El catxull

El catxull dels temps que vivim ens fa abocar a una existència de contrastos en cadena que ens poden fer perdre la perspectiva de les coses. Més amunt del Sénia, som en plena campanya electoral. Hauria hagut de semblar que es tractava d’unes eleccions sense precedents, però els protocols legals per a l’ocasió l’estan convertint en el mateix romanç de fa 30 anys. La institució que representa que n’ha de promoure la participació veu tombada la seua campanya d’incentivació del vot per la tendenciositat del missatge que promou, que segons l’anomenada junta electoral, òrgan regulador que de tendenciós se’n deu emportar la part que li pertoca, no s’ajusta a l’esportivitat constitucional de l’esdeveniment. Després, la televisió pública es veu constrenyida a donar una informació electoral que, perdoneu, fa cagar. La reproducció de les proporcions o desproporcions en minuts de dedicació de les diferents forces polítiques que s’hi presenten ho és tot excepte un exemple del dret a la informació de la ciutadania. Oimés quan els canals privats, amb els seus debats entre els candidats que s’hi avenen, deixa en lletra morta els formalismes imposats pel repartiment partitocràtic del temps i per les normes antediluvianes de la junta electoral. A més, tothom sap que El Periòdic d’Andorra es pixa directament al clatell d’aquest funcionament publicant la darrera enquesta d’intenció de vot el mateix dia de reflexió. Posen-s’hi fulles, perquè només cal fer una cerca a Internet per estar-ne al corrent.

Aquesta darrera setmana, hem assistit a una vaga general d’abast internacional i participació massiva, amb l’actuació estel·lar d’unes forces de l’ordre que s’esmercen en la seua comesa com si els anés el lloc de treball l’endemà abans d’esmorzar. Deu ser perquè no oblidem la primavera valenciana i el setge a les llibertats democràtiques i els drets socials. En aquest estat espanyol hi ha un problema històric amb les forces i cossos de seguretat que sol descriure Amnistia Internacional en els seus informes anuals, que un dia o altre farà cap al mateix cistell del procediment legal referit a campanyes electorals. Massa violència gratuïta i impune.

Mentrestant, la precarietat del mercat de treball, és a dir, la precarietat a què està arribant el treball entès com la possibilitat d’engegar negocis i faenes remunerades que revertisquen en la capacitat adquisitiva del personal, està assolint a una situació límit. Només cal fer un cop d’ull a la marxa dels desnonaments per impagaments d’hipoteques per formar-se una idea de la situació. No tan sols el mercat internacional del deute està a les cordes; l’atur és el resultat d’una situació explosiva que no se sap com pot evolucionar. Enmig d’aquesta situació, assistim a la deplorable dinàmica dels partits del règim per trobar un consens per aturar els desnonaments. En els països normals, els governs que disposen d’una majoria absoluta en les institucions legislatives, senzillament, s’hi arromanguen. Aquí, les coses semblen d’una manera i acaben resultant d’una altra. Quanta gent s’haurà de morir per salvar els bancs? Bona pregunta per a qui ja s’ha deixat els dits en les preferents.

Per si aquestes coses de la vida no foren prou maldecap, del Sénia per avall ens ha eixit el fantasma de la fractura hidràulica. La consellera del ram va demanar responsabilitat als sectors socials que s’oposen a l’inici de l’explotació del subsol del nord valencià a la recerca de gas natural i petroli mitjançant la tècnica de la fractura hidràulica, prohibida en altres països d’Europa com ara França. Sembla ser que aquesta demanda de responsabilitat ve a compte de la precarietat laboral a què fem referència, atès que, segons el lúcid criteri de l’honorable esmentada, l’explotació petroliera dels Ports i el Maestrat pot donar faena. Ella ho entén en el sentit de mercat de treball i els que se suposa que han de ser responsables ho entenen en el sentit que la faena serà grossa per a les generacions futures a regenerar un subsòl a punt de ser literalment follat, si el projecte acaba convertint-se en realitat. De moment, La Jana, governada en minoria pel PP, ja s’hi ha oposat per unanimitat. Ja comprovarem l’èxit d’aquest posicionament.

L’espècimen humà ha de comptar amb les coses senzilles de la vida que proporciona l’existència en aquesta banda del planeta per esquivar els escatxills de tot aquest catxull, i arromangar-s’hi, també.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s