Aumar / Ahumar

cartellseniaFinalment, l’altre dia, vaig caure del cavall del tot. Creuava el riu que uneix el Maestrat amb el Montsià i a l’indicador de l’accident geogràfic hi llijo “Sénia / Cenia” en un cartell marró, ben gros i perfectament prescindible per a la conducció, gentilment instal·lat per la concessionària del tram d’autopista per on circulava: Aumar.  Jo que giro el cap per aquella curiositat infosa per la deformació professional i veig que en el cartell homòleg de l’altra part d’autopista en direcció Montsià-Maestrat, igualment gros i prescindible, hi diu “Sénia” i gràcies. Ves per a on la mateixa concessionària fa servir dos criteris diferents per indicar un mateix accident geogràfic que no té la més mínima rellevància per al fet de conduir quan passes per aquell lloc, entre altres coses perquè el Sénia és un riu modestet, si bé susceptible d’activar la delicadesa indicativa de l’empresa, tal com es pot comprovar. Així el riu té denominacions diverses segons d’on véns i cap a on vas… I ho diu el mateix emissor! Curiós curiós.

Mentre continuo conduint, em faig la reflexió que aquesta duplicitat en direcció Maestrat-Montsià respon al fet que, com es tan natural de veure que fins i tot als cecs els torna la vista quan hi passen, el més normal del món mundial i part de l’estranger és posar el nom en valencià i en castellà o espanyol a la part del Maestrat, atès que en aquesta banda regeix el bilingüisme oficialíssim i la concessionària està amatent a aquest fet especial i, doncs, es preocupa de buscar ben buscada l’equivalència i fer-la constar, amb una barra (inclinada), entre el topònim valencià i l’equivalent castellà, o espanyol. És la perfecció. Altrament, en l’indicador que queda a la part del Montsià hi un solitari “Sénia”, escrit així… en valencià. Dic jo que deu ser així, no? I per quina raó en una direcció es practica aquest bilingüisme perfectiu, vull dir tan perfectíssim, i en l’altra la mateixa empresa encarregada de la cosa només empra el topònim valencià, sobretot tenint en compte que ja és fora del territori, si bé tot just abans d’entrar-hi, només a quatre passes que, siga dit de passada, a l’automobilista li passen a 120? Misteris insondables de la Constitució espanyola, així amb una majúscula majestàtica, diran alguns vassalls de la monarquia monàrquica, sense perdre un bri de fe encara que se l’espolsen quan canten el por mi culpa por mi culpa; terrorisme terrorista diran els més ceballuts pares de la pàtria comuna i constitucional, hereus de Covadonga, Santiago y cierra España, Felip V i els decret de nova planta, així amb aquesta minúscula provinciana de dir amen de la cabotada.

Una vista comercial, la de la concessionària, que és un refinall; un tracte exquisit. Com el de tantes caixes i bancaixes i caixabancs que Montsià enllà sempre han estat tan correctes: un cartell en català i l’altre en castellà; i Maestrat avall encara més: un en castellà i l’altre en espanyol. Gràcies. De res. La mateixa vista comercial que té a l’hora de no posar ni una indicació, he dit ni una de sola, uns quilòmetres més enllà, quan a la vora de la seua via feudal anomenada AP-7 se’n comença a veure una altra sense peatge, i doncs, anomenada graciosament A-7. Ni una trista indicació. Perquè això no deu ser cosa de les autoritats de trànsit, no? Que d’altra banda ja es veu quina autoritat exerceixen… I tots els automobilistes poc o molts desprevinguts a apoquinar per uns quilòmetres que fent les giragonses adequades surten de franc. Una presa de pèl com tantes altres, a major benefici dels dinosaures que suportem.

De tot plegat, ben mirat, només em requen tres coses, que tota la resta la trobo deliciosa. En primer lloc, que immediatament a continuació del cartell que diu “Sénia”, a l’altra vora de riu n’hi ha un altre que diu “Comunidad Valenciana Provincia de Castelló  | Castellón”. Bé, de fet la ratlla que aquí es veu vertical en realitat és horitzontal. No casa amb la perfecció  del “Sénia / Cenia”, tan meticulós. Fallà això de “Comunidad” Per què deu ser? En segon lloc, que la insígnia financera del cap i casal del regne, més conegut per Banc de València (o potser és més fi dir-ne Banco de Valencia i au) haja perterit a mans del caixabanc de la Diagonal sense que tanta reivindicació blavera done senyals de vida en aquesta hora tan greu de després de l’autosaqueig. I en tercer, que al capdavall Aumar només siga una marca blanca d’Abertis, multinacional de domicili català que juga a quedar bé sense exercir cap responsabilitat i només mirant per la pela, i que aquests objectius continuen sent a dia d’avui de mantenir les mateixes condicions econòmiques i polítiques que ens han menat al desastre i al caire de l’abisme. I damunt el seu màxim mandatari, Salvador Alemany, és el president del consell assessor de la Generalitat de Catalunya en matèria econòmica. I així li va.

I després vaig al Google i veig que al mateix punt, quan se’n van prendre les imatges, que ja tenen un temps, hi havia uns cartellets ridículs que en ambdues direccions deien “Río *****”, perquè el cercador ha esborrat els caràcters del topònim, vés a saber amb quina intenció. Una coseta més. Als indicadors lluminosos d’Aumar sempre hi diu “Vinaroz”. Ja sé que a ningú no li importa un rave que siga així. Per això, entre altres coses, la concessionària fa el que li rota.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s