Corredor

Aquest divendres 22 de febrer ha tingut lloc a Peníscola una jornada organitzada per l’Institut Ignasi Villalonga d’Economia i Empresa, dedicada al corredor del Mediterrani i més concretament al tram de l’eix Castelló-Tortosa-Tarragona. Aquest Institut és l’impulsor de l’EURAM, l’Euroregió de l’Arc Mediterrani, que té per finalitat materialitzar el projecte europeu de l’arc mediterrani de comunicacions, una vegada la Unió Europea ha determinat la prioritat de l’articulació d’aquesta via. La jornada ha comptat amb la participació de les diputacions provincials de Castelló i Tarragona; els ajuntaments de Peníscola, Tortosa i Castelló; les cambres de comerç d’ambdues províncies; els ports de Castelló i Tarragona, la diputació i l’àrea metropolitana de Barcelona; a més d’entitats privades empresarials catalanes, entre les quals Agbar i la Caixa. La reivindicació principal de la jornada va orientada a l’acabament del desdoblament ferroviari del tram de via única que encara existeix a la demarcació de Tarragona. Lògicament, és comprensible que els actors de la jornada bé en deuen esperar algun altre rendiment. Per exemple, en el cas de l’ajuntament amfitrió, atraure el turisme de congressos i, a la llarga, millorar les comunicacions que puguen aportar més recursos a la seua indústria del turisme. En el cas de Tortosa, guanyar complicitats per remuntar l’arraconament a què ha estat sotmesa la ciutat en matèria de comunicacions per la via de refer a llarg termini la referencialitat que havia tingut en relació al seu interland, un interland que anava més enllà de les demarcacions administratives i que, per diferents causes entre les quals hi ha l’arraconament ferroviari, s’ha anat encongint a marxes forçades.

Resulta si més no curiós comprovar quins són els formats en què es formalitzen relacions de col·laboració entre àmbits institucionals d’una banda i altra del Sénia. És cert que en la jornada hi són presents el ministeri de Foment i els consellers del ram de les comunitats autònomes interessades. Uns i altres, com totes les altres instàncies que hi intervenen, han comptat amb un temps cronometrat d’intervenció, que amb tota seguretat ha servit per posar sobre la taula els diferents punts de vista i disponibilitats de cada actor. En tot cas, la jornada té més de trobada i d’aproximació que de debat i reflexió o, si es vol dir d’una altra manera, l’excusa dels actes de la jornada serveix perquè els diferents interlocutors intercanvien punts de vista i sinergies. La bona voluntat de tots plegats i l’acció trenadora de l’EURAM, que pot apuntar-se com un èxit propi la consideració prioritària que la Unió Europea va atorgar a la construcció de l’eix mediterrani, hauria de revertir en una multiplicació de l’acció de les diferents instàncies institucionals i econòmiques perquè efectivament l’eix mediterrani siga una realitat en un termini raonable de temps.

Dit això, es pot plantejar la qüestió de la responsabilitat del fet que el susdit tram ferroviari entre Castelló i Tarragona haja estat i encara siga a dia d’avui el darrer mico de la política ferroviària espanyola. Cal tenir en compte que aquesta política ferroviària és un àmbit de decisió exclusivament estatal i, per tant, correspon a l’estat espanyol i al seu govern l’administració d’unes infraestructures que en els darrers temps han experimentat un desenvolupament desenfrenat de resultats ruïnosos. Hi ha estudiosos del tema, com l’economista de les Cases d’Alcanar Germà Bel que han dedicat atenció a la descripció d’una política pròpia del despotisme il·lustrat que s’ha regit sempre per objectius específicament polítics i que ha generat desequilibris molt remarcables. D’aquesta manera, mentrestant no hi ha ni tan sols doble via en un tram de la demarcació de Tarragona, hi ha altres llocs d’Espanya no tan poblats que disposen de doble via d’ample europeu i d’AVE. Encara que es tracte d’infraestructures infrautilitzades, noves de trinca i de resultats econòmics que cal afegir al passiu del deute, ja que es tracta d’inversions que no es recuperaran mai.

Que els manaires de Madrid d’avui i de sempre hagen mirat sempre de vertebrar el territori sota la seua administració en benefici propi i a major glòria d’un país més o menys imaginari ha tingut com a resultat, a l’altra cara de la moneda d’una xarxa de gran velocitat sobredimensionada, aquest endarreriment palmari en l’anomenat eix mediterrani. Potser les ments benpensants consideren que es tracta d’un descuit involuntari, però quan ja fa temps que sempre són de la mateixa manera, se’n pot deduir que hi ha una intenció política premeditada, programada, que forma part d’un projecte per bastir unes infraestructures, i no pas unes altres. Dit breument: el projecte d’infraestructures de l’estat espanyol passa per arreglar-les en benefici del propi control i desenvolupament de l’estat, arraconant aquelles que no li convenen, no reverteixen en el seu propi benefici directe sinó potser en altres contrapoders que se li poden escapar de les mans. Perquè la lògica espanyola és estrictament política. L’economia és secundària. No hi fa res que l’eix mediterrani de comunicacions siga el principal en termes econòmics de la península Ibèrica. La qüestió és que no passa pel centre del poder polític espanyol. D’aquí que Espanya llaure al seu antull malgrat que la Unió Europea haja considerat prioritària la construcció d’aquest eix de comunicacions i així es dedique a promoure projectes esbojarrats que tindrien els mateixos resultats que elsobredimensionament de les vies de gran velocitat.

I val a dir que molts dels agents polítics més o menys locals participants en la jornada de Peníscola, que són acòlits de les formacions polítiques espanyoles que han tallat l’abadejo en aquesta qüestió pràcticament des del començament, ho tenen més que costa amunt per arribar a aconseguir modificar res de la política esmentada. Ni tenen la capacitat política de fer-ho ni estan en condicions de desobeir l’amo. I la gestió de les relacions entre els territoris implicats, com es veu en l’organització de la jornada, depen no de polítiques de govern fetes des de les institucions, sinó d’entitats privades.

Advertisements

Un pensament sobre “Corredor

  1. Retroenllaç: El “corredor” mediterrani – Ilercavònia

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s