Eleccions i Capità Enciam

Ara tothom anirà poc o molt de corcoll amb la dinàmica temàtica que marca el centre de poder del qual depenem, en la salut i en la malaltia com aquell que diu, per la cosa de les eleccions. Les maquinàries electorals, que diuen els periodistes, ocuparan els mitjans de comunicació i el magí del personal. Vull dir del personal que pensa, que encara pensem més ben dit, que aprofitant els procediments democràtics manifestament millorables que tenim es pot fer alguna cosa relacionada amb la política per millorar la societat en què vivim. No amagaré que se m’està esgotant el crèdit d’aquesta manera de pensar i m’assalten dubtes substancials en relació al procediment electoral, a la traducció de vots en escons, als discursos dels partits espanyols. Relats, en deien a les darreres eleccions catalanes; els perdedors diu que s’havien quedat sense relat. Ara la política, que sempre ha tingut en l’oratòria la seua crossa argumental, deriva obertament cap a la literatura. Alguns mals literats com ara Francisco Camps van haver de retirar-se al primer minut i prompte l’espera la banqueta, que no tindrà precisament seients de Recaro.

Giuseppe Tomasi di Lampedusa ja va deixar dit a Il Gattopardo el que passarà d’aquí a poc. Vindran grans canvis que consistiran a deixar-ho tot com estava. No em pregunteu de quin temps passat estem parlant. Al capdavall el passat és l’acumulació de presents que arriba fins al moment mateix en què llegiu això. Els règims polítics de restauració, borbònica per ser exactes, tenen aquestes coses.

Vull dir que mentrestant van passant aquestes cosetes i cosotes en què ens enlluernem, alguns altres fets que no arriben ni a menors, que ja se sap que aquest lloc està ocupat pel provincialisme, van fent la seua via i més d’enjorn que no tard se sumaran a aquesta altra dinàmica del Capità Enciam segons la qual els petits canvis són poderosos. Obviant, doncs, les arengues fallides pro institucions vuitcentistes que tampoc no suporten gaire la crisi econòmica i potser necessiten un rescat, millor si és definitiu; podem fer esment d’algunes notícies interessants referides a l’espectre cultural, d’aquelles que no solen gaudir de grans espais als mitjans de comunicació però que funcionen amb la dinàmica glocal que diria Manuel Castells, aquell sociòleg que va descriure com la xarxa social dels mòbils va tombar les eleccions espanyoles del 2004. De cap manera, diran alguns. Van ser uns atemptats que algú va atribuir equivocadament, o intencionadament. Glocal vol dir pensar globamlent i actuar localment. De terrorisme ja en parlem prou sovint en aquest lloc.

Aquesta mateixa setmana han tingut lloc les VI Jornades de les Lletres Ebrenques a la Biblioteca Comarcal Sebastià Juan Arbó d’Amposta, amb un programa que enguany inclou molts actes sobre teatre i altres tants sobre poesia eròtica i novel·la negra. Segurament la convocatòria més interessant de la Ilercavònia, amb permís d’Octavi Serret. Una convocatòria que consolida la seua trajectòria i és un puntal estratègic de la difusió de la literatura ebrenca.

Aquest mateix cap de setmana també ha tingut lloc a Vilafranca la VI Trobada d’estudi per a la preservació del patrimoni de la pedra en sec als Països Catalans. Evidentment, al país del totxo, l’assumpte de la pedra en sec sona taujà (perdoneu: és la traducció que dóna el Google de paleto). Quan es fa referencia al patrimoni es pensa de seguida en l’immobiliari. La paraula preservació es bifurca entre l’ecologisme i l’acte sexual i de l’estudi més val no parlar-ne. I això no obstant hi ha entitats que conceben les construccions de pedra en sec com un patrimoni cultural que cal preservar i estudiar, com alguna cosa pròpia del territori, i compartida amb els altres països mediterranis, val a dir. I sé de primera mà que a Vilafranca hi ha persones actives que hi dediquen temps, esforços i estudi. Que és així que es construeixen les coses de valor que no es paguen amb diners.

El proper mes tindrà lloc a Vinaròs i Jesús el III Congrès de Cultura i Territori a les comarques de la diòcesi de Tortosa, el territori històric de la Ilercavònia, organitzat per les universitats Rovira i Virgili i Jaume I. Una trobada científica que té lloc cada cinc anys i que en aquesta ocasió aplegarà prop de 60 comunicacions. Una convocatòria d’impacte per al cabal de coneixement que tenim sobre nosaltres mateixos. De coneixement del bo, construït amb metodologia.

Mentrestant, El Pont, cooperativa de lletres, que agrupa escriptors entre el Sénia i Almenara, amb seu a Benassal, té a punt de posar en circulació una web de difusió de les seues activitats literàries i culturals, entre les quals hi ha la publicació d’un recull de narracions centrades en la societat actual de les nostres comarques, de la mà de l’editorial Onada de Benicarló. Un recull en el qual participo directament, que veurà la llum en uns mesos.

En qualsevol cas, la notícia que més m’ha il·lusionat m’ha arribat en una conversa de xat. Ha començat a caminar una associació cultural del Maestrat que té per objectiu la dinamització de la llengua i la cultura pròpies de la comarca, si es pot parlar en aquest termes. De fet no ve d’un pam, vist que l’administració que se n’hauria d’ocupar es limita a al corsé provincial. Es tracta d’una associació amb contactes arreu dels pobles i que no naix aïllada del món, sinó connectada a la xarxa del valencianisme cultural. Ja tocava? Potser sí, que ja tocava. En això, les delimitacions profundes de la Ilercavònia, alguna cosa hi deuen tindre a vore. Vull dir en aquest aparent retard històric. Esperem notícies.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s