Eix mediterrani

De vegades penso que la Ilercavònia, aquest territori que és més mental que no geogràfic, que té uns contorns i unes dimensions indefinides, una consistència històrica remota però persistent, ve a ser com una metonímia dels Països Catalans, amb perdó dels pusil·lànimes i dels recalcitrants. Alguna vegada, fins i tot, he jugat amb el paral·lelisme entre la Ilercavònia ibera i l’Imperi Romà per il·lustrar la posició geopolítica que la Ilercavònia, i per extensió també els Països Catalans, ocupen actualment en relació a l’estat espanyol. És un paral·lelisme certament exagerat, però que serveix per fer visibles algunes coses que es donen per descomptades com si fossen naturals i no fruit d’una imposició forçada.

Aquesta mateixa setmana ha tingut lloc a Castelló de la Plana una reunió d’alcaldes de ciutats mediterrànies interessades a tirar avant l’anomenat corredor del Mediterrani, una via de comunicació amb Europa que hauria de ser l’actualització, la modernització de l’antiga Via Augusta en el sentit que ha de proporcionar a tota la riba mediterrània peninsular un canal de trànsit comercial que afavorisca el dinamisme econòmic que té, de manera que la interacció entre el transport marítim i el terrestre pot proporcionar unes perspectives de creixement econòmic del tot necessàries en la conjuntura actual. Es tracta, després de tot, de facilitar els fluxos comercials i econòmics que ara ja existeixen però que tenen determinades limitacions estructurals que fan que no se’n puga explotar tot el potencial. Com és lògic, els alcaldes d’aquestes ciutats estan molt interessats que l’estat espanyol i la UE els facen cas, que se suposa que és el que haurien de fer aquestes instàncies polítiques. Al capdavall, el creixement del dinamisme econòmic en aquesta part d’Europa i la superació de la crisi ha de ser una contribució substancial a l’estabilització econòmica del continent. Per si això no fos poc, bona part dels territoris per on ha de discórrer aquesta via són contribuents nets a les arques de l’estat espanyol i sembla assenyat pensar que, afavorint-ne el creixement econòmic, s’afavoreix l’estabilitat econòmica del conjunt de l’estat.

Doncs no. Contràriament al que assenyala la lògica econòmica, a aquest projecte li ha sortit un competidor dins del mateix estat espanyol: l’anomenat eix central, que travessaria la península ibèrica de baix a dalt, des d’Algesires als Pirineus aragonesos passant per Madrid i Saragossa. Els comunitats autònomes per on passa aquest eix projectat ja han mogut fitxes per mirar de decantar la decisió de les instàncies europees corresponents. Mentrestant, el govern espanyol juga a deixar passar un temps que ja li resulta terminal i els partits estatals o bé callen (cas del lider del PP) o bé diuen la ximpleria que tots dos eixos són prioritaris i compatibles (cas del PSOE). Aquestes duplicitats capcioses, que recorden certes bifurcacions d’investigacions hipotètiques de mal recordar, i aquest silenci calculat intenten distreure l’atenció i guardar la roba mentrestant arriben les eleccions espanyoles. És a dir, tenen una finalitat estrictament electoral i no entren en absolut a valorar la conveniència de les diferents propostes que hi ha en joc.

És la mateixa estratègia que ha il·luminat les obres d’infraestructures dels darrers 20 anys a Espanya, sempre pensant en els interessos polítics dels qui van a cavall de l’estat. Sempre gastant els diners recaptats via espoliació fiscal en obres faraòniques que alimentaven les grans corporacions de la construcció i el centralisme, mentre han deixat reiteradament a la intempèrie política i econòmica els territoris espoliats. Aquesta ha estat la lògica de la construcció de la xarxa de l’AVE i aquesta és encara la lògica que explica l’actual indefinició respecte de l’eix mediterrani. Un eix que ocupa un lloc perifèric en la lògica centralista d’un estat com l’espanyol que ha retingut tant com ha pogut les restes del que va ser el seu imperi, però amb la mateixa finalitat d’explotació. Una idea caducada en un món globalitzat.

Per aquestes raons, els agents socials, polítics i sobretot econòmics d’aquesta banda de la Mediterrània no ho tenen gens fàcil a l’hora d’articular un eix econòmic pensat per al futur, que necessita deseixir-se d’unes càrregues seculars i recompondre una unitat de base econòmica que és a l’origen de la seua pròpia existència. En aquest sentit, la manca manifesta de capacitat de decisió política d’aquests agents és, segurament, el seu principal inconvenient. Mentrestant, els polítics espanyols juguen a les eleccions com si aquest fet tingués cap rellevància en la resolució satisfactòria de l’assumpte… Després d’anys i panys de negligència.

Una especial incidència té aquesta disjuntiva per al País Valencià. Després que els seus governants hagen practicat la fe del convers en relació al credo espanyolista, poden veure com es queden definitivament fora de les principals vies de trànsit econòmic, en cas que finalment Espanya i Europa acaben optant per l’eix central en detriment del mediterrani. La lògica econòmica obliga a pensar que no s’haurien de malbaratar uns esforços ingents en unes obres costosíssimes com serien les d’obrir un pas ferroviari enmig dels Pirineus, per les dificultats tècniques que comportaria; però en la manera d’actuar de l’estat espanyol se n’han vist de tots els colors i al capdavall la UE no farà res que no compti amb el vistiplau de Madrid. El cas afecta directament Alberto Fabra, exalcalde de la ciutat on ha tingut lloc aqueixa reunió i ara president de la comunitat autònoma valenciana, que haurà de bregar dins del seu propi partit contra pesos pesants per fer valer els actius del seu país. El país dels valencians.

Tornem al començament. A la imatge paral·lelística. Per què costa tant que els responsables de l’imperi facen cas d’uns indígenes subalterns? I què fan uns indígenes subalterns combregant amb les rodes de molí de l’imperi? Més enllà de la reflexió política, avui l’eix mediterrani és una necessitat econòmica inajornable.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s