Identitat d’Alberto Fabra

Molt simptomàtica la coincidència en el temps de la reivindicació democràtica expressada per la Via Catalana i la retirada de la iniciativa parlamentària de la Generalitat valenciana a les Corts espanyoles per reformar l’estatut d’autonomia valencià. Mentrestant la societat catalunyesa surt al carrer per exercir els seus drets polítics, els dirigents valencians fan marxa enrere en una iniciativa parlamentària votada a les Corts Valencianes davant l’evidència que els seus correligionaris espanyols anaven a tombar la iniciativa. S’ha de ser molt d’una determinada mena de pasta per entomar un revés d’aquestes característiques i continuar amb el cul a la poltrona. Certament, el paper del president de la Generalitat valenciana en aquest panorama es pot qualificar de moltes maneres, però si hi ha un concepte que li cau lluny lluny és el de lideratge. Quin lideratge pot exercir un dirigent polític a qui ni tan sols el seu partit li dóna suport en la seua acció política? S’ha de tenir un concepte molt concret de la dignitat per assumir bufetades d’aquestes característiques tot mantenint el càrrec. Si és un polític incapaç de defensar els interessos dels seus ciutadans, millor que canvie d’ocupació. I s’ha de ser molt curt de gambals per no reconèixer una evidència d’aquesta alçada.

Això, o bé es tracta d’un assumpte encara més recargolat, més pervers. En aquest espai, ja vam dir que l’autonomia valenciana, tal com s’havia entès des de 1983 estava tocada de mort des del moment que la Generalitat va deixar de poder fer front als seus deutes sense la respirtació assistida de la hisenda estatal. Resulta que el contribuent valencià, com de fet passa a Catalunya i les Illes Balears -ves quin encert-, paga uns impostos una part dels quals ja no retorna en serveis públics oferits per l’estat, per qualsevol de les diferents institucions que en formen part. Se’n diu dèficit fiscal o, més cruament, espoli fiscal. La política espanyola d’escanyar les autonomies condueix a una dependència cada vegada més a cusada de les seues institucions respecte de l’aixeta econòmica de Madrid. L’autonomia federalitzant que es formulava en la constitució espanyola ha fet figa.

En comptes de plantejar democràticament la qüestió i adoptar una actitud reivindicativa, els mandataris del govern valencià ajornen sine die la iniciativa de reformar l’estatut per corregir aquest espoli perquè els amos del tros, als quals deuen, després de tot, el lloc que ocupen, així els ho indiquen. De reformar estatuts d’autonomia, ni parlar-ne. Així les coses, Alberto Fabra, qui sap si amb la intenció de distraure la concurrència d’un tal fiasco, té l’ocurrència de declarar que “Si hace falta acostarme con Montoro para mejorar la financiación, lo haré”. Per l’amor de Déu, què està insinuant? De veres ha pensat el que està dient i les deduccions que se’n poden fer? Calla no, que, al capdavall només es tracta del mateix de sempre: fer proclames grandiloqüents molt a favor del contrari del que es té la intenció de fer. Passa el mateix amb allò de les “señas de identidad valencianas”, que ha estat el recurs reactiu dels populars valencians davant el tsunami de la Via Catalana: molta defensa del que és valencià però només en castellà.

Un balanç exitós si el que es perseguia era afonar encara més en el desprestigi les institucions autonòmiques, en les quals sembla no creure més que per mantenir unes determinades quotes de representació (parlar de poder seria excessiu) lluny de mans alienes. En això sí que la funció de tap del president de la Generalitat excel·leix i de quina manera més efectiva. En fi, aguantarà el que puga, segurament. Hi ha molt de Nóos per passar, encara.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s