Ara

Aquest 26 de febrer començarà a distribuir-se al País Valencià el diari barceloní Ara. Pel que se sent a dir, pareix que el projecte editorial busca una implantació comercial convencional, és a dir que el diari tindrà la mateixa distribució que qualsevol altre mitjà de característiques semblants. Pel que he entès, això serà a Castelló i València. No fa gaire, aquest diari ja va introduir-se a les Balears, en edició conjunta amb el Diari de Balears. D’aquesta manera, els editors de l’Ara busquen expandir el seu mercat al públic natural al qual poden arribar: el públic catalanoparlant. Es tracta d’un diari amb poc més d’un any de vida, que va projectar-se a partir d’una campanya explicativa a la televisió i també sobre el terreny, anant a buscar possibles subscriptors a tot arreu on es pogués concentrar una massa crítica mínima per presentar el projecte editorial amb alguna garantia. Es tracta, doncs, d’un projecte periodístic que parteix de les condicions actuals del mercat amb la intenció d’aportar una oferta informativa nova, que integra les xarxes socials i la duplicitat de suports digital i en paper, i que té alguns enfocaments temàtics que el diferencien d’altres publicacions del mateix tipus, específicament d’El Punt Avui, l’altre diari generalista en llengua catalana. Hi destaca l’educació, amb monogràfics setmanals orientats a la família i l’escola.
Hi ha altres ofertes de diaris generalistes en català: les versions traduïdes d’El Periódico de Catalunya, que ja fa anys que existeix; i La Vanguardia, que va esperar-se que li sortís la competència directa de l’Ara per apuntar-se a la doble versió. Aquests dos diaris tenen distribució al País Valencià, almenys al nord; si bé és veritat que la versió en català de La Vanguardia diria que s’atura al Sénia, mentre que la d’El Periódico té una distribució molt menor. Molt menor però no inexistent.
Així doncs, pel que pareix, l’Ara es planteja irrompre en el panorama valencià de la premsa diària i introduir-hi la novetat d’un diari en llengua catalana i fet des d’un punt de vista diguem-ne no unionista. Per entendre’ns, els diaris fets al País Valencià, entre els quals hi ha El Periódico Mediterráneo, que si no m’equivoco pertany al mateix grup que El Periódico de Catalunya, encara que no té versió doblada; tots aquests diaris són en castellà i combreguen amb l’unionisme espanyol. Jo diria que aquest no és el punt de vista de l’Ara, però també pot ser que en tinga una visió distorsionada. Del que sí que estic segur és que la introducció d’aquest diari en el panorama de la premsa diària valenciana resulta una novetat radicalment diferent de la resta de publicacions diàries. La resta de publicacions diàries ho són sucursals de la villa y corte o practiquen allò del regionalismo bién entendido, que encara és pitjor. És veritat que en l’economia actual, més que la competència, que és un valor que sembla desintegrar-se en el context de crisi que vivim, el que es busca és el nínxol per explotar. En aquest sentit, si es té en compte que tota la premsa que es ven al País Valencià és castellà, seria de necis pensar que és així perquè la gent és burra i no sap llegir en la seua llengua. Això és un dels mites de l’unionisme espanyol. Una idea que s’ha fet córrer a benefici dels que sempre han anat a cavall, una roda de molí amb què combreguen els lectors de bona fe. Si els estudis de mercat diuen que hi ha un nínxol per explotar, el diari Ara té alguna possibilitat d’obrir-se pas en aquest panorama, i els lectors que ja estan farts de fàstics i busquen informació fresca, l’oportunitat de trobar alguna cosa realment nova.
Ara bé, si els editors del diari es pensen que venent al mercat valencià la mateixa informació que venen a Barcelona se’n sortiran, val més que no s’hi posen. Potser la massa crítica de lectors disposats a empassar-se les misèries de la política catalana en lloc de les de la política valenciana existisca, però els violents disposats a recrear el mateix conflicte que marca la identitat valenciana des de la transició no tindrà cap escrúpol a desenterrar la destral de guerra. I amb carta blanca, com sempre. Seria recomanable, en aquest sentit, que la introducció del diari en el mercat valencià anés acompanyada de la introducció de continguts temàtics igualment valencians. Durant massa temps hi hagut aquest desencontre informatiu entre mitjans barcelonins i notícies valencianes, que només han coincidit a l’hora de les desgràcies i s’han ignorat amb contumàcia en tota la resta. Si l’Ara explica la societat valenciana, té alguna garantia d’èxit. Si no, que tinga sort.
El problema subjacent en aquest assumpte, de clara adscripció editorial, és el de la distribució. Si parlem de mercat valencià sense més explicacions és justament per això. En aquest país, un producte de comunicació distribuït des de Madrid arriba a tot arreu de la mateixa manera. Mentrestant, un producte de comunicació distribuït des de València o Barcelona és incapaç de tenir cap influència més enllà del Sénia, en la direcció que siga. Hi havia TV3, però els guardians de l’unionisme espanyol ja es van ocupar de fer desaparèixer aquesta opció prohibint-la i perseguint-la a multes. I per què serà que hi ha aquesta incapacitat manifesta? Ja és natural, això? Com s’explica que la majoria de publicacions aturen la distribució en aquest punt? Qui ho determina, això? Per no parlar dels llibres de text, amb segells editorials diferenciats pertanyents a la mateixa editorial, per donar a entendre qui sap què. Com si encara haguéssem de creure en l’existència dels Reis Mags.
Esperem que després d’anys d’ignomínia imbuïda, aquest siga un intent que faça honor als temps que vivim, a una realitat compartida.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s