Retroenllaç: Vull un #surtdecasa.cat per al Maestrat | Ilercavònia

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s