Vinaroz, encara

Ara fa un temps, vaig parlar en aquest mateix espai sobre la tendència més o menys recent a veure el topònim Vinaroz escrit en llocs diferent, sobretot arran dels canvis observats en la retolació dels indicadors de carretera. Com en aquella ocasió, recordem que des de 1980 l’únic nom oficial del lloc en qüestió és Vinaròs. Doncs bé, des de fa més o menys un any prolifera la versió no oficial del topònim. Ja sabem que aquesta qüestió, al País Valencià, sempre ha estat de mal portar i que està relacionada amb la despersonalització que històricament s’ha intentat aplicar als trets d’identitat. La castellanització o simplement la desnaturalització dels noms de lloc és una manera de distorsionar aquesta identitat amb la finalitat de destruir-la i està íntimament relacionada amb la política lingüística que s’aplica des d’instàncies institucionals.

En el cas concret que ens ocupa, una mirada ràpida a la situació podria fer pensar que la reaparició del topònim no oficial coincideix amb el darrer canvi de govern estatal. Potser hi tinga alguna cosa a veure. És possible. Això no trau que, per tenir-ne una idea documentada siga de lectura obligada el recull de notícies que es fa des del bloc No tan a prop, que justament aquesta setmana passada reproduïa el text de l’article al qual feia referència al començament. Després de 32 anys d’oficialitat, el nom de Vinaròs continua sent ignorat per les institucions espanyoles i, cosa encara més lamentable, per les valencianes. És a dir que els mateixos que diuen que la legalitat i bla-bla-bla són els qui la incompleixen. Si les institucions valencianes no apliquen la legalitat sorgida de l’ordenament que van donar per vàlid segons els qual són els municipis els qui decideixen l’oficialitat del topònim i el canvien quan ho creguen convenient, a què estan jugant?

A la web de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) pot llegir-se la notícia que aquesta instància institucional valenciana ha negociat amb Nokia la correcció de fins a 1800 topònims de la seua aplicació de mapes corresponents al territori valencià. També ha indicat més de 1000 errors en l’aplicació Google Maps, però no hi ha constància que el cercador nord-americà els haja esmenat. És evident que cal agrair a l’AVL que vetle per la vigència del nomenclàtor valencià. Ara bé, si ens preguntem per què els cercadors internacionals, que proporcionen informació que acaba apareixent a la pantalla del mòbil, incorporen inicialment unes dades no oficials i incorrectes cal preguntar-se d’on les trauen. Qui les hi proporciona. Si és l’estat espanyol, queda clar que encara no ha assumit els canvis que en aquesta matèria s’han produït des de l’anomenada transició. Si no els ha assumit potser siga per dues raons: 1. No li interessa el més mínim complir la seua pròpia legalitat; 2. No ha tingut cap altra institució (llegiu Generalitat valenciana) que faça de contrapès perquè les decisions democràtiques d’aquest tipus es facen valer sempre que toque. La tasca de l’AVL està molt bé però el compliment de la legalitat no és un assumpte de normativa lingüística sinó de normativa legal i, en darrer terme, de política.

Durant aquest 2012, com a reacció a la tendència de què parlem, ha aparegut la campanya “Som de Vinaròs“, que té per objectiu cridar l’atenció sobre el fet que Vinaròs es diu així i no de l’altra manera. És a dir que s’ha de recordar que el que és natural es correspon amb l’evidència. Això en sociolingüística s’anomena forma marcada. Quan una forma lingüística: un topònim, un argot, una llengua… necessita indicacions que la distingisquen, està marcada i això sol ser perquè no és la prioritària. S’entén molt bé quan, a la llibreria podem comprar, posem per cas un llibre de Jeronimo Stilton o bé un llibre de Jeronimo Stilton en català. Que la campanya en qüestió estiga adreçada als usuaris immediats del topònim, és a dir als vinarossencs, dóna compte dels paràmetres en què té lloc el fenomen: s’està remarcant als qui ja ho saben de tota la vida que la seua manera de dir-ho és la que coneixen i que, per favor, no es passen a l’altra, que és la que, per exemple, fa servir Facebook. Seguint el raonament anterior, resulta que es promou a nivell local es que no defensa ningú allà on toca, que és en les instàncies oficials espanyoles i en les corporacions internacionals de comunicació. I això no és ocupació d’una acadèmia normativa, sinó de les institucions pròpies de la ciutadania.

I ja es veu que no és així. Si fos així, als indicadors lluminosos d’Aumar, concessionària de l’autopista que creua el País Valencià i les Terres de l’Ebre, no hi diria Vinaroz. Vegeu qui ha de fer complir en aquest cas l’ús de la denominació oficial. És una vergonya per a qui encara pensa que aquestes coses tenen alguna rellevància. És evident que per a molta gent, no en té cap. O bé ja li agrada la forma castellana perquè és la seua o bé se li’n refot, que és la posició que respon al perfil del mesell made in Catalan Countries. I és així que els trets d’identitat se’n van anant i estan sent substituïts de facto pels que interessen a l’uniformisme recentralitzador que amenaça aquest i altres aspectes de la democràcia. Li passa al topònim el mateix que a l’escola en valencià, que a l’escola catalana, que a l’escola de les Illes Balears. I no és tan sols assumpte de vinarossencs ni d’acadèmies normatives. Com en el cas de l’escola, afecta directament les característiques de la societat que tenim i que tindrem demà.

Això sí: la campanya “Som de Vinaròs” compta amb el suport de la Conselleria de Tursime, Cultura i Esports. Si no voleu plorar, podeu riure.

Advertisements

3 pensaments sobre “Vinaroz, encara

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s