Vinaroz

Ara fa un temps, TV Ulldecona va fixar-se que un indicador de carretera acabat de col·locar a la carretera N-238 hi posava VINAROZ. El fet noticiable consistia a constatar com la instància responsable del manteniment dels indicadors d’aquesta via adoptava aquesta denominació després d’anys que el nom oficial de la localitat en qüestió és Vinaròs. Si de cas, en el terreny del que és opinable, la locució del reportatge s’estranyava com podia ser que, al cap del temps que el nom oficial és Vinaròs, apareix un indicador que reprodueix el nom en castellà. Perquè Vinaroz és el nom en castellà. I pot ser. Desconec si l’indicador ha estat substituït o, si més no, l’alteració ha estat corregida. Perquè es tracta d’una alteració. No d’una alteració ortogràfica, sinó d’una alteració de l’ús oficial del nom d’una localitat en concret. I tant que pot ser.
El reporter de TVU mostra la seua estranyesa perquè, a l’esquerra del Sénia, en aquestes coses els responsables hi tenen una delicadesa exquisida; si bé, tractant-se en aquest cas d’una via estatal, la delicadesa de vegades posa en evidència mostres de desencís i l’exquisidesa pot esdevenir desgrat. Com sembla que és el cas. Si el reporter en qüestió volgués ampliar el seu reportatge, podria fer un recorregut per una altra carretera, l’N-232, i constataria la variabilitat del fenòmen: Vinaròs, Vinarós, Vinaros. Si fes una recerca una miqueta més ampliada, podria trobar encara altres mostres com ara Càlig, Cálig, Calig; San Rafael del Río, Sant Rafael del Riu; Sant Jordi, San Jorge; Chert, Xert; Rosell, Rossell; etc. Altres topònims, per rares casualitats ortogràfiques o històriques, no es deixen manipular tant: Canet lo Roig, La Jana, Traiguera.
D’aquestes coses, d’aquests detalls, els usuaris dels pobles esmentats, ni se n’adonen, pel que es veu. O potser sí que se n’adonen, però no hi donen la més mínima importància. Quina rellevància tenen aquests detalls dins del desgavell del marc institucional en què fan la seua vida normal i corrent? No cap, al capdavall. Després de tot, pensen, que el nom d’un poble o una ciutat estiga mal escrit, no té cap rellevància. Hi ha tantes coses imperfectes, per dir-ho així, que val més deixar-ho córrer. Molt bé. Fa tant de temps que vam deixar-ho córrer que actualment això, com tantes altres coses més rellevants, aparentment o no, va la deriva. I a no molt tardar, al naufragi. Se’ns en refot, igualment, perquè potser l’aigua ja ens aplega al coll i no hi veiem més remei.
Dels qui tenen aquesta mentalitat, els poetes dels anys de la Transició en deien “mesells”, que no se senten dels cops, d’una insensibilitat absoluta, per més garrotades que s’emporten. Sénia enllà, hi va haver un moment que la institució autonòmica va regular i oficialitzar la denominació toponomàstica en la llengua pròpia del país. Pareix raonable que el nom oficial d’un lloc siga el de tota la vida tal com es diu en la llengua pròpia d’aquell mateix lloc. La realitat geolingüística valenciana és diferent. I la política lingüística autonòmica també ho ha estat des del començament. El marc legal autonòmic va donar llibertat als municipis perquè decidiren el seu nom oficial. Així, hi ha llocs que tenen el nom oficial en valencià (Vinaròs); d’altres que només en tenen un, vàlid en les dues llengües oficials (Benicarló), perquè, ben mirat, l’adaptació al castellà no ha implicat modificacions; finalment n’hi ha altres que tenen una doble denominació oficial per decisió diguem-ne municipal. Aquest sistema, que pareix tan ideal, a l’hora de la veritat és un frau. Començant per la majoria de la documentació produïda pels mateixos municipis i acabant pel tractament que les institucions autonòmiques i estatals fan d’aquest aspecte de la vida col·lectiva, l’oficialitat del nom en valencià no serveix de res. És un bilingüisme estrictament nominal. Es diu per quedar bé de tant en tant com per remarcar el caràcter de patuès que se li atorga. Per això s’escriu sense cap criteri de correcció en els indicadors.
No hi fa res que a l’escola els xiquets aprenguen a llegir i escriure en la llengua que els rote als mestres, que gaudeixen de la mateixa màniga ampla que els municipis per fer el que els vinga de gust. A l’hora de la veritat, el ciutadà de demà ja veu com funcionen aquestes coses i tracta d’acomodar-s’hi. Mentrestant, els responsables del manteniment d’aquest aspecte de la legalitat, se la passen per l’arc de triomf i a ningú no li ve d’aquí. I com més alt és el nivell de responsabilitat, més considerable és la falta de respecte. La regulació dels usos lingüístics, en conseqüència, ve regida pel principi que una persona, quan vol parlar correctament i en públic, és millor que ho faça en espanyol. En aquesta llengua sí que hi ha una autoritat superior reconeguda que fa que siga correcta i xupi guai. En el cas del valencià, naveguem en un mar de dubtes. Encara hi ha gent que es rasca el cap quan se li planteja la identitat, la filiació de la llengua, siga per desorientació o intencionadament, com fent veure que la qüestió és confusa. Després hi ha alguna altra actitud que reivindica una llibertat rousseauniana que, ves per on, coincideix de meravella amb la preeminència del castellà. Siguem lliures per desaparèixer, vénen a dir. Una actitud d’allò més interessada.
El resultat sociolingüístic d’aquesta política és el caos i la substitució a mitjà termini, malgrat el que diguen les lleis, que potser ja eren lletra morta quan van ser dictades pels representants de la voluntat popular. Els indicadors de les carretes només són un símptoma i valga dir encara que siga poc simpàtic que, si se n’han arribat a escriure en valencià és perquè moltes vegades han estat traduïts, i en conseqüència embrutats, per persones individuals. Que s’han pres la molèstia de fer el que pertocava a l’administració. I què n’hem de dir de qui ni tan sols sap escriure correctament el seu nom?

Anuncis

3 pensaments sobre “Vinaroz

  1. Retroenllaç: Més Vinaroz que Vinaròs. « Diari NO TAN A PROP.

  2. Retroenllaç: Vinaroz, encara « Ilercavònia

  3. Retroenllaç: Vinaroz, encara « Des de la Mediterrània

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s