El negoci de l’energia

Segueixo amb preocupació les informacions relatives al fracking que ha demanat a la Generalitat valenciana d’implantar als Ports i el Maestrat una empresa de Madrid filial d’una petroliera canadenca. Per si fos poc, ara l’estat espanyol es planteja la possibilitat de permetre les prospeccions petrolieres a l’entorn de les illes Columbrets. Busco més informació sobre aquest particular i trobo que, de fet, ja fa temps que aquesta possibilitat plana sobre el panorama energètic de les comarques de la Ilercavònia.

Tots aquests grans projectes que un bon dia salten a la palestra de l’actualitat i proposen, com qui es trau un conill del barret, una transformació radical de l’entorn relacionada amb les fonts d’energia, em fan la impressió de ser més una amenaça que no una oportunitat. Evidentment, hi ha altres maneres de veure-ho, en una gradació que pot anar des de la indiferència més característicament nostrada a l’oportunisme desbocat, passant per la innocència més beneita, pròpia de qui combrega amb totes les rodes de molí. En aquest sentit, tenim precedents per triar i remenar: Des de parcs eòlics dins la mar o plantes de tractament de biomassa, dels quals ja ningú no se’n recorda, fins a plantes de gasificació que encara esperen els permisos administratius per començar a funcionar després de mesos que les instal·lacions ja estan acabades, com les del projecte Castor. Encara n’hi ha altres, com la planta d’envasament de gas de Butsir a Traiguera, que no se sap exactament per quines raons van construir-se i encara és hora que entren en funcionament… El cas és que la mecànica de la implantació d’aquestes industries relacionades amb l’energia segueix un patró determinat que també té uns antecedents molts bons de comentar.

Alguna gran corporació aliena al territori es presenta forta d’armilla i ven el producte d’un projecte que serà una millora molt substancial de l’economia de la zona a on vol implantar-se, a canvi de comprar la facilitació per ubicar-s’hi materialment, cosa que inclou facilitats administratives per regularitzar les seues instal·lacions i activitats i l’adquisició de terrenys adients on fer-ho. Els responsables administratius que facen al cas s’apunten de seguida al carro amb la intenció d’aprofitar l’argument polític que aporten recursos econòmics per al progrés material del municipi, la comarca, la província i la Comunidad, sense oblidar el dret de cuixa de les glòries a Espanya, si molt convé. Per la seua banda, els propietaris dels terrenys, generalment agrícoles, a on vol establir-se la corporació empresarial, prenen en consideració les sucoses ofertes de compra pensant que mai podran traure amb l’activitat tradicional el capital que se’ls ofereix, i venen la seua propietat. És així que els esplèndids del projecte munten el seu negoci, que se suposa que té uns objectius X; els polítics responsables d’estendre’ls la catifa roja tenen ocasió d’intentar amb més o menys destresa articular un discurs en què apareguen juntes les paraules economia, progrés i oportunitats, mentrestant es corrompen a canvi dels favors que fan; i els venedors de terrenys corren a posar els diners de la venda sota la rajola de productes bancaris fraudulents que al cap d’un temps s’han convertit en aigua de borraines. Atenció, pregunta: A quin fenomen desastrós s’assembla aquesta manera de fer? Ho heu encertat: al de la bombolla immobiliària anterior a 2007. Doncs la implantació del fracking al Maestrat i els Ports, amb la preceptiva autorització cantada de la Generalitat, que ja ha dit per boca de la responsable del ram que quina barbaritat no fer-ho, segueix exactament aquest mateix patró. És veritat que en aquesta ocasió, fins i tot els responsables de la Diputació de Castelló s’han posat a treballar-hi. I això que no tenen la competència per atorgar res de res ni per sancionar cap desviació de la preservació del medi natural que pogués causar la pràctica d’injectar productes químics i quantitats ingents d’aigua i arena a pressió a quilòmetres de profunditat i travessant els aqüífers. Mireu si la tallada deu ser de les bones. Tot siga perquè, diuen, els municipis, potser només els qui s’han manifestat oficialment a favor de la incitativa, com ara els de Catí i Traiguera, puguen traure benefici pecuniari. Doncs malament anem si la vida econòmica dels municipis ha de dependre del que cobren per les contribucions d’aquesta procedència. Que no n’hi ha hagut prou amb el joc immobiliari per entendre que es tracta de fonts d’ingressos que poden ser molt intenses però ben curtes, i que acaben causant més problemes que beneficis? Pareix que no, i una altra vegada s’apropa una altra roda de molí per combregar.

En qualsevol cas, al capdavall, què és tot això comparat amb la possibilitat que l’estat autoritze prospeccions petrolieres a les Columbrets? Aquestes illes i el seu entorn són reserva natural. Qui sap si això significa que la societat valenciana ignora quin és el valor que tenen. Per a qui segurament no tenen aquest valor ecològic deu ser per als responsables del govern espanyol que volen permetre-hi prospeccions petrolieres. La barroeria seria difícil de superar, però no seria estranya. Abans de ser un espai protegit per llei autonòmica, les illes van ser un camp d’entrenament de tir de l’aviació espanyola, de manera que el fet que ara l’estat autoritze la desprotecció de la reserva per permetre-hi prospeccions de petroli dóna compte de la coherència històrica dels governants d’avui i del segle XX, més concretament entre 1939 i 1975.

I és així com entre unes coses i altres, els objectius X que van servir perquè l’empresa Y fes el seu negoci passen a les hemeroteques i són reemplaçats per uns altres de més o menys reciclats que potser facen paper a responsables polítics i administratius a l’hora de les eleccions i a la de parar la mà. Aeroports a banda. Després de tot, va haver-hi un temps que Sicília formava part de la Corona d’Aragó.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s