El secreto de la porcelana

Pel llibre sobre el qual estic acabant de treballar aquests dies de canvi d’any, he estat buscant la pel·lícula El secreto de la porcelana. La recerca no ha estat exempta de trampes parades a Internet, relacionades amb la descàrrega d’arxius. M’hauria agradat tornar-la a veure abans de parlar-ne però m’ha resultat impossible trobar-la en cap suport, enlloc. Així, doncs, he hagut de recórrer a una font de documentació pròpia, la revista Traiguera, que en publica informació en el número de juliol de 1998, sobretot. Al juny d’aquell any se n’havien rodat les escenes que tenien per escenari la Font de la Salut. El cas és que entre unes coses i altres vaig resseguir el fil d’aquesta producció cinematogràfica i vaig tractar d’explicar-me les causes de no poder-la localitzar. Només recordava vagament haver-la vista a la tele en alguna ocasió dels darrers anys, amb tota seguretat amb ocasió d’alguna reposició que se’n devia fer.

Va ser dirigida per Roberto Bodegas, cineasta madrileny de molt dilatada carrera, i produïda per la valenciana 5 Films d’Enrique Viciano.  Segons expliquen els mateixos productors, la pel·lícula és un encàrrec de la Generalitat Valenciana i TVE. Segons s’entén de les declaracions que va recollir Traiguera en el moment del rodatge, la Generalitat posava 500 milions de pessetes per a la producció i TVE emetria el resultat en dos capítols a la temporada següent. La idea de la Generalitat en aquell moment era promoure autors i temes valencians a la televisió pública espanyola. Anteriorment, ja s’havia produït la pel·lícula sobre Vicent Blasco Ibàñez i l’adaptació de la novel·la Entre naranjos, del mateix autor.

El secreto de la porcelana és una pel·lícula temàticament qualificada d’espionatge industrial. S’hi conten les intrigues polítiques, conspiracions i venjances derivades de la rivalitat entre el comte d’Aranda i Carles III per l’obtenció del secret de la fabricació de la porcellana xinesa, que a la segona meitat dels egle XVIII tot just s’estava introduint a Europa. A la pel·lícula, el secret de la seua fabricació el posseïa l’alemany Johan Knifer. El comte d’Aranda el fa venir fins a l’Alcora, on hi tenia la seva Reial Fàbrica, perquè li transmetés aquesta fórmula secreta. Com a curiositat, val a dir que en relació a aquesta fàbrica alcorina, antecedent històric real de la seua fama en la fabricació de porcellana i de la indústria del taulellet, existeix realment un document d’autor alemany que tracta justament sobre els principis d’aquesta elaboració.

El secreto de la porcelana és una adaptació cinematogràfica de la novel·la Els secrets de Meissen de Josep Palomero, publicada el 1994. Josep Palomero, a més d’escriptor, era en aquell moment un dels interlocutors principals del PSPV per a la constitució de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua. De fet, durant un temps va actuar com a portaveu del funambulisme que la institució va practicar per evitar de dir, de ratificar sense embuts, la gran vergonya de la classe política valenciana: que el valencià és català, aquell pecat original que miren d’eradicar radicalment de l’existència valenciana. Amb resultats positius, de moment. Curiosa, si més no, la coincidència entre la constitució de l’AVL i l’enregistrament de la pel·lícula.

La pregunta que em va assaltar no va ser, això no obstant, la causa d’aquesta coincidència, sinó més prompte per quina raó TVE dóna accés per Internet a moltes sèries anteriors i posteriors a aquesta, com ara l’esmentada Entre naranjos, que es va produir i emetre en les mateixes circumstàncies, i no coneix en absolut l’adaptació de la novel·la de Palomero. Potser hi haja alguna raó tècnica, relacionada amb els drets de la producció, però tenint en compte que hi ha al mercat una altra novel·la amb el mateix títol El secreto de la porcelana, del malagueny Emilio Calderón, la cosa encara apareix més desdibuixada. En resum: la pel·lícula és introbable i els diners públics esmerçats van tenir una vida cultural ben curta.

Mentrestant, el mateix dia dels Innocents, llegeixo la notícia que el president de la Diputació de Castelló s’ha desempallegat quatre dels cinc delictes de què se l’acusava perque ja han prescrit i l’home declarava que això estava molt bé perquè ningú el podria acusar de res en relació a això. És també molta coincidència que això es publique el mateix dia dels Innocents? Puc ben assegurar que vaig pensar que es tractava efectivament d’una innocentada. Però no, l’endemà la notícia continuava viva i se’n donaven detalls que explicaven aquest desenllaç.

Sí, certament hi ha un paral·lelisme entre l’actualitat política al voltant d’aquest cas i El secreto de la porcelana. Perquè al capdavall es tracta d’obtenir uns objectius determinats, industrials o polítics, fent servir tots els recursos a l’abast. Dilatar un procés judicial entrebancant-lo de totes les maneres possibles perquè passe tant de temps que el delicte prescriga és un secret suat però efectiu. Un estratagema legal que serveix, també ara, per posar la legalitat vigent al servei d’interessos particulars. Sí que es tracta d’un secret de la porcellana. Concretament del secret per arribar a tenir una cara tan dura i alhora tan refinada com aquest material.

Un dia s’hauria d’analitzar des del punt de vista antropològic. Això i que vinga sant Julian Assange i s’hi pose.

Feliç 2011.

Anuncis

2 pensaments sobre “El secreto de la porcelana

  1. El funambulista li ofereix a l’anònim redactor de l’extensa reflexió sobre la porcellana, una còpia de la pel·lícula “El secreto de la porcelana” i també li indica que li pot contar tots els altres secrets que vulga saber de les absurdes concomitàncies que suposa entre unes coses i altres, si li ve de gust.

    Es pot posar en contante amb mi a través de l’adreça electrònica: palomero_jos@gva.es

    Molta salut, JP

    M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s