Terratrèmol Castor

Diari de Tarragona

Estem d’allò més entretinguts amb l’actualitat del projecte Castor. Aquesta setmana s’ha fet públic l’informe oficial que reconeix que els terratrèmols relacionats amb el projecte van ser efectivament causats per la injecció del gas matalàs al subsòl submarí. S’ha demostrat científicament, diuen. Això no obstant, el ministre espanyol del catxull en qüestió diu públicament que no en té prou i que ha demanat uns informes independents a universitats nord-americanes. Això li serveix d’excusa per justificar haver disposat de l’informe esmentat des de desembre de 2013 i no haver-lo fet públic, una circumstància que altres instàncies administratives, com ara la Generalitat de Catalunya, s’han pres més que malament, vist que el govern espanyol ha amagat als altres interlocutors de la mateixa administració, i a la ciutadania, aquesta informació sensible. Només quan s’ha sabut que l’informe ja fa mesos que existeix, el ministre Soria, amb aquella patxorra atlàntica que el caracteritza, ha fet veure que encara no té prou informació i ja en parlarem.

Mentrestant, el debat polític s’ha animat al voltant de l’assumpte. Al capdavall, som en campanya electoral i una mica de moviment sempre s’ha de deixar notar, sobretot tenint en compte que la cosa europea, al ciutadà li queda molt lluny, acostumat com està al vol gallinaci de l’horitzó mental a què l’ha avesat l’estat en què viu, és a dir, avesat com està a l’experiència provinciana de la vida política. Personalment, m’ha cridat l’atenció el fracàs relatiu de la reunió de municipis directament afectats per la proximitat de les instal·lacions del Castor, que mig ha tingut lloc a Benicarló, si no ho tinc mal entès convocada pel seu alcalde, Marcelino Domingo. Els representants de Peníscola i Vinaròs van declinar la invitació i no hi han assistit amb la justificació que la reunió no havia de servir per a res que no s’hagués dit ja i que aquest tipus d’iniciatives només poden causar efectes negatius en el turisme, que lògicament porta un temps espantat pels terratrèmols. Amb la qual cosa, s’ha donat una imatge de desunió bastant sorprenent. Si els ajuntaments de Vinaròs, Benicarló i Peníscola estan dirigits per integrants d’un mateix partit, resulta estrany que no es posen d’acord ni per reunir-se.

O siga que per una banda, hi ha un govern que practica el mateix despotisme poc o molt il·lustrat amb què va bastir-se Espanya al segle XVIII: sense comptar per a res amb els governats, a qui s’amaga durant mesos informació, en un exercici d’opacitat que no s’escapa de les constants amb què s’ha gestionat el projecte des de bon començament. Una manera de fer molt pròpia de qui està lligat de peus i mans per una clàusula contractual que estipula una indemnització de 1.700 milions d’euros al propietari de les instal·lacions fins i tot en el supòsit que una negligència de la mateixa empresa propietària anorreés definitivament el projecte. Ni més ni menys que la situació en què es troba actualment.

De l’altra, hi ha la societat comarcal que té instal·lat el Castor al seu territori i, doncs, està exposada al que puga ser, en tots els sentits. I va i demostra aquella falta d’unitat que no presagia res de bo, que és el símptoma inequívoc que la manca de fermesa en els posicionaments tindrà uns efectes nefastos i impredictibles. Amb aquestes indecisions i davant d’actors tan poderosos com el govern espanyol i l’empresa del Castor, és segur que la capacitat d’influir en el curs dels esdeveniments resulta d’una feblesa desesperant.

Tenint en compte quina és la manera de fer del poder estatal i dels grans empresaris espanyols, no és d’esperar que en facen ni poc ni molt de cas, del que puguen dir els municipis directament afectats i que, en canvi, aprofiten per carregar-los els neulers d’un procés en el qual han estat fins ara simples actors de repartiment. Específicament crida l’atenció l’actitud erràtica de Peníscola i Vinaròs. Si el manà és el turisme, el silenci sobre el Castor no és una solució a llarg termini, tot i que és legítim provar de posar el cap sota l’ala. Pareix més conseqüent fer un posicionament clar i transparent pel desmantellament d’una infraestructura que ja és un problema ambiental abans d’entrar en funcionament.

És clar que tot plegat es converteix en munició per a l’olla a pressió de la vida política en campanya electoral. Qui es vulga informar sense interpretacions subjectes a interessos partidistes, pot fer-ho llegint Castor, la bombolla sísmica del periodista Jordi Marsal, llibre aparegut recentment. Personalment, l’estic llegint i puc assegurar que a poc que es tinga interès per la qüestió, no defraudarà qui el lligga. Vull dir que no el deixarà indiferent. Una altra cosa és que en compartisca l’anàlisi o no. En realitat, moltes de les respostes que planteja l’embolic actual del Castor estan contestades en aquestes pàgines. En fi: sempre és molt interessant llegir al mateix temps que van passant coses al voltant del que es llig. La informació ha estat, és i serà un aspecte essencial d’aquest serial.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s