Rutes literàries

Monument a Carles Salvador. Benassal

Monument a Carles Salvador. Benassal. Foto: Endrets

Reprenent el fil d’escrits anteriors dedicats a tractar el panorama literari del Maestrat i arran d’una col·laboració en marxa amb la revista Beceroles, del Centre d’Estudis Lingüístics i Literaris de les Comarques Centrals dels Països Catalans (CEL), que està preparant un monogràfic sobre les rutes literàries de la Ilercavònia, que és el seu àmbit territorial; he pensat a donar idea de les rutes literàries existents al Maestrat i als Ports i fer algunes consideracions sobre el lloc que ocupen en l’escala de valors de les polítiques culturals que operen al territori de referència: les comarques del Maestrat i els Ports.

Comencem dient que el concepte de ruta literària pot vincular-se al que ha desenvolupat l’associació Espais Escrits en relació al patrimoni literari, entès com la presència de referents literaris en un lloc o territori concret. Això engloba espais concrets relacionats amb obres i escriptors, incloent-hi cases-museu dedicades a un escriptor o escriptora concrets, i rutes literàries que referencien obres o escriptors sobre un itinerari que pot limitar-se a un recorregut urbà o bé a un territori més ampli, en funció de els característiques del referent literari escollit i del desenvolupament del projecte que s’hi dedique. També poden dedicar-se a temàtiques més àmplies, que sovint relacionen el patrimoni literari amb la resta del patrimoni cultural, històric o artístic que posseeix un lloc concret. Es tracta d’un recurs cultural que pot tindre aplicació en l’educació, el foment de la lectura i el turisme.

Entrant en matèria, l’únic “espai escrit” pertanyent a l’associació esmentada és l’aula-museu Carles Salvador de Benassal, pertanyent a la fundació del mateix nom. Aquesta fundació, formada pels familiars de l’escriptor i gramàtic, l’ajuntament de Benassal i l’Institut d’Estudis Catalans, té cura del seu llegat patrimonial, edita estudis i recerques sobre la seua figura, acull altres fons literaris i històrics que li són dipositats i col·labora amb la Universitat Jaume I. A més, ofereix visites guiades a l’itinerari “Carles Salvador a Benassal” i propostes didàctiques relacionades.

No existeix cap més ruta literària que compte amb el suport d’una organització del tipus que siga semblant a la Fundació Carles Salvador. Si existeix, m’agradaria tindre’n notícia. L’altre espai consolidat que es pot esmentar és el Jardí dels Poetes, de Morella. Es tracta d’un espai municipal anteriorment pertanyent a l’Església, consistent en dos bancalets contingus a la plaça Sant Francesc, a l’entrada de l’antic convent del mateix nom. Constitueix un petit jardí urbà que l’Ajuntament de Morella va decidir dedicar a partir de 2009 a homenatjar els poetes que li han dedicat part de la seua obra. Actualment, hi han estat reconeguts en un plafó informatiu José Antonio Labordeta, Carles Salvador, Vicent Andrés Estellés i Joaquim Garcia Girona. Això no obstant, no existeix, dins l’oferta de recorreguts temàtics de la ciutat, cap proposta relacionada amb aquests referents. L’única referència a textos dedicats a Morella, cal anar-la a cercar a Endrets, un projecte virtual de la Universitat de Vic que relaciona literatura, indrets i autors. Endrets només referencia els textos dedicats a Morella per Vicent Andrés Estellés en el seu Mural del País Valencià. Igualment, referencia textos de Fra Junoy o l’agonia dels sons, de Jaume Cabré al monestir de Benifassà. En canvi, ni tan sols aquest projecte virtual recull els textos de Les històries naturals de Joan Perucho, bona part dels quals corresponen a Morella, amb la qual cosa es posa en evidència el buit literari al voltant d’una de les figures més mítiques de l’imaginari ilercavó: Ramon Cabrera. Sí que en parla Aina Monferrer a “Les geografies literàries i el Mural del País Valencià d’Estellés”, aparegut a la revista Articles núm. 61 (2013), on també s’apunta una ruta per Peníscola.

Algunes rutes literàries s’han realitzat alguna vegada. És el cas de la “Ruta literària per terres llengendàries de l’Alt Maestrat”, que va portar a terme la Fundació Bromera el 2011 en el marc de les jornades literàries a Carcaixent, que organitza anualment. Hi ha la ruta literària “La Font de la Salut” que qui subscriu va organitzar al santuari homònim de Traiguera el 2012, arran de la publicació del llibre del mateix títol, que tracta sobre aquest paratge singular de la comarca. També és el cas de la ruta literària de La maledicció del Groc d’Armando Vericat, que va fer-se a finals del 2013 per recórrer els escenaris de la novel·la, a Benassal, de la mà de la revista local Aiguaclara i el Centre Cultural Traiguerí.

M’agradaria ara fer esment de les rutes literàries de Vinaròs, Benicarló i Peníscola, que són les ciutats més poblades i, en bona lògica han de desenvolupar més activitat cultural. Però em temo que no serà possible. Si hi ha rutes literàries que s’organitzen o s’hagen organitzat en aquests llocs, que es manifesten, i no tindré inconvenient a reconèixer la meua ignorància. Tret de la referència ja esmentada en relació a Peníscola, no n’he trobat cap. Ni en els programes d’activitats culturals de l’Ajuntament de Peníscola ni en els del MUCBE de Benicarló. I mira que aquesta darrera institució, per exemple, té un programa d’activitats envejable, amb instal·lacions, espais urbans i jaciments com el del Puig que mereixen més d’una visita. Però no hi ha res en relació a la literatura ni als escriptors benicarlandos. I per falta de referents, no deu ser. Esmentem-ne només dos: Manel Garcia Grau i Josep Igual. De ben segur que la poesia de Garcia Grau dóna per a un itinerari pel Benicarló literari modern. Això mateix pot dir-se de Josep Igual, el qual, a  més és autor dels textos del llibre Benicarló: un passeig silent, un llibre amb un títol que ja convida a pensar-hi.

Pel que fa a Vinaròs, un indicador que pot donar compte de com es tracten aquests aspectes de la cultura és l’estat rònec de la casa on va viure Wenceslao Ayguals d’Izco, un dels escriptors romàntics espanyols més significatius del selge XIX. Desconec quina és la situació de l’edifici però resulta evident l’oblit amb què culturalment es tracta la figura, tret això sí, de donar nom a un auditori. És allò que de vegades ve de gust anomenar “política nominalista”: posar noms llampants, si pot ser en valencià, i no fer mai més res al respecte.

Per acabar, una recomanació per a les persones cultes que gaudeixen visitant el territori: Un viatge fora forat. Entre el Delta i les Columbretes de la vinarossenca Amàlia Roig. Un llibre de viatges que és una delícia i que resulta una bona companyia per conèixer-nos millor.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s