Panoràmica de futur

La revista El Temps va dedicar el número 1459 de 29 de maig a la vinculació entre crisi immobiliària i financera. En aquest número hi apareix un article signat per Àlex Milian que sota el títol «Actius tòxics al golf» repassa la situació immobiliària del complex conegut popularment com Panoràmica, ubicat al municipi de Sant Jordi. La lectura d’aquest reportatge aclareix quina és la situació de l’exemple ilercavó per excel·lència de l’economia del totxo. De les diferents promocions immobiliàries que acull el complex, s’ha venut íntegrament la urbanització Cala Montero, que va edificar cases de luxe; Bancaixa hi té per vendre uns seixanta habitatges acabats de construir fa tres anys; i Catalunya Caixa té pràcticament per vendre la promoció El Pinar, de pisos i cases adossades. L’hotel de 60 habitacions promogut per Cala Montero està en venda i a mig construir, amb l’obra aturada. Això de banda, segons l’article, hi ha terrenys per construir propietat de Bancaixa Habitat, ara pertanyents a Bankia.

El 2003, Bancaixa i Astroc (que va fer fallida el 2007) van comprar el complex per 20 milions d’euros, amb la intenció de construir 2.400 habitatges, un complex hoteler, un d’esportiu i un centre comercial. La realització d’aquest projecte, com pot comprovar-se s’ha quedat bastant a mitges. Van adquirir-se els 2,4 milions de metres quadrats per portar-lo a terme i es va edificar una part dels habitatges. El complex hoteler i el centre comercial són projectes que van decaure i del complex esportiu… No se’n diu res. És evident que els projectes faraònics, que semblen pensats des d’una ideologia que creu en el desenvolupament infinit, no complien amb una premissa bàsica: tenir en compte la realitat. O potser la tenien més en compte que no sembla. Els responsables d’idear-los i materialitzar-los oferien un projecte enlluernador, com de ciència-ficció, i amb aquest miratge feien el negoci de la compra-venda dels terrenys i els habitatges. Avui sabem que el model de negoci era altament profitós per a qui el portava a terme, però que tenia unes limitacions molt concretes quant a model de negoci. La inflació que produïa i l’endeutament dels diferents actors participants: clients, immobiliàries, entitats financeres, va donar lloc a la bombolla immobiliària, que ens ha portat on som ara, amb l’única contrapartida d’uns guanys astronòmics que han anat a parar a mans privades i s’han fet fonedissos. Han desaparegut de la circulació com per art de màgia. L’exemple de Panoràmica només dóna compte a escala local del que ha passat durant aquest temps. Els projectes esbojarrats no s’han concretat perquè senzillament eren impossibles de portar a terme a partir de les condicions econòmiques. El dia que es va tancar l’aixeta del crèdit, el miratge es va esvair. Ha costat que els més abduïts se n’adonen però la realitat resulta contumaç. Llàstima dels danys causats. Mentrestant, com s’ha dit, butxaques privades han acaparat els diners que han corregut durant aquest temps, sense que els procediments practicats pels responsables d’entitats financeres que, al final, s’han vistes abocades a la fallida i a la nacionalització, com és el cas de les esmentades Bankia i Catalunya Caixa, tinga cap conseqüència en l’àmbit de les responsabilitats. El forat és immens i qui la creat tan irresponsable com el primer dia. De moment.

Es pot pensar que un dia els habitatges per vendre, l’hotel per acabar, el centre comercial fantasma, arribaran a funcionar tal com van ser projectats? Quin és el futur d’aquestes construccions avortades? Impossible fer-ne una prospecció en la situació actual. El més possible és que, com en el cas de l’aeroport de Vilanova d’Alcolea, no entren mai en funcionament i es queden com el testimoni d’una època en què es lligaven els gossos amb llangonisses, es venien els duros a quatre pessetes i els aprofitats van arrambar amb tot el que van poder. L’època en què es va forjar el deute immens que portaran les generacions futures, no tan sols en el cas de persones concretes, sinó també com a país. A no ser que hi haja una altra solució, que, tot s’ha de dir, han de canviar molt les coses perquè es produïsca. Grècia és en una situació encara més crítica, i el resultat de les eleccions és una incertesa que s’haurà resolt quan el lector lligga aquestes ratlles.

Tornem-hi. Quin és el futur de Panoràmica? Si no em falla la memòria, abans de la crisi, l’accés al complex urbanístic estava tancat per un control amb barrera. Era un lloc exclusiu, en què la distinció privada tancava el pas als de fora únicament per refermar el seu caràcter de poble privat, una característica habitual als EUA, que significava una escala de valors aliena al model de societat de la Ilercavonìa. Almenys en les dimensions en què el representava Panoràmica. Això no vol dir que no hi haja altres llocs que també siguen d’accés privat, però no amb aquestes dimensions. Que era una manera de fer absolutament arbitrària, supèrflua, discriminatòria i d’un neoliberalisme extremista, ho prova el fet que, en el moment que s’ha vist amb l’aigua al coll, les barreres han desaparegut i els indicadors que hi porten s’han multiplicat.

Diuen que els qui practiquen l’esport, que el camp de golf és un dels millors. Potser algun dia el golf esdevinga un esport popular. De moment, la web de Panoramica ofereix la possibilitat que l’usuari la visite en en espanyol, francès, anglès i alemany. Ja es veu en quin perfil de client no pensa.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s