Dir Vinaròs

Foto: Ajuntament de Vinaròs

Tot conduint sentim al programa matinal de Catalunya Ràdio d’aquest divendres 27 que parlen de Vinaròs. Concretament, es tracta d’una secció de caràcter gastronòmic dedicada a recórrer punts d’interès culinari de la geografia catalana, anomenada “Territori i taula”. En concret, l’edició que escoltem fa referència al Baix Maestrat, el Montsià i el llagostí de Vinaròs. El gastrònom Pep Palau i el periodista Joan Morales, director de la revista Descobrir, hi participen introduint el llagostí de Vinaròs com a producte gastronòmic amb identitat pròpia. El motiu són les festes de sant Joan i sant Pere de la capital del Baix Maestrat, que tenen lloc aquesta darrera setmana de juny. La secció inclou la participació dels oients, que per guanyar una estada turística han de contestar unes preguntes que serveixen per moure l’interès de l’audiència i alhora donar a conèixer una mica més en concret la geografia de què es parla. La locutora Mònica Terribas, conductora del programa, una de les estrelles del panorama mediàtic barceloninocèntric, adreça una pregunta a un oient de Terrassa que no té cap dificultat a identificar Peníscola com la localitat on hi ha el castell templer on va viure el papa Benet XIII d’Avinyó i es queda en blanc quan se li pregunta en quina localitat està ubicada la finca de l’Arion, que concentra més de 200 oliveres mil·lenàries. Una altra oient, de Sabadell, encerta a dir que és a Ulldecona. Evidentment, la fama del castell peniscolà compta amb molt de temps de promoció davant l’Arion, un referent molt recent del patrimoni natural de la Ilercavònia, que diuen que pertany al Territori del Sénia, així amb majúscules, si fa no fa el territori de la mancomunitat de la Taula del Sénia en què s’han catalogat i promogut les oliveres mil·lenàries d’ençà de fa no més de 15 anys.

Tot parlant, a l’oient de Terrassa se li cola la pronúncia castellanitzada “Penyíscola” i a la conductora del programa un tractament més distant (“allà”) quan parla de Vinaròs, a diferència de quan ho fa d’Ulldecona. Petits detalls significatius que no tenen cap rellevància si tenim en compte que, al capdavall, fan sortir aquests noms en una antena ben poc donada a aquest tipus d’excursions. No acabo d’aclarir si la locutora fa el paper d’anar preguntant i fent comentaris poc o molt desaproximats perquè els altres periodistes participants es lluïsquen aportant la informació que fa al cas o bé és que realment està peix, cosa no descartable quan és algú que parla de cinquanta mil coses diferents cada dia. El cas és que sobretot Pep Palau fa una presentació breu i il·lustrativa de la zona gastronòmica del Baix Maestrat, centrada en aquest producte estrella i en l’oli d’oliveres mil·lenàries. Per fixar bé aquest paisatge culinari, s’introdueix la referència al restaurant Les Moles, d’Ulldecona, l’únic entre Xerta i la Vall d’Alba amb una estrella Michelin. Finalment, per acabar d’acomplir el fet, entrevisten breument per via telefònica  Juanjo Roda, mestre cuiner de l’Escola d’Hosteleria de les Terres de l’Ebre de Tortosa i, sobretot, conspicu vinarossenc, director de la col·lecció La Teca de l’editorial Onada, de Benicarló, que va animar-me a participar com a coautor juntament amb Rafael Gauxachs, del restaurant Casa dels Capellans, a escriure La cuina de Traiguera. Davant l’apreciació de la locutora que el llagostí es pot arribar a emmascarar amb altres ingredients que en poden arribar a desvirtuar el sabor, Juanjo Roda fa una reivindicació de senzillesa i saviesa culinàries. Suggereix torrar els llagostins prèviament salats a la planxa i afegir-hi unes gotes d’oli d’oliveres mil·lenàries. El secret és no passar-se del punt de cocció. I, si pot ser, menjar aquest plat a la platja, a deu metres de la mar. Tota una invitació al turisme, d’acord, però una invitació a experimentar el que és autèntic.

Segurament, el format de temps amb calçador que regeix la ràdio determina aquesta breu però contundent aproximació que fa Juanjo Roda, un veritable expert en la difusió de la cuina de les nostres comarques, també implicat en el projecte de Les Moles. Si algú vol ampliar una mica aquest breu tast sobre el llagostí de Vinaròs, ha de consultar inexcusablement La cuina del mercat de Vinaròs, de què és autor el mateix Roda, per trobar alguns secrets definitius sobre la cocció del llagostí i l’elaboració d’alguns plats tradicionals o bé sofisticats d’aquesta joia de la corona de la nostra taula.

Dir Vinaròs és imprescindible quan vols donar a entendre a algú on para el teu poble originari. Té aquest component aclaridor, reconfortant. Dir Vinaròs és establir una correspondència real amb el territori perquè té aquest component referencial que, després de tot, atorga la capitalitat. M’agradaria que aquest component fos encara major, més potent, com ho és la marca del llagostí, que, al capdavall, fa referència al llagostí propi de la zona del voltant del delta de l’Ebre. I hi ha també un punt d’emoció, per què no dir-ho? La mateixa emoció que suscita veure la revitalització cultural que suposen iniciatives com “La  Poesia, una sola Veu. Primera trobada de poesia a Vinaròs“, que va tenir lloc a finals de maig de la mà de la periodista i escriptora Mariola Nos i que va reunir un bon nombre poetes de la lletra catalana del nord i del sud.

Potser alguna cosa es belluga més ençà del vol gallinaci de l’administració de la perifèria cultural.  No res d’estrany vists els resultats efectius de les darreres eleccions europees.

10325733_10202078164661706_1056399077950470515_n

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s