Castellón y el petróleo

http://www.ppcastellon.es/getfile.php?fr=reportajes/236/imagenes/martinez.jpgAquest és el títol de l’article que signa Francisco Martínez, vicepresident primer de la Diputació de Castelló i coordinador de l’àrea d’infraestructures i cooperació, al Mediterráneo del passat 23 de novembre. Un escrit que fixa la posició oficial del seu partit i de l’administració provincial en relació a la sol·licitud presentada per l’empresa madrilenya Montero Energy Corporation, filial de la canadenca R2 Energy, amb contactes amb Halliburton, multinacional nord-americana de les prospeccions petrolieres i gasístiques, per explotar el subsòl de les comarques del Maestrat i els Ports de Morella, que la Generalitat ha d’autoritzar o denegar.

L’article té lloc després de la reunió que el president de la Diputació de Castelló va promoure el passat 31 d’octubre entre l’empresa petroliera i càrrecs municipals dels pobles afectats pel projecte. Segons explica la mateixa sala de premsa de l’administració provincial, la institució i els dirigents que la piloten estan a favor de la iniciativa de la petroliera, si bé vigilants a cada pas perquè no es produïsca cap perjudici mediambiental. Crida l’atenció el fet que el president de la institució provincial convoque una reunió al voltant d’un assumpte sobre el qual no té competència, tal com s’indica en la mateixa nota de premsa de la reunió. Igualment, si no hi té cap competència, tampoc no s’acaba d’entendre en què consisteix la vigilància mediambiental que pensa portar a terme ni quin mandat democràtic l’impulsa a fer-ho, però no hi ha dubte que entra dins de la manera de fer de la casa. Això és conegut i segurament ho té tothom assumit com a cosa normalíssima i lògica.

Així doncs, després de facilitar el contacte directe entre els responsables locals dels pobles afectats pel projecte i la petroliera canadenca, els dirigents provincials, mitjançant la firma del seu vicepresident, donen a saber el seu posicionament a l’opinió pública. Provincial, per descomptat. Té l’objectiu d’eixir al pas de la contestació que el projecte ha tingut des del primer moment en què es va donar a conèixer, una contestació a la qual s’han sumat ja els ajuntaments de Morella i la Jana, aquest darrer governat en minoria pel mateix partit que ocupa la Diputació.

Però anem al contingut de l’article. Martínez comença dient que hi ha una empresa que ha demanat d’investigar si a la província de Castelló hi ha hidrocarburs per explotar. No comencem bé. En primer lloc, potser el vicepresident té el càrrec molt al cap , però la sol·licitud no afecta la província, sinó les comarques dels Ports i el Maestrat, excepte la Pobla de Benifassà. En segon lloc, es presenta el projecte com de recerca, de prospecció, quan, si es llegeix la lletra petita de la sol·licitud, queda clar que l’objectiu és explotar el que es puga trobar. La cosa es presenta com si vés a saber si en troben, i no. L’existència de petroli i gas al subsòl del nord valencià està estudiada de fa temps i la probabilitat de trobar-ne és molt alta. Que si no ho fos, R2 Energy s’hi posaria? Diu Martínez que són 40 municipis de l’interior. I tampoc. Vinaròs, Benicarló i Peníscola són municipis d’interior? Per favor. Pareix mentida una errada tan garrafal.

Afirma Martínez que els grups de l’oposició, amb els socialistes al capdavant, s’han oposat al projecte amb l’ànim de traure’n tallada partidista i sense pensar en les possibilitats de la riquesa que el projecte pot suposar per a Castelló. Tornem-hi: els pous al Maestrat i als Ports aportaran riquesa a tot Castelló? Curiós, com a mínim. L’autor lamenta l’actitud dels partits de l’oposició. Calla sobre les iniciatives de la societat civil que s’han organitzat de bon començament, abans del posicionament d’alguns partits, com ara el socialista. Ja s’entén que el seu siga un punt de vista estrictament partitocràtic. Deuen ser coses de l’ofici.

Diu que el president de la Diputació, Javier Moliner, i la Diputació mateixa han estat del tot transparents a l’hora de fer arribar la informació a la ciutadania posant en contacte els alcaldes amb els responsables de l’empresa. I llavors hi ha un passatge digne de transcripció literal: «Si hay algo que amamos por encima de todas las cosas eso es nuestra provincia. Y por tanto, eso significa que por encima de todo están la exigencia de garantías que preserven el entorno natural de nuestros pueblos, sus paisajes, sus gentes…». Parlar de transparència quan s’usen eufemismes per refirir-se als objectius extractius de les prospeccions del projecte pareix una contradicció només comprensible en el llenguatge dels polítics, en què tot té una interpretació a gust del consumidor. Ara, això de «pueblos», «paisajes» i «gentes» ja posa en evidència quina dimensió atorga l’autor als municipis afectats. Recorda el llenguatge antic de la Mancomunidad Turística del Maestrazgo i el Fuero de los Españoles. Una mica de coherència, si us plau. Els habitants dels municipis afectats són ciutadans del mateix país que l’autor i tenen els mateixos drets i deures que ell. Potser que, tractant-se d’un responsable polític, els tracte com a tals. Si bé cal tenir en compte que els municipis amb més pes demogràfic són justament de la seua òrbita de partit.

La tesi de l’article és que la Diputació està a favor del projecte perquè pot suposar una injecció econòmica “a la província”, sense precedents històrics. Es veu que sí, que se’n beneficiarà tota la província i que això serà sense precedents. Sobretot veient els més recents, val a dir. És igual que parle dels immobilistes que no volen el progrés dels pobles de l’interior. L’argumentació no s’aguanta per enlloc si falla per la base: que hi ha municipis que no són d’interior, que les categories que fa servir són errònies conceptualment.

I llavors ve l’ham llençat als dirigents locals: que l’explotació del subsòl es faria en terrenys municipals i, doncs, els municipis en traurien beneficis. És a dir, els municipis, o potser algun altre nivell administratiu de més pes, expropiarà els terrenys als particulars. La consideració que es llogaria personal de la zona sempre que es pogués es comenta sola. Pel que fa als beneficis, no veig com aquesta bella aspiració arcàdica lliga amb la consideració de la UE segons la qual i traduint “és de particular importància que els operadors de gas es comprometen i creen fortes relacions amb les comunitats locals, ja que la UE té una major densitat de població que els EUA i els propietaris del terreny no són amos dels recursos del subsòl, per la qual cosa no es beneficien directament de l’extracció com als EUA”. El text pot trobar-se en el Projecte d’informe sobre aspectes industrials, energètics, i altres del gas i l’oli d’esquist (2011/2309(INI)) del Parlament Europeu, que significativament apareix publicat en espanyol al web de la petroliera R2 Energy.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s