Desconnexió

És diumenge a migdia i això no obstant es presenta a casa a Xert una enquestadora de l’EGM. Superades les comprovacions inicials per evitar xarlatans que intenten vendre qualsevol futilesa, em decidisc a atendre-la, no sense abans negociar breument la llengua que faré servir. Ella és castellanoparlant i diu que no té problema. Després, durant l’entrevista salta esporàdicament a un valencià esforçat. Es veu que necessita fer una entrevista cada tantes cases perquè la mostra li siga significativa. Li explico que potser no sóc exactament un informant rellevant, perquè no visc continuadament aquí, sinó que és la meua segona residència, però diu que no, que els habitants d’aquesta categoria també hi entren. Doncs molt bé.

EGM són les inicials d’Estudio General de Medios, que porta a terme l’AIMC, Asociación para la Investigación de Medios de Comunicación, una entitat privada formada per companyies de mitjans de comunicació i publicitat espanyoles, que té com a finalitat estudiar el mercat dels mitjans de comunicació a fi de detectar-ne les tendències i orientar la seua política empresarial en conseqüències, tant pel que fa a l’oferta dels mitjans en premsa, ràdio i televisió com pel que fa a la publicitat.

L’enquesta inclou preguntes sobre diferents hàbits relacionats amb els mitjans de comunicació, bàsicament premsa escrita, ràdio i televisió, i sobre perfil sociodemogràfic. Primer són les preguntes sobre hàbits, després vénen les que pregunten directament sobre els mitjans de comunicació que utilitza l’usuari habitualment. Aquestes dades deuen creuar-se amb les del perfil sociodemogràfic de manera que se’n puguen extraure conclusions sobre les pràctiques de cada grup social i sobre les seues demandes.

Preguntat sobre els mitjans que solc seguir habitualment, em van mostrant les capçaleres i epígrafs de diferents mitjans escrits, radiofònics i televisius, molt majoritàriament de Madrid. Tenint en compte el lloc en què es porta a terme l’enquesta, hi trobo a faltar la capçalera del diari Mediterráneo, que això no obstant no solc seguir més que molt escadusserament. Tots els mitjans escrits que se’m mostren, segurament tret de la revista del RACC, que rebo puntualment en català, corresponen a capçaleres en castellà.

Pel que fa a les emissores de ràdio, tot i que territorialment es capten emissores catalanes (una emissora com Icat.fm se sent amb bona qualitat a Almenara), a l’enquesta no recordo que n’aparega cap, i això que bona part estan associades a l’AIMC. Quant a les televisions, és peremptori que els canals de Televisió de Catalunya no hi tinguen cap presència, perquè de fet van ser prohibits i a hores d’ara no poden sintonitzar-se. Això passa fins i tot en punts que se suposa que capten el senyal del Montcaro. Si algú en coneix l’explicació, seria molt útil que la donés a conèixer, perquè el cas presenta moltes similituds amb el de les avionetes que no deixaven ploure, que a hores d’ara podrien considerar-se una llegenda urbana.

Doncs després de les preguntes que busquen detectar el meu perfil social (per exemple, si tinc cafetera de monodosis) l’enquesta es dóna per acabada, no sense abans demanar-me un telèfon perquè l’entitat enquestadora puga fer la comprovació que les dades són efectivament extretes d’una enquesta i no se les inventa l’enquestadora.

Com que no apareixen entre les capçaleres que em proposa per contestar, acabo assenyalant els mitjans que segueixo i que no hi són inclosos. Dec ser un espècimen rar, en clara minoria. Això o que l’AIMC dóna per descomptat que els mitjans en català no els segueix ningú i només existeixen perquè els paga el poder obscur del nacionalisme català, que potser vol corrompre l’espai comunicatiu “natural” espanyol. Una interpretació certament recargolada.

Una especial menció cal dedicar a TV3. Com no m’ho ha preguntat, en donar l’entrevista per acabada, afegeixo que la prohibició és un atropellament als drets dels usuaris, que es porudeix en règim democràtic amb la complicitat del govern espanyol, de l’actual i de l’anterior. L’enquestadora reconeix que es tracta d’una prohibició política, que molts enquestats valencians preferien veure el mateix programa, per exemple les retransmissions de futbol, a TV3 que no a Canal 9, per una simple raó de qualitat periodística. També reconeix que ella mateixa era seguidora de TV3. Completo la meua opinió informat-la, encara que ja sé que no tindrà cap incidència en els resultats “naturals” de l’enquesta, que quan va produir-se al Maestrat el cessament de les emissions de TV3, vaig dessintonitzar els canals de la televisió valenciana i no els tornaré a sintonitzar fins que la situació canvie i s’acabe l’atropellament. M’és igual si els papus del mercat comunicatiu espanyol ho tenen en compte o no, perquè després de tot tampoc no els segueixo. La seua visió “natural” del món no m’inclou ni em té en compte i per tant no m’interessen el més mínim. Desconnexió, sí: és això.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s