TV3 al País Valencià

Encara no dos anys més tard, el Tribunal Supremo espanyol ha invalidat les mesures d’intervenció de la Generalitat valenciana relatives a l’apagada dels repetidors de TV3 al País Valencià, argüint que l’administració que va ordenar-la, la Generalitat, no té competència en l’ordenació de l’espai radioelèctric. Aquesta sentència posa en evidència l’arbitrarietat i la mala intenció d’una mesura de caràcter estrictament polític que aquell president de la Generalitat amb problemes de sastreria va posar en pràctica amb la sola finalitat de fer callar la crítica d’un mitjà que informava dels catxulls en què s’anava sabent que s’havia posat: els catxulls de la corrupció que, justament el mateix dia en què va fer-se pública la sentència del Supremo, van donar lloc al processament de qui havia estat el vicepresident del govern que ell presidia. Aquestes cosetes, en el terreny de la política professional constitueixen clatellades de primer ordre. No se’n sap el resultat final, les conseqüències, però de moment el fet de ser notícia, concretament mala notícia, ja suposa prou adversitat. Un fracàs en tota regla. I això tenint en compte que aquests defensors aferrissats del patriotismo constitucional i d’ofrenar noves glòries a Espanya han actuat de manera subversiva contra l’ordre que diuen que glorifiquen. S’ha d’actuar molt subversivament perquè el garant d’una legalitat feta a mida de l’estat actual de coses, del tot favorable a les inèrcies històriques que donen sentit a l’existència d’un partit com el que el governa actualment, et desautoritze d’aquesta manera.

Així doncs, l’acció administrativa de la Generalitat valenciana en relació al tancament dels repetidors d’ACPV que feien arribar el senyal de TV3 al País Valencià va ser una il·legalitat, un atropellament dels drets de la ciutadania a la informació i a la lliure expressió. Total, que la Generalitat haurà de tornar els 300.000 € de la multa. Algunes veus, principalment de partits d’esquerres, ja han demanat que els dirigents de la cosa pública valenciana, amb el president Fabra al capdavant, després d’acatar la sentència del Supremo, facen el favor de treballar per un acord de reciprocitat amb el Principat i les Illes perquè les respectives televisions públiques es vegen als altres territoris. Aquesta bona intenció, formulada la mateixa setmana que el govern balear ha fet efectiva la seua sortida de l’Institut Ramon Llull per a la projecció exterior de la cultura que s’expressa en català, deu quedar molt bé per mantenir un determinat discurs polític però no sembla que tinga la realitat gaire en compte. Els governs de la Comunidad i de les Illes Balears són artefactes sorgits del sufragi democràtic que tenen per objectiu programàtic diguem-ne nacional el desballestament de la personalitat nacional diferenciada d’aquests territoris, començant per la llengua. I que treballen per la recentralització mental dels seus habitants, per la mateixa conversió que ja formulava el Decret de Nova Planta a començaments del segle XVIII. És a dir, perquè quan pensen en la capital els vinga Madrid al cap, i res més. Després de tres segles, amb la omnipotència històrica d’un estat bastit expressament amb aquests plantejaments, que encara no se n’hagen sortit hauria de fer pensar molt. Com s’acaba de repetir aquests dies, el seu objectiu, en aquest sentit, fóra que Espanya reproduïra del tot el model de França, on el francès és l’única llengua d’ús públic i la resta se l’han de guardar els parlants respectius (basc, bretó, alemany, cors, occità, francoprovençal) on millor se la puguen guardar. Molt il·lustratiu que el model siga el d’un dels pocs estats europeus que encara a dia d’avui no ha signat la carta de protecció de les llengües minoritàries. Com sí que té fet per cert Espanya.

Mentrestant els mandataris de la Generalitat recorren al truc suat d’impedir l’acord de la reciprocitat brandant allò dels noms oficials, Morella, que té un repetidor amb el qual va oferir el senyal de TV3 des dels anys 80, abans que l’autonomia valenciana tingués la seua pròpia televisió, ja ha tornat a connectar la seua instal·lació. Esperem que ACPV faça això mateix amb els seus repetidors i que els qui volem veure els canals de TVC ho puguem fer. L’esforç d’aquests quasi dos anys de reivindicació i de lluita contra l’anorreament econòmic de la pròpia organització a causa de  les multes i contra la prepotència il·legal haurà valgut la pena.

Actualment, de canals de televisió, n’hi ha més que no seria de desitjar. I n’hi ha ben pocs que es puguen veure si ens atenim a criteris de qualitat. Individualment, els canals ultramuntants no m’afecten. Considero que en un país lliure hi ha d’haver llibertat d’expressió i senzillament no els veig. N’hi ha molts altres que només són escombraries. Símptomes preocupants d’una descomposició sociocultural que amenaça la coherència de tothom. Ara, tinc clar que, de la mateixa manera que existeixen aquests canals dissolvents, s’ha negat l’emissió de TV3 al País Valencià: per interessos relacionats amb el repartiment de prevendes i per l’objectiu de domesticar una població volgudament ignorant i analfabeta secundària, apta per votar a cegues només seguint les consignes subliminals i electorals que beneficien a qui ho fomenta.

L’existència d’un canal de televisió que no vehicula el discurs únic de l’Espanya eterna ni empra la mateixa llengua, i que alhora té estàndars de qualitat més propers a les televisions d’altres països de la UE, molesta d’allò més els qui voldrien assemblar-se a França, però només en qüestió de centralisme. Ja s’entén: la botifleria viu de la monarquia borbònica.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s