Presa de possessió (2)

Tal com ja vaig fer fa quatre anys en un altre escrit, ressegueixo els vídeos de la presa de possessió d’alguns dels ajuntaments de la Ilercavònia. En aquella ocasió com ara, hi ha la intenció de copsar les formes de l’escenificació institucional en una sessió protocolària per naturalesa com és l’acte de presa de possessió. Ara, a més, hi ha la possibilitat d’establir algunes comparacions que poden aportar informacions sobre l’evolució d’alguns aspectes interessants.

En primer lloc, hi ha la disponibilitat de reportatges en línia. Si fa quatre anys hi vaig poder trobar els vídeos de Vinaròs, Benicarló, Alcanar, Ulldecona i Vilafranca, ara no he pogut trobar els de Benicarló i Alcanar, i en canvi sí que estan disponibles els de Morella, Càlig, Peníscola, Amposta i Tortosa. Parlem primer dels que repeteixen.

L’ambient al saló de sessions de Vinaròs és molt diferent de fa quatre anys. El PP hi té majoria absoluta i la seguretat en el resultat genera una distensió palpable en una escenografia que no ha variat un mil·límetre en quatre anys: banderes espanyola i valenciana a les cantonades, domassos amb els escuts valencià i vinarossenc i retrat central del rei, amb la imatge jovenívola i destintada de quan l’hi devien penjar. Llarg aplaudiment i bravos en el moment de la proclamació per part d’un públic que ompli del tot el saló. No hi ha imatges del moment en què el nou alcalde Juan Bautista Juan promet el càrrec ni de quan li fan lliurament de la vara simbòlica. Almenys hi ha un faristol perquè qui promet el càrrec no ho haja de fer d’esquena al públic assistent, com fa quatre anys. El discurs del nou alcalde és suficient per eixir del pas, vacil·la en algun moment i pronuncia no poques paraules penalitzables en un examen de coneixements mitjans de valencià.

El vídeo corresponent a la presa de possessió de Vilafranca inclou el discurs del president d’edat, la presa de possessió dels regidors i els parlaments dels portaveus dels diferents grups municipals. Les banderes oficials continuen al mateix cantó i el retaule gòtic, desproporcionat, acapara la centralitat visual de la sala. L’acalde Óscar Tena, que repeteix, és l’únic dels regidors que porta americana i corbata. Diu que ha esdevingut diputat autonòmic, i no precisament gregari ja que és el president del grup socialista, però que el fet de ser alcalde l’ompli més. Aquest home té les paraules precises per remetre’s a la història del seu poble i al sentiment de pertinença. Adreça unes paraules en castellà a un company de singladura política que no repetix com a regidor. L’acte compta amb la presència d’Antoni Lorenzo, subdelegat provincial del govern, i Francisco Toledo, cap de la llista socialista de la circumscripció.

A Morella, l’acte té lloc a la sala de Justícia, que és la més àmplia de les dependències municipals i ha estat condicionada expressament per a l’acte. Un domàs amb l’escut de la ciutat presidia l’acte, amb les banderes oficials en una banda i un retrat del rei a l’altra. Si la vista no em falla, darrere dels seients dels regidors i vora el domàs hi ha dos macers. Una reminiscència de l’antiga ciutat reial? La sala és plena de públic. No pareix que el president d’edat i el portaveu de l’oposició siguen del mateix partit. El primer, José Agustín Amela, fa servir una dicció perfecta per parlar de poble i de país; el segon, Guillermo Sangüesa llig de tirada en un castellà forçat. Durant el seu discurs, l’alcalde reelegit Ximo Puig parla amb senzillesa i emoció de la xicoteta ciutat que és Morella. Al final del vídeo, apareix Joan Lerma, expresident socialista de la Generalitat: una presència inquietant.

A Càlig, el saló de sessions esclata en crits i aplaudiments abans que es declare nova alcaldessa Ernestina Borràs. Les banderes espanyola i valenciana són a banda i banda de la sala i un retrat del rei presideix les parets pelades. Els aplaudiments i bravos només deixen temps de pronunciar les paraules protocolàries a la nova alcaldessa, que gestiona la seua nova situació personal com pot. Dóna la paraula a l’alcalde sortint, que fa un discurs breu no exempt de certa tensió. Acte seguit, lliura a l’alcaldessa la vara, una carpeta vellutada i unes claus. Les claus de l’edifici? L’encaixada entre ells és freda i distant a més no poder. Després, l’alcaldessa llegeix de tirada, entre vítols dels assistents, el seu discurs preparat. Invoca els anteriors ajuntaments democràtics i la carta de població de 1234 per remarcar la continuïtat històrica calijona.

La sala de sessions on té lloc la constitució de l’ajuntament de Peníscola és de disseny, com nova de trinca. Hi ha dos grups de banderes a banda i banda: espanyola, valenciana i municipal. En el plafó central, a un cantó, hi ha la imatge de marca del municipi, amb el nom en castellà, Peñíscola, en què la titlla de la lletra n és representada per la corona heràldica; a l’altre, un gran retrat del rei, en un marc minimalista. El president d’edat parla en castellà i pregunta a l’alcalde electe Andrés Martínez si accepta de ser-ho un cop efectuada la votació. Ell diu que sí amb determinació. El vídeo només permet veure el moment en què se li lliura la vara, que ell mostra al públic estenent-hi la mà. Després, ell mateix, ja al lloc central, lliura als regidors, un per un, alguna cosa. En el seu discurs, la veu se li fa ronca quan parla de l’orgull personal de ser peniscolà. Parla de compromís amb contundència.

A Amposta, el saló de sessions té un aire clàssic com de postromanticisme sospitós. Potser és un espai adaptat com a saló de sessions. Els seients són de vellut roig, antiquats. Darrere la taula presidencial hi ha els retrats dels reis i del president José Montilla… Aquí el president també pregunta al candidat més votat si accepta el càrrec. Aquest diu que sí, jura el càrrec micròfon en mà de cara al públic, llegint el formulisme i acte seguit li lliuren la vara, que exhibeix alçant-la amb les dues mans. Després dels parlaments dels portaveus de l’oposició, Manel Ferré, nou alcalde després d’un llarg període amb Joan Maria Roig llegeix un discurs que el públic aplaudeix amb contenció, com en el cas de Peníscola.

Finalment, el saló de sessions de Tortosa, semblant a l’ampostí quant a estil, si bé més ampli, està presidit per un retrat del rei, emmarcat en vellut roig, i un altre del president Artur Mas… Les banderes oficials espanyola i catalana són a l’esquerra de la taula presidencial, d’un estil revellit i abarrocat, envoltada de poltrones del mateix vellut que el marc reial. Els regidors de la taula d’edat llueixen uns penjolls honorífics amb l’escut de la ciutat i també li’n posen un a l’alcalde, en el moment d’investir-lo, abans de lliurar-li la vara. Mentre Germà Bel fa el seu discurs, se sent de fons un xivarri difús, com de protesta, que ve del carrer. Ell llegeix amb determinació un discurs centrat en la responsabilitat de la majoria històrica que ha aconseguit la seua candidatura.

Mentrestant el sistema electoral roman inalterat després de més de 30 anys, heus aquí com aquell pacte que va governar Vinaròs els darrers vuit anys ha passat a millor vida, i les majories existents ja aleshores s’han consolidat encara més. Dels vídeos vists, només el de Càlig correspon al d’un municipi que canvia en aquest sentit. No hi ha, ben mirat, dos actes iguals, per molt que siguen tots molt semblants i seguisquen un mateix protocol.  La disposició dels elements cerimonials i, sobretot, l’actitud del públic assistent i dels regidors marquen les característiques distintives de cada lloc. Interessant de constatar com alguns llocs guanyen visibilitat a la xarxa mentre altres en perden.