Espai comunicatiu

Fa uns mesos, vaig anar a Televisió d’Ulldecona a per una entrevista relacionada amb el llibre La Font de la Salut, del qual sóc autor. Lídia Labèrnia va conduir una entrevista que em va permetre explicar amb concisió i tranquil·litat per a les càmeres de la televisió local. Els estudis de TVU apleguen també els de Ràdio Ulldecona, la veterana ràdio del Montsià, que devia ser la primera ràdio que vaig sentir de menut, mentre ma mare treballava a casa amb el transistor engegat. Tot plegat és en un pis del cèntric carrer Major d’aquest poble del Montsià. Dies abans, s’havien posat en contacte telefònic amb mi per fer-me una entrevista radiofònica en directe. El mitjà radiofònic és molt immediat i les coses sempre són més agafades amb pinces, començant per la disponibilitat de temps. L’interès dels mitjans ulldeconencs era conseqüència directa de la presentació del llibre a la llibreria Obreda de Vinaròs, que Emili Fonollosa, col·laborador en els mitjans d’Ulldecona, va difondre a partir d’un enregistrament d’una part de l’acte de Vinaròs.

M’hi han fet pensar les notícies que fa temps que circulen sobre les minves que empresarialment han experimentat els mitjans de comunicació de les nostres comarques. Vull dir les minves que hi han experimentat mitjans d’anomenada, ubicats a les capitals, que anteriorment havien colonitzat l’espai mediàtic comarcal amb delegacions que, poc o molt, tenien espais propis per difondre notícies d’àmbit local o comarcal. Per les notícies que m’arriben, aquesta pràctica periodística ha patit els embats de la crisi econòmica d’una manera significativa, amb el tancament de delegacions i els canvis consegüents en les graelles de programació o en els continguts escrits. Fins a la pràctica eliminació, en molts casos.

Pareix raonable pensar que aquesta minva de mitjans amb actuació en l’àmbit comarcal representa un empobriment de l’espectre comunicatiu de la Ilercavònia, però no sóc cap especialista per afirmar-ho de manera argumentada. La presència de la Ilercavònia als grans mitjans de comunicació de masses és la que és i la minva d’alimentadors de notícies bé deu tenir-hi una incidència, però no tinc dades a mà per analitzar-la. En qualsevol cas, el silenci de veus comarcals, locals, és ocupat per mitjans de més embalum, de manera que la tendència a la generalització fa esdevenir l’àmbit comarcal i local més invisible a nivell general.

És una obvietat de dir que el desplegament de la TDT ara fa un temps ha incidit en aquest mateix sentit. La desaparició o residualització de les televisions locals i la irrupció de televisions privades d’interès dubtós i intencions encara més fosques, sumades al caos tecnològic en què ha tingut lloc el pas de la televisió analògica a la digital, ha desembocat en un espectre televisiu habitat, sobretot per canals buits de continguts comunicatius i estèticament horribles, del tot allunyats de la nostra realitat. Com deia el cantautor, nosaltres no som d’eixe món.

Això no obstant, hi ha mitjans que perviuen en aquest panorama. En són un exemple els d’Ulldecona i també Vinaròs News, i algun altre. Tinc la sensació que les Terres de l’Ebre tenen un espai comunicatiu propi i definit, que competeix i es complementa amb els grans mitjans. No sabria dir si això mateix pot afirmar-se dels mitjans del Maestrat. Tinc la percepció que els mitjans dels Ports s’assemblen més als ebrencs que als del Maestrat. I sobrevolant aquest panorama, hi ha la prohibició de la recepció convencional de TV3 en territori valencià. Una maniobra política dictatorial que pel que es veu ha passat a formar part de l’amnèsia col·lectiva valenciana, per no dir-la més grossa.

Així que els mitjans que subsisteixen, tal com vaig tenir ocasió d’experimentar a Ulldecona, ho fan amb pocs recursos i gràcies sobretot a voluntats personals vocacionals entossudides en fer el que els agrada, més que per raons econòmiques. És una opinió personal. Tan sols se’n pot lamentar el caràcter infecte de determinats formats i programes o bé la publicació de notes de premsa tal com són rebudes, sense una mínima revisió lingüística, si més no. És evident que els temps no estan per a gaires floritures, però la reretransmissió pagada d’actes festius repetits amb què tornarà a omplir-se la petita pantalla aquest estiu i les entrevistes llagoteres a polítics de la corda són gèneres d’una contumaç mediocritat periodística. Quan els recursos estan més que esgotats, sempre es pot tirar mà de la imaginació.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s