La gent del Maestrat

Peníscola fora de temporada turística té l’encant de la tranquil·litat i l’accessibilitat dels paisatges urbans que conserven a la vista les pedres antigues  i l’esplendor del passat. Ho constatem assistint al lliurament dels primers premis Maestrat Viu, que té lloc al mateix saló gòtic del castell.

Potser cal fer una referència al caràcter del lloc concret. Som a l’espai més noble del castell, alhora una construcció sense semblança en tota la comarca, ben bé l’únic castell, sempre inexpugnable per les armes, que ha resistit el pas del temps en aquesta terra dels senyors de Montesa, i que ha resistit el pas del temps gràcies a factors que li han estat favorables i que li han assegurat no tan sols la supervivència sinó també la funcionalitat. Al capdavall és una infraestructura que presta un servei inestimable a l’economia local com a referent turístic i que també pot prestar-lo en el terreny cultural. Així doncs, es tracta d’un lloc especial, també amb un rerefons igualment significatiu per a l’activisme cultural que promou l’associació.

Glossem ara els premiats. El Grup de Recuperació de la Memòria Històrica de Benassal (GRMHB) rep el premi al projecte anual portat a terme per un col·lectiu per l’exposició Experiments de la Legió Condor a l’Alt Maestrat 1938. Benassal, Ares Vilar de Canes, Albocàsser, que presenta els experiments militars dels nazis durant la Guerra Civil. El projecte parteix de la troballa d’un dossier d’arxiu a Freiburg (Alemanya) en què es detallen aquestes proves militars per al desenvolupament de l’avió Stuka 78, el bombarder que després l’Alemanya nazi va emprar durant la II Guerra Mundial. El projecte posa en evidència que més enllà de l’oblit a què estem acostumats per la gestió de la memòria històrica que exerceix l’actual règim polític espanyol pot descriure’s la participació de la societat comarcal en la història europea.

El Centre d’Estudis del Maestrat (CEM) rep el premi a la trajectòria d’un col·lectiu. Després de més de 30 anys de dedicació a la recerca i la divulgació històriques, avui qualsevol estudi històric sobre el Maestrat passa indefectiblement per les seues publicacions, en forma de butlletí, d’actes de jornades i d’una extensa bibliografia de més de seixanta produccions editorials. El premi és del tot merescut per a un col·lectiu que ha creat aquest pòsit importantíssim per a la consciència comarcal. D’alguna manera, la visió, la revisió del passat que ha portat a terme durant aquesta època, sempre des d’un activisme intel·lectual desinteressat, ha donat lloc al concepte i la vivència que tenim de la comarca actualment. N’estic molt content perquè sé que amics com Joan Ferreres, directiu de l’entitat, se n’han alegrat d’allò més, després d’anys de treball per traure la pols dels arxius i els papers antics només alimentats pel voluntarisme i el convenciment en la validesa d’una tasca que avui ja té un gruix ben considerable.

En l’àmbit individual, la categoria a un projecte portat a terme en el darrer any va quedar deserta i la dedicada a la trajectòria personal va atorgar-se a títol pòstum a Pere-Enric Barreda, el llatinista de Benassal recentment traspassat. No cal dir que el lliurament del guardó a la seua germana, que el va recollir en nom seu, va ser el punt culminant de l’acte. L’obra, la figura i la trajectòria de Pere-Enric se solidificaven en aquell moment com el referent més clar del que representa Maestrat Viu: una consciència i una dedicació irrenunciables a la llengua i la cultura pròpia del Maestrat. Més enllà de la seua obra de recerca, de publicista i de dinamització cultural, el llegat de Pere-Enric Barreda es concreta en el compromís cultural amb la societat comarcal.

Un compromís que Maestrat Viu va fer seu en la intervenció del president de l’associació cap al final de l’acte. Clar i ras: les institucions valencianes no fan res per la llengua pròpia, la desatenen en l’àmbit educatiu i no fan res per canviar la situació de diglòssia i de regressió de l’ús públic que pateix. Un discurs reivindicatiu i valent, formulat davant d’alguns representants polítics que en devien prendre bona nota, esperem que a fi de bé. La contundència de l’exposició va resultar d’allò més il·lustrativa.

Al final de l’acte, Aitana Ferrer, que havia amenitzat l’acte acompanyada al piano per Enric Murillo, va cantar el poema “La gent” de Jaume Rolíndez, mestre i poeta benicarlando present a l’acte, integrant del CEM. La virtuositat de la cantant i la lletra del poema van donar a aquesta cloenda ben bé el valor dels himnes, un tancament d’allò més engrescador. Em queda la satisfacció personal d’haver suggerit precisament aquest poema per ser cantat en aquest acte. Pertany al llibre Cercant l’ànima del Maestrat dels castells, publicat pel CEM el 2004. El transcric a continuació perquè aquestes coses d’una manera o altra acaben popularitzant-se, que és, al capdavall per a allò que van ser creades.

La gent

El sol i la terra i la mar i els colors,
fidels a l’honor i a a la seua regla,
van forjar-nos l’ànima tan lliure i potent
que de cap manera podrà ser sotmesa.
I com ho han provat assalts i tortures,
lligades de peus, silencis de llengua…!
L’espinàs, però, forçut i orgullós
no s’ha doblegat sota cap esquella,
i ha lluitat i lluita a fi de guanyar
amb polsos humits el gra de la sega.

El sol i la terra i la mar i els colors
ens van forjar braus i amb cor treballat
entre valls i moles, tràngols i ponents,
barraques de volta i fang socarrat.
I a dies d’avui ens toca la llei
de fer el camí que tenim marcat.
No hi ha més secret que escoltar la veu,
és el Maestrat.

 

 

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s