Per la llengua

Aquest passat 13 de maig va tenir lloc a les Coves de Vinromà la Festa per la Llengua de les comarques valencianes més septentrionals, en què l’associació Maestrat Viu ha pres la iniciativa cultural i lingüística per la promoció del valencià sobretot en el nivell educatiu. La trobada va reunir 3000 persones i una vintena d’instituts i escoles que van organitzar 45 tallers per a l’alumnat que hi va participar. La convocatòria ha tingut lloc simultàniament amb el 50è aniversari de la publicació de Nosaltres, els valencians, de Joan Fuster, el primer llibre que va publicar Edicions 62, la més gran editorial en llengua catalana. També ha coincidit en el temps amb una altra convocatòria, la que va tenir lloc a la plaça de bous de Castelló el 1982 per recordar la signatura de les Normes de Castelló, l’acord d’adopció de les normes ortogràfiques de l’Institut d’Estudis Catalans per part dels usuaris valencians que la feien servir en l’àmbit públic i com a llengua de cultura.

La convocatòria de les Coves és significativa pel que representa d’irrupció de la reivindicació lingüística i cultural al Maestrat i els Ports en connexió amb el moviment d’Escola Valenciana, l’organització que anima l’educació en valencià. També ho és per un altre factor prou més de fons que cal descriure amb exactitud per entendre’n la dimensió.

Efectivament, al Maestrat i els Ports hi ha hagut un retard considerable en la implantació del moviment d’Escola Valenciana. Fa dos anys o potser més, va tenir lloc una festa semblant a Vinaròs, però no ha tingut continuïtat. La participació de l’Ajuntament del moment, pel que es veu, ha experimentat un canvi de direcció lògic. De tota manera, l’adhesió al moviment d’Escola Valenciana en particular i a l’ús públic i en positiu del valencià, en aquestes comarques, s’ha fet a pas de tortuga. És cert que sociolingüísticament es tracta de comarques catalanoparlants. I així està recollit a la Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià, que és el marc de desenvolupament lingüístic establit amb l’autonomia, que més tard ha anat patint tamborinades diverses. De tota manera, els usos lingüístics ena quest territori del Maestrat i els Ports, en els darrers 30 anys s’ha mantingut, en termes generals, dins de la dinàmica de la diglòssia. El valencià o català per als usos parlats públics i l’educació, i el castellà com a llengua de prestigi. I això només s’ha accentuat en el temps en el sentit que la tendència inveterada dels catalanoparlants a canviar de llengua, sobretot amb desconeguts, no ha parat de créixer, començant pels nuclis més poblats. Això no és cap secret. Es pot mirar cap a una altra banda com de fet fa el PP, mentrestant malda per anorrear la demanda de les famílies d’ensenyament en valencià, persegueix televisions que no li deuen obediència i practica l’oblit sistemàtic de la cultura en valencià. Però també es pot mirar cap a una altra banda, seguir el corrent i prou. Com si es tractés d’una tendència natural. Una tendència natural… a l’extinció.

Quasi trenta anys després de l’oficialitat del valencià per llei, molts ajuntaments del Maestrat i els Ports emeten tota la seua documentació en castellà: actes de sessions, guals, comunicacions amb la ciutadania, etcètera. Si de cas, posen algun titolet en valencià, per fer veure que… Seguint el decorativisme nominalista que practica, i ha practicat sempre, la mateixa Generalitat. És així que en cercadors de mapes encara hi consten Villafranca del Cid, Vistabella del Maestrazgo, San Rafael del Río o Peñíscola; i que Aumar i la mateixa administració espanyola empren Vinaroz. Una mostra, això darrer, de com l’Estat mateix no compleix la seua pròpia legalitat en aquesta matèria. Quasi trenta anys després, no ha existit, per les raons que siguen, un esforç social per fer efectiva la normalització lingüística del valencià. La responsabilitat, ja ho hem dit, és sobretot del partit que ha ocupat més temps la Generalitat, que més prompte podria pensar-se que s’ha dedicat a usar el tema en benefici propi que no a promoure unes polítiques que, tot s’ha de dir, són contràries als seus objectius. Siga per aquests posicionament o per altres causes, el cas és que l’esforç social de normalització lingüística no ha tingut lloc més que amb una lentitud que en realitat és una paràlisi davant els tombs que han fet les coses que hi estan relacionades en aquests trenta anys i que poden resumir-se en la paraula globalització.

He sentit a dir més d’una vegada que, com que els ciutadans que ja eren adults quan va arribar la democràcia no van aprendre a llegir i escriure en valencià, sinó en castellà, era molt difícil que les administracions i els mitjans escrits s’hi comuniquessen en valencià. Aquest sonsònia perdura encara avui en dia. Quant temps costa a aprendre a llegir i escriure en la pròpia llengua, amb un mínim de correcció? Un any? Dos? Tres? Després de 30 anys aquest argument està més que rovellat. I es fa servir amb una banalitat general, com si les coses tornessen a ser així per naturalesa. I ara aneu pensant exemples que conegueu de primera mà.

Per això l’aparició de Maestrat Viu, que entronca amb la dinàmica de normalització lingüística en l’educació i la vida pública és un element positiu perquè la dinàmica de la tortuga comence a agafar velocitat. Els integrants del moviment ja ho saben: s’haurà de fer sense més recursos que els disponibles i el que no es faça per pròpia iniciativa, no tindrà lloc. Però tenen a favor un element poderós que fins al moment havia aparegut escadusserament o havien fet desaparèixer intencionadament la projecció social des del poder polític. Aquest element és la voluntat. I ja se sap que voler és poder.

Advertisements

2 pensaments sobre “Per la llengua

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s