Espanya

No vaig fer la mili perquè vaig declarar-me objector de consciència quan tenia 18 anys. De fet, m’hauria pogut esperar a veure-les venir perquè tenia la possibilitat d’anar demanant pròrrogues per estudis i posar-hi uns quants anys entremig. Però vaig fer el pas en aquell moment perquè volia tenir el mínim de relació amb l’exèrcit. Per absència, m’havien portat a casa la cartilla militar i aquell document, un petit llibre blanc amb moltes pàgines per escriure, tret de la que deia que jo n’era el propietari, sentia que, lluny de ser-me d’utilitat, significava servituds desconegudes de les quals estava decidit a fugir. Feia pocs anys que els militars havien intentat un cop d’estat contra la democràcia i la constitució espanyola reconeixia aquest dret (art. 30.2) pel qual, anteriorment, hi havia hagut persones que s’havien fet empresonar en negar-se a complir el servei militar franquista. No se sabia què podia passar però el fet de declarar-te objector significava que passaves a un altre calaix diferent del de la militarització. Vaig anar amb el paper signat al govern civil de Castelló i un policia militar amb el seu casc de calimero i cara de mala hòstia va tramitar-me’l. Bastants anys més tard, quan la bola dels objectors de consciència s’havia convertit en majoritària a l’hora de decidir com respondre a l’obligatorietat de la mili que venia del règim anterior, el servei militar obligatori va ser abolit i aquella fixació heretada, que pareixia inamobible, va desaparèixer.

L’estat espanyol té una sèrie de trets, que vénen de lluny, que demostren una contumàcia inveterada davant l’evolució de les coses. Ja és normal que els familiars de víctimes de la guerra civil i del franquisme hagen hagut d’anar a l’Argentina per poder recórrer judicialment a fi que el cas dels seus familiars es revise? Quan s’ha de recórrer a la justícia estrangera per solucionar coses d’aquestes es té l’evidència que el sistema polític d’aquí està tan travat que és impossible que canvie. Vull dir que canvie des de dins. Aquest estat ho farà tot tot, com ara abolir el servei militar obligatori, pilar de la militarització imposada després de la guerra de 1936-1939, per canviar el que siga necessari a fi que el poder continue en les mateixes mans de sempre. I impune. N’estem tenint proves fefaents amb la problemàtica dels bancs. Dirigents d’entitats catastròfiques surten als mitjans de comunicació a dir que han tingut beneficis després que se’ls han abocat milions d’euros que surten de les retallades a les butxaques del comú del poble a fi de tapar-los forats que són com pous sense fons. Així és que el poder continuarà en les mans on és passe el que passe i les relacions econòmiques no tenen alternativa si ho han de decidir aquests àmbits. Passa igual amb l’estructura de l’estat. L’edifici de la democràcia espanyola establida a la constitució de 1978 s’ha edificat, entre altres coses, per exemple, sobre la no revisió de casos com el de Salvador Puig Antic, una de les darreres víctimes de la pena de mort franquista. És molt simptomàtic que l’advocat d’una dirigent política catalana del PP en el cas d’espionatge dilucidat recentment és el redactor d’aquella sentència de mort. Ell mateix diu que està tan tranquil pel que va fer i que els tribunals espanyols ja van tancar el tema. Encara ho és més que el firmant d’aquella sentència siga José Utrera Molina, ministre franquista de Justícia en aquell moment i sogre de l’actual responsable d’aquest ministeri, Alberto Ruiz-Gallardón. De manera que els familiars ara s’han encomanat a la justícia argentina. En el mateix cas es troba el judici que va decidir l’afusellament del president de la Generalitat de Catalunya Lluís Companys. La justícia espanyola no el revisarà, així que s’haurà de recórrer a l’estranger.

Són casos concrets que evidencien com han funcionat les coses a Espanya durant els darrers 35 anys. És evident que la constitució, que tot just ha complit aquesta edat, després del canvi letal relatiu al deute, perpetrat pels partits espanyols majoritaris sense cap més consens, també ha permès molts altres avenços democràtics. Sí, però al preu de mantenir el mànic de la paella en les mateixes mans. Que canvie tot perquè tot seguisca igual.

I aquesta mateixa setmana s’ha conegut la pregunta de la consulta per la independència de Catalunya. És clar que això sí que es tracta d’un canvi substancial i és per això que la proposta va motivar la major participació de la història en unes eleccions autonòmiques. Del resultat d’aquelles eleccions en va sortir el mandat democràtic de portar a terme aquesta consulta dins del procés polític d’independització. Els dirigents polítics espanyols han dit que no es farà i que no hi ha res a negociar. ¡Santiago y cierra España! que diria el Capitan Trueno. Aquesta és la seua estratègia i la seua perspectiva. El sistema polític espanyol, que ha entrat en una crisi generalitzada, davant aquest moviment recorre al vell principi, que deu ser fundacional, de sostenella y no enmendalla, de manera que dóna a entendre que la consulta no es farà perquè és il·legal i tot plegat no portarà enlloc. En canvi, hi ha experts internacionals que no pensen el mateix. En qualsevol cas, estem assistint a una separació de fet que, salvant les diferències que s’hagen de salvar, és del tot equiparable a una separació de parella. La institució, l’acord (la constitució) ja no compta amb la voluntat de les dues parts i n’hi ha una que no se’n vol saber res. Hi ha persones maltractades per la parella que aquest conflicte el deuen entendre a la perfecció. I hi ha la mentalitat de maltractador que encara contempla la severitat militar com una possibilitat.

Als anys 80 també semblava que l’objecció de consciència no podia canviar res.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s