Estem esperant

Aquesta mateixa setmana ha saltat a la palestra de les minves que practica el govern espanyol la intenció de modificar en un 30% la quantitat de regidors dels ajuntaments. Entre el soroll de les mesures i desmesures que practica l’estat espanyol intervingut per UE, hi ha la remor de fons de la possible supressió de municipis que estiguen per sota d’una determinada magnitud demogràfica. L’especialitat en globus sonda deixats anar per captar el grau d’antagonisme que puguen despertar determinades mesures fa dir autèntiques burrades. D’aquesta manera, hi ha propostes que postulen la desaparició de municipis que existeixen des de Jaume I, fa prop de 800 anys. És massa significatiu perquè puga resultar creïble. Val la pena pensar que es tracta d’una proposta formulada de mala fe per embolicar la troca i mirar d’atacar amb mesures més discretes, però substancialment efectives, com ara la de la reducció de la tercera part de càrrecs electes.

Sembla una mesura assenyada si es té en compte que la quantitat de càrrecs de representació política és a l’estat espanyol una de les més altes de la UE i que hi ha molts ajuntaments que tenen un deute acumulat que supera el seu propi pressupost, com a conseqüència d’una política municipal basada en una despesa desorbitada producte dels ingressos propiciats per la difunta bombolla immobiliària. És curiós de veure com, havent provocat el problema municipis d’una determinada grandària, els amenaçats són els més petits. La reflexió ve a compte de la constatació que, davant les dificultats econòmiques generades per la disbauxa de la despesa que ha anat de bracet amb l’autèntica crisi financera generada per determinades entitats de crèdit, l’estat retallador intenta fer aprimar a qui pot tot mantenint la seua política de continuar a cavall, sense modificar ni un bri la seua pròpia estructura. Així, aconsegueix marge de temps de la UE per complir un objectiu de dèficit desbocat i colla les comunitats autònomes i els ajuntaments, apressant-los tant com pot perquè, ells sí, apliquen mesures d’austeritat que n’afecten l’estructura.

Mentrestant, aquest mateix estat manté intactes les duplicitats administratives i les diputacions provincials. Així doncs, tornem a la contraposició d’estructures entre províncies i comunitats autònomes. El dèficit de les diputacions segueix la pauta de la resta de nivells administratius. Això no obstant, aquest fet no és motiu de debat, no centra l’atenció dels mitjans de comunicació, no es veu afectat per les mesures anticrisi… És clar que respon a un projecte polític determinat, que el partit del govern espanyol està portant a la pràctica tot aprofitant el girigall de la crisi econòmica i la intervenció de la UE. Perquè això sí: hi ha una intervenció i l’actuació salvífica de la UE envers els bancs roïns d’Espanya està causant una erosió política significativa de la sobirania espanyola. Una erosió sense precedents. Així doncs, el partit del govern de l’estat corre a reorganitzar el pati, la seua pròpia estructura de poder. No estem parlant de l’administració com a tal, sinó de l’estructura de poder que conté. D’això, a la Ilercavònia en tenim un coneixement directe, empíric. La província és la unitat administrativa amb què va crear-se l’estat liberal espanyol al segle XIX. Les autonomies, que havien de ser l’instrument de la federalització d’aquest estat, són una estructura molt recent, amb què s’ha executat la descentralització administrativa postfranquista. Recordem que el partit antecessor del PP no va donar mai suport a la part de la constitució espanyola que n’establia el desplegament.  Al cap del temps, ambdues estructures han perviscut alhora.

Ara, l’estat vol reforçar les diputacions i mira d’afeblir les autonomies. Hi ha polítics ressabuts com Antoni Duran i Lleida que postulen que, d’autonomies, només n’hi hauria d’haver tres: Catalunya, Euskadi i Galícia. Deu ser que està d’acord que la resta de l’estat s’organitze a partir de les províncies. Algú podria posar la mà al foc que aquest experimentat parlamentari ignora la realitat de Navarra, per exemple, que gaudeix d’un règim foral ininterromput? Què se’n pot pensar, del que diu, al País Valencià i les Illes Balears? Més concretament, a favor de qui està? Les coses, vistes des del Palace de Madrid, deuen tenir un caire diferent. El cas és que, a desgrat o no de les atzagaiades d’actors secundaris com ara aquest, el projecte del PP té un rumb clar: arranar les autonomies i recentralitzar-ne el poder. Transferir-lo a les províncies I així reforçar la verticalitat del centralisme, consolidar-ne el clientelisme amb què funciona aquesta estructura des de l’escambell del cim fins a la darrera prebenda del darrer ajuntament controlat pel partit.

Un element important d’aquest procés és la desconstrucció identitària bastida pel procés autonòmic. Lo español és la divisa que alimenta els atacs a l’escola en valencià, que persegueix judicialment l’ensenyament en català, que malda infructuosament per introduir el castellà a l’ensenyament balear.  És una estratègia premeditada de desballestar la diferència catalanoparlant per subsumir-la en el nacionalisme banal que marca la Roja. Es tracta de proporcionar elements identitaris espanyols d’adhesió irracional i mentrestant anar suprimint les estructures que realment afaiçonen la pluralitat lingüística i cultural que va permetre la constitució de 1978. L’objectiu consisteix a involucionar el sistema per retornar a l’uniformisme postcolonial del segle XX. Una construcció nacional que convé sobremanera al funcionament del clientelisme provincialista. És la mateixa estructura que pressiona el jutge de Nules perquè es desentenga del cas Fabra. La que crida “Que se jodan” al congrés dels diputats quan es verbalitza la minva de la cobertura de l’atur.

El dubte racional és si aquesta estratègia de reforçament centralista podrà amb el model de l’estat que un dia van imaginar els postfranquistes o bé es tracta de l’avantsala del desllorigament definitiu del monstre imperial. I ara em ve al pensament el final d’aquella cançó  dels Manel que diu: «Xicots, aneu fent lloc, / que estem esperant».

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s