#sensesenyal

Aquests dies estem vivint la curiosa circumstància del cessament d’emissions de TV3 al País Valencià. Després d’un temps en què el govern valencià va mirar de fer tancar un per un els diferents repetidors que Acció Cultural del País Valencià té escampats pel territori per portar el senyal de la televisió del Principat, va decidir-se per modificar una llei expressament per poder multar ben multades aquestes emissions i que el proveïdor no hi pogués fer front i, doncs, hagués de deixar d’emetre. Com que els jutjats no li eren prou proclius, ja que els tancaments seguien un procediment molt lent, ha optat per modificar la llei amb l’única intenció de fer desaparèixer aquestes emissions.

En ple segle XXI al si de la Unió Europea passen coses d’aquest tipus. Els analistes expliquen que la proximitat de les eleccions i els problemes de sastreria que té aquell president que fa anys que no concedeix rodes de premsa, que no accepta mai preguntes dels periodistes, han precipitat aquesta mesura de força per mirar de tapar la corrupció i distraure el personal amb un altre debat molt propici per als seus interessos electorals. La catalanofòbia és una xenofòbia com qualsevol altra, metòdicament explotada des del franquisme per la dreta valenciana a fi de revoldre la societat en benefici propi a costa de la tregiversació de la realitat i el conreu de la ignorància. Ara que les eleccions s’apropen, aquesta polèmica forçada i recursiva reapareix.Aquell president i la seua colla tenen un problema de credibilitat que miren d’esquivar seguint el seu estil barroer de fer les coses, un estil allunyat de les formes democràtiques, propi de règims polítics autoritaris com de fet és el que piloten. Es parla de la similitud amb el cas Berlusconi, en què el president italià va fer-se lleis a mida per protegir-se d’una persecució judicial. A diferència de la deriva prostitucional del president italià, el president que va canviar El Corte Inglés per un sastre particular, ben beat, defensa la seua poltrona manipulant els mitjans de comunicació que pot i fent callar els que parlen de les seues irregularitats antidemocràtiques. I si molt convé, deixa fora de servei la webcam de la plaça de la Mare de Déu de València mentrestant està plena de manifestants contra el cessament de les emissions de TV3. La manipulació és tan sistemàtica que recorda el que justament aquests dies ha passat a Egipte o Líbia, on les dictadures corresponents van intentar aturar les protestes democràtiques tallant les emissions de la televisió Al-Jazeera, el servei d’Internet i la cobertura de telèfon mòbil. Segurament es deu poder argumentar que hi ha diferències i que etcètera en relació a no sé quina suposada reivindicació de més canals. Però la similitud hi és. Es pot amagar, però posa cadascú al seu lloc. Un polític cada vegada més acorralat recorre sense escrúpols a la construcció d’un pensament únic basat en el silenciament de la discrepància i la domesticació dels mitjans de comunicació que li poden ser favorables. En una societat democràtica basada en la llibertat d’expressió i la transparència, aquestes maneres s’apropen a l’autoritarisme dictatorial. El president només interactua en seu parlamentària, ho fa poc i sempre fuig. No contesta preguntes dels periodistes. De què té por el president?

Aquesta actitud, això no obstant, respon a l’estil del partit que li dóna suport. Tots i cadascun dels qui s’hi guanyen la vida actuen de la mateixa manera. Si vas a menjar a la seua mà, tens opció de prosperar participant del pastís. Per això la corrupció política, al País Valencià, hi ha una part de la societat que la veu de molt bon ull i considera els polítics que la practiquen uns triomfadors. Perquè esperen, en un moment o altre, poder-se’n beneficiar. Si et negues a anar a menjar a la seua mà, llavors et tornes transparent. No apareixeràs als mitjans de comunicació i, si hi apareixes, serà per perjudicar-te; sempre faran com si no hi fosses, com si no exsistisses; t’ignoraran tant com puguen; miraran de no saludar-te si s’ho poden estalviar. És d’aquesta manera que prosperen: els adeptes passen a formar part del sistema clientelar, els despistats, que són legió, estan pensant en la mona de pasqua, es pensen que la societat en què viuen ja és normal, i l’oposició viu cada vegada més ofegada. No hi ha llibertat d’expressió. Per aquesta raó, totes les enquestes apunten que aquell president dels problemes de sastreria tornarà a guanyar les eleccions, malgrat, fins i tot, les reticències tàctiques de la matriu espanyola del seu partit.

Ara, tornant a l’apagada del senyal de TV3, convé no perdre de vista que ja als anys 80 el govern espanyol de torn va perseguir la propagació de TV3 al País Valencià. La ciutadania s’hauria de preguntar si això hi fa res o no, en tot plegat. Avui que hi ha tants canals de televisió que són directament sinistres, graciosament concedits per l’autoritat espanyola en la matèria, en els darrers set anys: no és una mica raret que el govern espanyol desatenga les reivindicacions valencianes per veure TV3, intentant desvirtuar la iniciativa legislativa popular perquè totes les televisions puguen veure’s arreu de l’estat sense traves? El govern espanyol no hauria de patir tant. Al capdavall, el partit català Ciutadanos, tan afecte a la nació espanyola, davant la polèmica, ha proposat això mateix: que tots els canals espanyols puguen veure’s arreu del territori de l’estat. Així doncs, és per la normativa espanyola que aquell president que va quedar-se sense sastre pot fer aquestes barrabassades pròpies d’un país de fora de la Unió Europa?

El meu instal·lador de la TDT va dir-me un dia que no funcionava l’antena que, a les cases, pot deixar de funcionar la rentadora o la nevera, però quan deixa de funcionar la tele, la convivència es deteriora a l’instant. I un altre dia parlarem de per què aquest estat de dret sempre juga a favor dels mateixos i en contra dels de sempre.

Anuncis

Un pensament sobre “#sensesenyal

  1. Evidentment, tot forma part d’una realitat que a ningú escandalitza, però la realitat xic, és que des del poder, aquells que es senten legitimats per les urnes, fan dels vots una llicència gratuïta, per governar pels seus, collons amb vestit pagat o no… I jo pregunto, on poder obrir les oïdes del poble? O és que el poble ja en té prou amb el que hi ha? On estna el jutges? Qualsevol dia d’aquests parlaré castellà… Tornarem a ser al 1936… Començo a pensar, tot i no poder comprobar-ho per la meua panxeta incipient, que se m’inflen els collons. Salut, company..

    M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s