Folklore oficial

No m’agrada el folklore oficial. Que l’estat, en qualsevol de les instàncies, es pose a reproduir, a promocionar o, encara pitjor, a representar públicament formes folklòriques que representa que representen la identitat del poble, així prenent la paraula en el sentit clàssic, estrictament polític del terme, resulta un espectacle que sense dubte pot tenir un objectiu o altre a benefici de la instància que el posa en joc, però que, al meu entendre, fa mal i concretament deforma la identitat que vol representar. Més que res perquè la gran majoria de vegades el que intenta és apropiar-se-la i investir-se d’una legitimitat d’arrel mítica, irracional, que no té res a veure amb la democràcia entesa com a govern del poble. El fet em recorda una portada de certa publicació del Baix Maestrat, d’uns anys enrere, en què apareixia un alcalde donant la mà als reixos a la porta de l’església local, com si es tractés d’una recepció oficial de caràcter internacional i el càrrec públic en qüestió es dediqués a la diplomàcia.

Una sensació semblant he tingut veient la cabuda de la Grossa, la nova loteria catalana, que sortirà per cap d’any i té l’objectiu de tapar o si més no apedaçar els forats de l’administració autonòmica catalana, més que escanyada cada any. Que el conseller d’Economia faça una recepció televisada a la cabuda que és la imatge emblemàtica d’aquesta loteria perquè convé fer-ne promoció i tot el que es vulga, a banda de demostrar com està d’escurada l’administració corresponent, que fins i tot el conseller, i dies més tard el mateix president de la Generalitat de Catalunya, s’han de posar a rebre el personatge i abraçar-lo, besar-lo o fins i tot fer acció de ballar-hi el temps just perquè els prenguen la foto que ha de sortir als mitjans, ho trobo una incursió en la ridiculesa que s’encomana només de mirar-la. Això o que el comú de la gent s’ha tornat de suro i tant li fot que aparega un governant representa que democràticament elegit fent el paperina a marxes forçades. Què voleu que us diga? Em penso que com a ciutadans del paganini ens mereixem un respecte. A mi em pareix un pensament assenyat però sospito que potser és minoritari. En qualsevol cas, la utilització d’un referent de la cultura popular com puga ser un capgròs que ja existia amb anterioritat per a aquesta campanya publicitària no té per què implicar que els dirigents polítics facen el ridícul mesclant l’oficialitat més oficial amb un discurs folklòric afortunadament poc contaminat per la perversió de la política.

Més infecte és que la Generalitat valenciana amb el seu president al capdavant premie Lo Rat Penat, en una demostració de cinisme que expressa ben clarament la contumàcia en la subversió que de la identitat valenciana practiquen els seus més alts dirigents. Des del dia que conspicus franquistes van fer-ne fora Carles Salvador i van transformar-la en catau del blaverisme, Lo Rat Penat ha estat l’estendard del secessionisme lingüístic orientat a boicotejar la normalització social del valencià amb un discurs zombi que té per únic objectiu negar la realitat. O és que no és això donar un premi a una diguem-ne entitat que s’ha oposat per terra mar i aire a la normalització lingüística, llegiu pacificació del conflicte lingüístic, que ha significat l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, òrgan oficial de la mateixa Generalitat per a l’assumpte del valencià? Que és que la política lingüística oficial es concreta en l’Acadèmia, un organisme fruit del compromís polític però que a l’hora de treballar en el seu objecte, la llengua, ho fa amb criteris filològics, sempre millorables però criteris. I fixa el model de llengua escrita que ha d’emprar la mateixa Generalitat com a administració pública. Doncs va i donen un premi al mòmio de Lo Rat Penat, que des que va mutar a les tesis del secessionisme s’ha encarregat de potinejar la llengua i els senyals de la identitat històrica amb la intenció de desfigurar-les. També és veritat que el govern espanyol subvenciona la Fundación Francisco Franco, que és com si Alemanya subvencionés l’Adolf Hitler Stiftung. 

En el fons, tot és una qüestió de seriositat i el nivell ja es veu a on para. I ja que ve a tomb, no he llegit enlloc la raó tècnica o encara política per la qual el ministre d’assumptes exteriors espanyol havia d’acompanyar el d’indústria en la visita que va fer a la plataforma marina del Castor. Algun digital comarcal va optar pel sarcasme de dir que el ministre d’exteriors espanyol visitava la frontera del Reino de España, en al·lusió a la proximitat de la ratlla de Catalunya, on la Marca España, un altre engendre de l’estat, té cada vegada més el color de gos com fuig. Com si el terratrèmol Castor estigués a punt de generar un conflicte internacional. És un sarcasme, però, pensant-hi bé, m’agradaria saber si hi ha cap altra explicació. O és que el màxim diplomàtic de les Espanyes es dedicava també a fer folklore oficial.

 

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s