Valenciana d’empresaris

Llijo que els empresaris valencians han dit al president de la Generalitat que els pressupostos generals de l’estat (PGE) per al 2013 són clarament insuficients pel que fa al País Valencià, ja que inclouen una minva del 35% de la inversió inclosa en el pressupost de l’any passat. Faltaria veure quin és, a dia d’avui, el percentatge d’execució real d’aquesta inversió pressupostada per l’estat per al 2012. Hi ha exemples que l’estat pressuposta per quantitats que després no arriben mai a passar del paper a la realitat. Feta aquesta excepció, pareix que un 35% ja és un percentatge prou significatiu perquè els lobbys que han viscut molt bé durant molt de temps tenint a les institucions els polítics adequats per arreglar-los el negoci s’adonen ara que la festa s’ha acabat. De fet, ja fa temps que es va acabar. Només quan els toquen el crostó directament també a ells pareix que reaccionen. Perquè que l’estat deixe d’invertir un 35% significa que la cosa està realment molt malament.

No hi fa res que mentrestant la inversió per valencià té un pressupost de 127,9 euros, la d’un habitant de Castella i Lleó siga de 620,3 euros. Això és una dada circumstancial, pel que es veu. El que interessa als empresaris en qüestió, és que el president de la Generalitat siga més contundent a l’hora de reivindicar més inversions per a la seua Comunidad Valenciana. Diu que els empresaris de l’AVE (Associació Valenciana d’Empresaris) reclamaran més inversió al president del govern espanyol. Ho faran directament? Potser la representativitat dels seus polítics autonòmics els pareix poca. Si fan això, deu ser que no se’n fien gaire, que els consideren poc efectius per defensar els seus interessos als despatxos de decisió política. De fet, han demanat a Alberto Fabra que siga més contundent a l’hora de demanar inversions de l’estat en territori valencià. Realment aquests empresaris, que no són precisament de la petita i mitjana empresa, formulen aquesta petició amb l’esperança que el president reaccione com ells esperen? No és tan sols un plantejament retòric per posar-ne en evidència la ineficiència política sense canviar les formes? Perquè si esperen que aquest percentatge canvie durant el tràmit parlamentari, és que tenen el nivell d’esperança intacte, cosa estranya després de quatre anys de crisi econòmica que no fa més que agreujar-se. Potser és que encara no els havien tocat el crostó. Deu ser això.

Vicente Boluda, portaveu de l’AVE i expresident del Real Madrid, ha afegit que cal aprofitar l’ocasió oberta per Catalunya amb el debat creat sobre el pacte fiscal per mirar de pressionar l’estat i canviar el finançament de les comunitats autònomes. Curiós raonament, tenint en compte qui és que el formula. Òbviament, l’home s’ha afanyat a matisar que això no vol dir de cap de les maneres que ara els empresaris valencians s’hagen encomanat del virus independentista catalunyès, sinó tan sols que es tracta d’aprofitar la situació per colar la salvaguarda dels seus propis interessos, perquè, diu, si reivindiques sol a Madrid la resposta és que no et fan cas. Memorable caiguda del cavall, podria postil·lar-se. Ja s’entén que no vulga que se l’identifique amb la reivindicació sobiranista, però aprofitant l’avinentesa mirarà de traure’n tallada. Un cinisme pràctic d’allò més efectiu. I legítim, podria afegir-se. Al capdavall, si el PP valencià ja no els serveix, bé han de mirar de posar-hi remei d’una manera o altra. Això sí: sense perdre mai les formes que marca la màxima “Per a ofrenar noves glòries a Espanya…”

Potser els coste aconseguir-ho i potser se satisfan amb les engrunes que el govern espanyol sol destinar a aquesta mena de reivindicacions. Si pensen que aconseguint una certa modificació favorable del percentatge indicat ja es renten la cara davant l’opinió pública, podrà dir-se que han fet cap, sense saber-ho, a l’anomenada política de peix al cove practicada durant 30 anys per CiU i el PNV en relació als respectius entramats autonòmics. Si creuen que efectivament els seus interessos estan amenaçats i no s’avenen a avinences, potser que la seua posició resulte més creïble. Perquè: arreglen alguna cosa aquestes avinences que no són més que escorrialles? Canvien realment la situació? El retard en infraestructures d’impacte productiu al Països Catalans (ja se m’ha escapat una altra vegada) ja fa molt de temps que suposa un agreujant per a la salut econòmica, cosa que toca directament els actors principals. No és tan sols que l’erari espanyol es queda els impostos dels valencians per proveir de recursos altres territoris que, aquests sí, interessen als gestors de l’estat espanyol. És que l’estrangulament inversor sobre les infraestructures posa en perill la continuïtat mateixa d’aquest sistema de drenatge de diners per via fiscal. Segurament aquests pròcers de l’AVE també es deuen haver fet la pregunta: Els diners que paguem i no tornen, a on van?

Mentrestant, val la pena fer un cop d’ull a les inversions consignades en el projecte de pressupostos referides al nord del País Valencià, que no arriben als cinc milions i mig d’euros. La partida més considerable és la de la desviació de l’N-340 al tram Peníscola-Vinaròs, amb cinc milions d’euros. Tenint en compte que, amb aquest pressupost, la valoració que se’n fa és que les obres d’aquesta desviació no s’acabaran i llanguiran durant tot l’any a l’espera d’injeccions més potents, és evident que la resta de partides, totes dedicades a vies de comunicació, resulten ridícules i costa d’entendre a què es destinaran realment. Segur que quan van fer les seues manifestacions, els empresaris de l’AVE també tenien això al cap.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s