Surrealisme a Vinaròs

Foto: Las Provincias

Aquest agost, amb les festes dels pobles de les nostres comarques a la recta final, ha estat notícia el fet que advocats de les Terres de l’Ebre han denunciat que un secretari dels jutjats de Vinaròs no admet els papers procedimentals que s’hi presenten que només estiguen redactats en català i demana a la part que els presenta que li’n proporcione còpia “en español”. Aquests denunciants, que són del Montsià, es queixen que el document en català està redactat en una de les llengües oficials al País Valencià i, doncs, l’administració judicial l’hauria d’admetre sense més. Preguntat el conseller valencià del ram, que curiosament es diu Serafín Castellano, al respecte del cas, té la barra de dir que està d’acord amb i dóna suport al secretari en qüestió ja que, segons l’estatut d’autonomia, les llengües oficials de la Comunitat Valenciana són el valencià i el castellà, i per tant és lògic que se’n demane còpia… en castellà. D’aquesta manera, el govern valencià continua jugant cínicament al secessionisme.
No hi fa res que l’Acadèmica Valenciana de la Llengua (AVL), que és la instància normativa creada pel mateix govern valencià per a la llengua que a l’estatut d’autonomia s’anomena valenciana, haja dictaminat que valencià i català són la mateixa llengua, cosa que, d’altra banda, saben els xiquets que van a escola; no hi fa res que el mateix govern valencià haja perdut tots els recursos judicials destinats a invalidar textos de caràcter legal en què es fa servir el mot “català” per identificar la llengua, ja que els tribunals espanyols reconeixen la possibilitat d’emprar aquesta denominació en determinats àmbits; no hi fa res que la realitat de les coses no acompanye els desitjos d’assimilació i les estratègies polítiques d’espanyolització preventiva; l’única premissa vàlida és resistir a les trinxeres de l’equívoc amb la finalitat de dividir per vèncer.
D’aquesta manera, el degotall de casos de persones que són humiliades i fins i tot agredides per adreçar-se públicament en valencià a policies, administració de justícia i qualsevol integrant més o menys capquadrat de qualsevol servei d’ordre es manté inalterable al pas del temps. Per exemple les persones que són obligades a parlar en castellà i no en valencià per poder accedir a l’Arenal Sound de Borriana; per exemple les persones a qui es trauen punts del carnet de conduir per no adreçar-se en castellà als agents; per exemple les 14000 sol·licituds d’escolarització en la línies de valencià que quedaran desateses aquest proper curs. En aquest darrer cas, a més, es repeteix la curiositat del cognom de la responsable política del ram, M. José Català. Unes coincidències kafkianes.
I sí. Durant molt de temps aquestes coses han passat com els morts del franquisme que encara hi ha a les cunetes. Ho sap tothom que han passat, però ningú no ha fet res i tothom ha callat o l’han fet callar, perquè podria ser pitjor. Només que potser aquest temps ja toca a la fi. Tal com assenyala l’alcalde de Burjassot, no denunciar aquestes pràctiques ni recórrer-les judicialment, ha estat durant massa temps la causa que hagen quedat impunes com van quedar atemptats i agressions blaveres durant l’anomenada Batalla de València dels anys 70 i 80. I ha conduït a la situació actual.
Però tornem al cas concret. Segons argumenten els advocats que han denunciat el fet, correspon a l’administració, en aquest cas la Generalitat valenciana, proporcionar la traducció que el secretari reclama a la part que representen. El secretari, que per no decepcionar les expectatives surrealistes ja esmentades s’anomena Víctor Gallego, diu que ho fa per garantir la defensa de l’altra part. Només que sembla que és la mateixa administració i no la contrapart qui ha de posar-hi els mitjans. En fi: una bona disquisició perquè la brasa de l’hostilitat no s’apague. El conseller Castellano s’oblida inconscientment de dir que la còpia el secretari l’hauria poguda demanar en valencià, en lloc de castellà, però aquest detall ja posa en evidència a favor de quina llengua no juga. I què pensa en realitat sobre la unitat de la llengua catalana. Eixos raonaments de pa sucat amb oli ja no colen. Senyor conseller: faça cas del que li diu que ha de fer la seua AVL i no s’entrampe en omissions freudianes.
Diuen del col·legi d’advocats de Tortosa que contactaran amb el de Castelló per aclarir-ho. La pregunta és: quin és el percentatge d’escrits que es registren en valencià en els jutjats valencians? S’agrairà l’aportació de dades.
I l’any que ve més festes.

Anuncis

Un pensament sobre “Surrealisme a Vinaròs

  1. Retroenllaç: El català per escrit no s’admet al jutjat de Vinaròs. “Surrealisme a Vinaròs” de Vicent Sanz -Ilercavònia- | Diari NO TAN A PROP.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s