Oli d’oliveres mil·lenàries

A l’edició del 12 de març de la revista EL TEMPS, que correspon al número 1500 d’aquest setmanari que va iniciar-se al 1984, hi llijo l’article “Un paisatge mil·lenari carregat de futur”, signat per Rossanna Melià, que actualment és cap de premsa de l’ajuntament de Benciarló. Per commemorar l’efemèride, la revista fa un número especial en què periodistes de prestigi que fa temps que hi estan vinculats, signen un article il·lustratiu del seu àmbit territorial, des de la Catalunya Nord a Alacant, passant per Andorra i els Illes Balears.

Ja és significatiu que en aquesta diguem-ne manera de veure el món, l’anomenat Territori Sénia hi tinga unes pàgines dedicades. Alguna cosa es mou al respecte, ja fa temps, en relació a les relacions entre les comarques de la Ilercavònia que n’hi ha que volen de frontera. Si ens mirem l’assumpte amb la perspectiva que dóna el temps, des d’abans de l’aparició de Mancomunitat de la Taula del Sénia, resulta clar que, en aquest àmbit territorial s’ha produït un empoderament polític concretat en un canvi de les relacions que les entitats municipals agrupades en la Taula mantenien amb la resta d’administracions supramunicipals. Aquest canvi de relacions, en constant evolució i amb unes etapes prou ben delimitades per l’evolució del panorama polític general, ha revertit en el desenvolupament de projectes de caire econòmic el més rellevant dels quals és el relacionat amb les oliveres mil·lenàries.

Val a dir que en aquest mateix espai ja he parlat anteriorment sobre la qüestió de les oliveres mil·lenàries del Sénia i que fa goig veure com el tema, impulsat per altres agents a més de la Taula del Sénia, concretament pel sindicat agrari valencià la Unió, va fent-se el lloc que li correspon en els mitjans de comunicació generalistes. Que en tot aquest procés hi ha un abans i un després de la valenciana Llei de Protecció d’Arbres Monumentals de 2006, que va aturar la depredació del patrimoni natural de les oliveres mil·lenàries d’aquesta banda del Sénia, és un fet inapel·lable. Aquesta llei també va aplanar el camí perquè aquests arbres, que avui sabem que constitueixen un patrimoni natural únic, passessen de l’amenaça de deslocalització a constituir un element d’innovació econòmica de la mà de les cooperatives dels municipis agrupats a la Taula, i de la iniciativa d’aquesta organització.

D’aquesta manera, ha tingut lloc la revalorització de la varietat d’oli d’olivera farga, a la qual pertanyen una àmplia majoria de les oliveres mil·lenàries integrades en l’inventari del Territori Sénia. Es tracta d’una varietat d’olivera resistent a les inclemències climàtiques, cosa que explica la seua perdurabilitat. Les qualitats gastronòmiques de l’oli que produeix són molt específiques de la varietat i no es troben en altres que, tot i ser més productives des del punt de la quantitat, no la superen en les característiques del sabor. Sempre he sentit dir que l’oli d’oliva de la Ilercavònia, a diferència d’altres de producció prou superior, es caracteritza per un sabor més fort. Possiblement siga així. També és veritat que, a l’hora de premiar la qualitat dels seus olis, les autoritats espanyoles en la matèria ho solen fer a olis de producció molt baixa i de característiques gastronòmiques determinades per la delicadesa del seu sabor. Això ho sé per experiència pròpia. Per exemple, en els darrers anys es va premiar un oli de Cambrils de molt baixa producció, produït artesanalment, que, per als habituals del gust potent de l’oli de les nostres comarques, potser arribe a resultar poc significatiu. I això no obstant, les publicacions que han anat apareixent sobre l’oli del Territori Sénia (com per exemple Cocina de aceites de variedades tradicionales Territorio Sénia), que són el producte del rigor a l’hora d’abordar el tractament de la qüestió, marquen aquesta direcció, la que diu que l’oli de prestigi, que pot fer forat en un mercat que sobretot valora la qualitat, és un oli de sabor afruitat i delicat, això és: deliciós. Si a més compta amb l’etiqueta d’una procedència mil·lenària, llavors ja és un oli únic al món.

Una altra cosa són les raons que a nivell diguem-ne més casolà s’hagen pogut creuar en els darrers temps en relació a la producció d’aquest oli. Estic parlant, en concret, de les declaracions de secretari general de la Unió de Llauradors, Ramon Mampel, en el sentit que, en el desenvolupament de la indústria de l’oli d’oliveres mil·lenàries, si és que es pot parlar en aquests termes, hi ha hagut qui s’ha apropiat de la idea, qui a robat la idea i ha actuat com un pirata. Convindrem que es tracta de declaracions de calibre, que no poden passar inadvertides i que van donar lloc a una reacció igualment contundent dels agents agrupats sota el distintiu Territori Sénia. Més enllà de les trifulgues i antecedents històrics que podrien descriure’s al voltant que cadascú ocupa en aquest procés, sóc del parer que el que convindria a aquests interlocutors és col·laborar per mirar d’avançar, tal com apunta Rossanna Melià en el seu article, en la direcció d’una denominació d’origen que fixe els requisits que convinguen perquè qualsevol embotelladora puga traure productes que es venguen com a oli d’oliveres mil·lenàries. L’enfrontament dialèctic no és cap solució i al capdavall el nombre d’oliveres inventariades és limitat i, doncs, la producció de l’oli etiquetat d’aquesta manera no pot eixamplar-se sense límit, i el limit no ha de tardar a fer-se efectiu.

En qualsevol cas, sembla que aquesta polèmica situa la preservació de les oliveres mil·lenàries de la Ilercavònia en una fase nova del procés.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s