Via catalana

L’any passat per aquestes dates, comentàvem els prolegòmens de la manifestació que va tenir lloc a Barcelona l’11 de setembre, que va reunir més d’un milió i mig de persones. Sobre la qüestió de quantitats, sempre hi ha divergències, produïdes a causa del partidisme de qui compta. En qualsevol cas, quedem-nos amb la idea que, a hores d’ara, no hi ha a Europa cap altre moviment polític capaç d’aplegar tanta gent. No cal dir que aquella manifestació va tenir efectes polítics dins els quals encara vivim i i que encara han de descabdellar-se més.

Per a l’edició d’enguany, l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) ha enginyat la cadena humana que ha de travessar l’espanyola Comunitat Autònoma de Catalunya (CAC) seguint la Via Augusta -hi ha coses que són estructurals i sobreviuen al pas del temps- i enllaçar a banda i banda amb les cadenes nord-catalana i valenciana, que li donaran la mà en senyal de solidaritat, germanor i continuïtat nacional. En aquests dies previs, com l’any passat, les declaracions de tots els interlocutors polítics se succeeixen en la necessitat de posicionar-se respecte del fenomen emergent de l’independentisme català. En aquest pas frenètic per la palestra mediàtica, hi ha declaracions per a tots els gustos i, en general, es produeix la circumstància virtuosa que tot interlocutor que obri la boca es posa en evidència. La cosa no deixa indiferent. Demana posicionaments clars i és un encís veure com es retrata el personal. No hi entrarem més que en aquells aspectes que demanen la nostra atenció des del punt de vista que ens ocupa aquí: la Ilercavònia.

La Ilercavònia és el substrat més vell que coneixem de la nostra existència com a humans en aquesta banda de la península Ibèrica. És una realitat arqueològica, un fòssil. El tros que actualment es troba sota l’administració de la CAC ha estat el més difícil d’omplir pels promotors de la cadena. Perquè és el més allunyat de les conurbacions, perquè el potencial demogràfic és el que és. L’anomenada Via Catalana ha servit per fer veure als catalunyesos d’aquestes conurbacions que també tenen un sud. Un sud generalment menystingut, que ha viscut molt de temps en el cercle viciós d’una autoestima igualment menystinguda. Que té una especificitat demogràfica de la mateixa manera que té unes característiques culturals que l’aproximen molt i molt a les terres del nord valencià. Amb les quals comparteix substrat fòssil i alguna cosa més. Els mitjans de la caverna espanyola han aprofitat aquesta circumstància per fer córrer la idea que la Via fracassarà en aquesta banda. Amb total seguretat, correran amunt i avall buscant els trams en què hi haja buits, si n’hi arriba a haver. Al capdavall, és el seu destí i no val la pena esmerçar-hi més atenció.

Allò que val és el fet que la Via Catalana a les Terres de l’Ebre es cobrisca totalment i done la mà als valencians que s’apropen al riu de la Sénia a donar continuïtat a la manifestació més enllà dels límits de la CAC. És un gest de fraternitat que posa en evidència les maquinacions dels hereus del franquisme per continuar vivint del xollo de la transició. És un gest que posa en evidència la tergiversació de la realitat històrica perpetrada per l’espanyolisme a major glòria de la perpetuació de la uniformització castellanitzant. No cal dir que es tracta d’un gest estrictament simbòlic, però al capdavall és amb gests d’aquesta índole, entre altres coses, que es construeix el futur. I estem parlant del nostre futur en termes del que encara som avui per avui en aquesta banda de la península Ibèrica.

No cal dir que, per als mitjans valencians, la Via de Vinaròs o bé no passarà la censura i ni tan sols se’n donarà la notícia, o bé serà vilipendiada amb els penjaments del blaverisme. Allò que val és el fet que aquest ramal de la Via tinga lloc i evidencie el vincle que existeix entre les baules de la mateixa cadena. Cosa que és una autèntica bufetada als morros dels qui ens voldrien desapareguts, dels qui només demostren hostilitat, dels displicents, dels qui amaguen l’ou, dels qui no hi estan d’acord, dels qui miren cap a un altre cantó. La Ilercavònia, tal com n’hem parlat aquí des de fa vuit anys, és la metàfora en termes comarcals de la continuïtat dels Països Catalans. No hauria d’haver passat res d’extraordinari si aquesta realitat, aquest fòssil immemorial avui retornat a la vitalitat, no hagués estat sistemàticament negada i espoliada per l’Espanya neoborbònica, aquest engendre de les classes extractives que viuen de l’estat.

Avui mateix he assistit a Traiguera a la presentació del llibre Un país en gris i negre de Juan Luís Porcar, que tracta sobre la repressió franquista. La sala del Pes Fariner s’ha quedat estreta per encabir el públic que volia conèixer les novetats que el grup de recerca de la memòria de Castelló tenia per exposar. S’han acabat els exemplars del llibre que es presentava. Ho dic perquè durant la presentació, l’historiador local Joaquim Comas ha dit sense pèls a la llengua que, malgrat els 35 anys de democràcia, cap govern espanyol ha demanat perdó pels atropellaments imperdonables comesos pel franquisme. Que l’estat ha canviat de dictadura a democràcia però la democràcia ha estat incapaç de reconèixer els fets deplorables pels quals la resta de democràcies europees han demanat perdó i han ofert les reparacions de l’estat democràtic. M’ha fet pensar que, després de tot, el restabliment de la Generalitat de Catalunya abans i tot de la promulgació de la constitució espanyola significa una tradició política pròpia que, en el pitjor dels casos, no es pot identificar amb aquesta vergonya històrica que encara a dia d’avui suporta l’estat espanyol. Que es tracta de tradicions polítiques diferents. Que la cosa ve de molt enrere. I que continuar pensant en termes espanyols només indica a quina tradició política pertanys.

Uneix-te a la nostra tradició. Donem-nos les mans.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s