Veure-les venir

Aquesta darrera setmana hem assistit a la declaració de sobirania del Parlament de Catalunya, que ha tingut un cert protagonisme en la persona de Núria Ventura, exalcaldessa d’Ulldecona i diputada pel PSC, a causa de l’escissió de vot que va experimentar el seu grup parlamentari, ja que ella mateixa va ser una de les dissidents a l’hora d’incomplir el mandat del seu partit. En lloc de votar en contra de la declaració, ella i quatre parlamentaris socialistes més van abstenir-se de prémer el botó i va ser com si no hi fossen, si bé amb un efecte polític considerable. Van trencar la disciplina de partit i van obrir prou més l’esquerda que, pel que es va veient elecció rere elecció, porta el PSC a l’esvoranc polític, al clot.

El model de democràcia en què estan involucrats els partits polítics de resultes d’uns plantejaments institucionals que configuren un règim partitocràtic, sorgit de la transició d’una dictadura, no interessa al ciutadà a no ser que decidisca participar-hi i pujar al carró del repartiment del pastís convertint-se ell mateix en polític, si pot. Aquest model de democràcia, després de més de 34 anys sense reforma, dóna mostres d’haver esgotat les seues reserves de representativitat. I una bona mostra és la mateixa declaració de sobirania. Sense reformes profundes del sistema electoral i de l’estructura de l’estat, és normal que en temps de canvis ràpids i substancials de la societat, el sistema es mostre anquilosat com ho va ser el de la restauració borbònica a començaments del segle XX. És justament als partits del règim, entre els quals el PSC, que no interessa canviar les condicions actuals de la vida política. D’aquí aquestes tensions. El dia que els representants polítics responguen davant els electors i no davant de qui els ha posat a la llista tancada, serà un altre cantar i la ciutadania no haurà de votar tapant-se el nas. Segurament, en una situació així, els parlamentaris hauran de fer millor la seua faena i, en qualsevol cas, les dissensions respecte de les consignes de la matriu partidista seran una virtut de la democràcia i no un esguerro com ara. Passa en altres països que tenen un sistema de representació transparent i és d’admirar.

El que evidencia l’actuació de Núria Ventura en aquesta votació és la repercussió que el procés polític obert a Catalunya pot tenir en relació a la Ilercavònia. És prompte per aventurar res, però si el procés es consolida és molt possible que les relacions actuals entre les diferents comarques que la conformen experimenten canvis. És difícil discernir en quina direcció poden tenir lloc. En tot cas, la fragmentació administrativa actual podria incrementar-se. Cosa que pot repercutir a nivell social. Però en desconeixem les possibilitats. Bons som per pensar-hi, en coses d’aquestes. La prospecció no és precisament un punt fort del personal i, ben mirat, val la pena esperar a veure-les venir, com s’ha fet històricament sempre que s’han produït situacions de conflicte com la que podria obrir-se. Retinguem, això no obstant, quina és l’actuació dels representats del territori posats en la situació que ens ocupa.

I bé. Això passa pocs dies després que el tribunal constitucional espanyol, que de fet funciona com a tercera cambra política, ha desestimat el recurs que hi va interposar el govern valencià el 2004 contra la derogació del Pla Hidrològic Nacional (PHN), més popularment conegut com transvasament de l’Ebre. Després de la declaració de sobirania del Parlament de Catalunya, el vicepresident de la Generalitat valenciana, José Císcar, s’ha afanyat a oferir sòl industrial als empresaris catalans que vulguen fugir de Catalunya davant la perspectiva de la independència. No és descartable que la proposta servisca per tapar el fracàs del recurs al constitucional davant l’opinió pública valenciana. Vull dir l’opinió pública que li canta les excel·lències, li fa la propaganda i li amaga la brossa sota la catifa. La qüestió és mantenir una actitud pública d’hostilitat, com correspon al blaverisme consubstancial de l’establishment valencià. La rapidesa de reflexos correspon a la intenció manifesta dels empresaris catalans de convèncer Artur Mas que abandone la via independentista i faça cas d’Antoni Duran i Lleida, molt ben connectat amb els peixos grossos de l’empresariat català. La canya està tirada i veurem si van picant o bé la proposta de Císcar només és una maniobra entre la distracció i l’aprofitament de llenya arran de terra. Deu ser per això que ofereix sòl. En l’oferiment d’aquest recurs s’hi pot resseguir la voracitat adquirida en la depredació del territori, en la qual la Generalitat valenciana i els polítics, corruptes i no, que van facilitar la bombolla immobiliària, hi tenen la mà trencada. Per això ara el vicepresident té aquest reflex adquirit.

Aquesta manera de fer és la mateixa amb què actua en el cas de la fractura hidràulica. La qüestió és vendre’s el territori, explotar-lo sense parar compte si es malmet o no. A això es redueix l’altura de mires de la política industrial. D’aquesta política, a la Ilercavònia ja n’anem tenint experiència: les nuclears, el transvasament de l’Ebre, les plantes gasístiques, la fractura hidràulica, els PAI de la bombolla immobiliària, els aeroports per estrenar… Tota una cultura industrial que el marc polític ha facilitat, com a mínim. I bé: hi ha una relació directa entre aquest model econòmic en crisi i el marc polític que l’ha fet possible, que també ha entrat en crisi. Deu ser que per canviar de política econòmica, per orientar-la a l’economia del coneixement, de les energies renovables, de la recerca científica, de l’educació; primer cal canviar el marc polític. Als empresaris catalans i als polítics que viuen de la constitució espanyola es veu que el sistema actual ja els va bé. D’altres, potser com la mateixa Núria Ventura, es troben atrapats en les contradiccions del sistema.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s