Itineraris per les terres de cruïlla

Pel diariet de Traiguera, m’arriba notícia de l’edició d’enguany dels itineraris per les terres de cruïlla. Faig una cerca amb el Google i veig que pràcticament des dels inicis del funcionament del blog corresponent, al 2009, no hi ha cap notícia sobre aquest esdeveniment. És al VinaròsNews on trobo alguna informació que no provinga específicament de les entitats que l’organitzen. Suposo que hi deu haver més mitjans comarcals que en parlen, però amb la informació detectada ja en tinc prou per deduir que aquesta agrupació, tal com la definia Josep Romeu, president del Centre d’Estudis d’Ulldecona, el 2011, fa via a la seua, de manera semblant a com es porten a terme els itineraris que organitza: a peu i caminant quan fa bon temps. Vull dir que l’organització dels itineraris, que formen part de les activitats culturals i d’estudis que realitzen els centres d’estudis i entitats culturals que s’hi han anat afegit entre el 2009 i l’actualitat, es fa sense pensar ni poc ni molt en la difusió en els mitjans de comunicació o si més no, no pareix que tinguen caràcter noticiable. Així doncs, podem parlar d’una feina de formiga que, pel que es veu, no ha parat de créixer des de les primeres passes, ja fa cinc anys.

El fet que s’hagen anat incorporant entitats de caràcter cultural que no són centres d’estudis potser despista una mica al voltant dels objectius d’aquests itineraris, però en realitat dóna compte del creixement que l’interès pel patrimoni natural i cultural ha anat experimentant en el si de la societat dels pobles amb organitzacions adherides. I sí, “terres de cruïlla” és una altra denominació per designar l’espai territorial, social i cultural de la Ilercavònia per on passen les ratlles administratives, és a dir, per designar la unió de la Ilercavònia fragmentada. Deixem-ho així perquè aquest no és l’objectiu de l’escrit. L’objectiu és deixar constància de com s’està teixint una xarxa de centres d’estudis i culturals interessats pel territori, pel coneixement directe del territori i del patrimoni que té, natural i cultural, amb la finalitat de potenciar la cultura i la recerca en l’àmbit territorial de referència, és a dir, en les comarques del Montsià i el Baix Maestrat. Entre les entitats que hi participen, es percep la presència de centres d’estudis del Montsià, vinculats a l’Institut Ramon Muntaner, entitat que   nascuda d’un acord entre la Generalitat de Catalunya i la Coordinadora de Centres d’Estudis de Parla Catalana, que representa la voluntat de tots els centres que hi són adherits. La seva finalitat és la difusió i el suport als projectes d’investigació i de promoció cultural dels centres i instituts d’estudis de parla catalana, entitats dedicades principalment a l’estudi de la història, el patrimoni cultural i natural i les ciències socials i humanístiques i a la divulgació cultural dins els àmbits local i comarcal. Les entitats del Baix Maestrat que hi participen són de caràcter cultural, tret del Grup 750 Aniversari, de Rossell, que té caràcter de recerca si bé ha estat estretament relacionat amb l’activisme cultural local. També te aquest caràcter de recerca el grup de catalogació Los Taulons,  de Sant Rafel i el Castell. Entre la resta, hi predomina el caràcter d’associació cultural i també n’hi ha d’excursionisme o senzillament de caràcter veïnal. No hi és el Centre d’Estudis del Maestrat, amb seu a Benicarló, que és el referent dels estudis comarcals al Baix Maestrat, ni l’associació Amics de Vinaròs, que comparteix en part aquest mateix caràcter de centre d’estudis. Aquesta heterogeneïtat i aquestes absències remeten sense dubte a la consistència dels estudis locals i comarcals en aquesta banda del Sénia.

En aquest sentit, val la pena destacar la influència que en el desenvolupament d’aquest tipus d’estudis, per exemple en el cas de Los Taulons, ha tingut mitjançant diverses plataformes, l’extensió universitària de la Universitat Jaume I, de Castelló de la Plana, relacionada amb el desenvolupament rural i específicament amb la gestió del patrimoni natural i cultural en aquest àmbit. Per entendre la situació d’aquest tipus d’estudis i el desenvolupament que tenen al Baix Maestrat, val molt la pena llegir l’editorial del darrer número de la revista Memòria viva aparegut en línia, que publica el projecte Patrimoni del Programa d’Extensió Universitària de la Jaume I, signat per Ángel Portolés: «En l’àmbit local, ens trobem cada vegada més amb grups que treballen mitjançant fórmules basades en l’associacionisme i el voluntariat. Els grups (…) demanen formació i assistència tècnica per a poder realitzar projectes culturals. (…) grups coordinats amb ajuntaments o que treballen al marge i de manera independent; estructures úniques que comencen a interactuar amb altres grups d’altres llocs. Perfectament imperfectes.» Val a dir que la publicació és de 2011, si bé la descripció que en fa continua del tot vigent.

En qualsevol cas, els itineraris per les terres de cruïlla suposen una oportunitat extraordinària per conèixer de primera mà i in situ el patrimoni natural i cultural del Montsià i el Baix Maestrat, i suposen un símptoma molt positiu de la relació que les persones, si més no aquella part de les societats locals vinculada a les entitats que hi participen, estableixen amb el seu territori. Cosa que té implicacions de caràcter històric i sobretot social, i s’inscriu en la dinàmica virtuosa de revalorització del patrimoni propi, que és, tal com assenyala Ángel Portolés, enorme.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s