Cultura autoreferenciada

Quan escric això, té lloc el moment àlgid del Feslloch 2013, la setena edició del festival de música en valencià de Bell-lloc (Plana Alta), organitzat per Escola Valenciana, que culmina la gira que la mateixa entitat posa en marxa durant el curs escolar en el seu circuit arreu de les comarques valencianes.

Escola Valenciana és una entitat cívica que agrupa 24 associacions de defensa del valencià com a llengua de comunicació i com a llengua de l’ensenyament ordinari. Es nodreix, per tant, de la participació de les famílies que al País Valencià decideixen escolaritzar els seus fills en valencià. Molt bona part d’aquests alumnes, 125.953 en total al curs 2011-2012, volen estudiar en valencià i no ho poden fer perquè l’administració educativa de la Generalitat no els ho permet, ja que no posa els mitjans per assegurar aquest dret.

Feslloch, com a culminació de la gira de cantants i grups musicals en valencià, és l’esdeveniment final que tanca el circuit que s’ha creat, al cap de set anys, de llocs i músics en valencià. En realitat, allò important no és ben bé el Feslloch, tot i que ve a ser com el gran festival d’estiu de la gira. Allò important és l’existència d’una sèrie de formacions musicals i cantants, i de llocs on actuar, consolidada al cap de set anys de manera totalment independent, al marge dels circuits oficials, que exclouen intencionadament la música que es fa en la llengua pròpia amb la intenció de convertir-la en una llengua inútil i, doncs, conduir-la a la desaparició.

Contràriament a les intencions de la política cultural institucional, que dóna tant com pot l’esquena a la realitat social, resulta que la mateixa dinàmica social deslligada de qualsevol conveniència amb l’administració s’està guanyant al carrer la legitimitat que proclamen les lleis i ignoren els governants en relació al valencià.

D’altra banda, d’aquí a dues setmanes tindrà lloc la trenta-cinquena edició de l’Aplec dels Ports, enguany a Morella. Aquesta convocatòria estival en una de les comarques més perifèriques del País Valencià, que en algun moment donat va estar a punt de deixar de celebrar-se, marca el ritme d’un esdeveniment que no ha abandonat mai el caràcter de cultura autoreferenciada de la societat valenciana. Segurament, el mateix fet de la ubicació perifèrica explica en molt bona part la seua capacitat de supervivència, si bé també és l’ocasió perquè molts assistents de procedència urbana entren en contacte amb la vivència cultural i lingüística desacomplexada pròpia d’una comarca que pot ser molt perifèrica però es resisteix a ser subalterna, políticament subordinada.

Que què tenen en comú els dos esdeveniments? Sens dubte l’opció per un discurs de revitalització de la cultura pròpia a partir de la vigència de la llengua i, en conseqüència, l’aspiració de no haver de compartir la subordinació política a què com a societat, l’estan abocant els governants valencians des de fa temps.

Si heu assistit al Feslloch o a l’Aplec d’altres convocatòries ja sabeu de què estem parlant. Si no és el cas, veniu a sumar-vos a la festa popular. Hi ha tot un món per descobrir i per compartir. Si el valencià té futur, és per coses com aquestes.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s