Negra i ebrenca

Bé, doncs, ja l’hem tornada a embolicar i el dissabte 12 de febrer de 2011 serem a la 2a Trobada de Gènere Negre al Matarranya, a la llibreria Serret de Val-de-roures, on es farà la presentació mundial del volum Un riu de crims, que és un recull de relats d’aquest gènere, aplegat amb els bons oficis de Jordi Pijoan-López, Fede Cortés i Octavi Serret, en el qual participen més d’una vintena d’autors i autores ebrencs.

La trobada començarà al matí convertint la llibreria en una olla a pressió literària, sobretot tenint en compte el temps que sol fer a Vall-de-roures en aqueixes dates. En acabat hi haurà un dinar negre per als participants al restaurant Lo Trull de les Raboses, que ben mirat no desentona gens amb  el vessant rocambolesc del gènere. Al dinar se servirà vi, negre, gràcies a la participació del centre “Quim Soler. La literatura i el vi” del Molar (Priorat). Després de les actuacions estelars de Jesús Tibau, que hi presenta microtextos i un joc iliterari, i de Josep Igual, que hi interpretarà el vessant negre de la seua cançó, hi haurà una taula rodona en què hi participa l’escriptora mallorquina Maria Antònia Oliver.

Entre les coses a comentar, cal fer esment, en primer lloc, del paper de focus dinamitzador que Octavi Serret continua oferint des de la seua llibreria, que ja ha esdevingut punt obligat del circuit de la literatura catalana. Amb el temps la llibreria Serret reinventa la fórmula de la trobada literària com a format de difusió de la creativitat del corrent ebrenc. En segon lloc, i en connexió amb el que s’acaba de dir, hi destaca l’eixamplament de connexions a l’hora de l’organització de l’esdeveniment. Jordi Pijoan-López, que ha fet la feina d’aplegar els textos, és de Tortosa però treballa des de Barcelona. March editor és el segell del Vendrell que edita el llibre. Jesús Tibau, escriptor de Cornudella de Montsant que viu a Tortosa, és l’autor d’un dels blocs més actius en llengua catalana en qualsevol matèria, tens un racó dalt del món. Els jocs literaris que proposa cada setmana tenen un seguiment extraordinari i suposen una manera nova d’apropoar-se al fet literari. També té el programa d’entrevistes homònim a Teveon de Tortosa. Josep Igual continua la seva ratxa ininterrompuda de publicacions i ja ha tret al carrer No és el que sembla, la seva darrera creació, de la mà de Cossetània de Valls.

Menció a banda mereix el centre Quim Soler. Ubicar a la petita població del Molar, aquest centre pren la figura de l’escriptor Joaquim Soler i Ferret i la vincula amb el vi com a producte característic d’un territori, el Priorat, per dinamitzar-ne els actius culturals i generar una riquesa patrimonial. Recentment, vaig tenir ocasió de conèixer-ne més directament les activitats en el VI Seminari sobre Patrimoni i Territori, organtizat per Espais Escrits, xarxa del patrimoni literari català, que va tenir lloc a l’Espai Betúlia de Badalona. Dins del panorama de la xarxa, en què també es troba la Fundació Carles Salvador de Benassal (Alt Maestrat), el centre del Molar suposa una proposta renovadora, que posa més l’ènfasi en la dinamització de les activitats culturals que no pas en el manteniment d’uns determinats béns patrimonials que giren al voltant d’una figura literària. Potser és en aquest darrer extrem que cal situar la tasca de l’esmentada Fundació Carles Salvador, que fa una faena del tot encomiable pel que suposa de transmissió d’un llegat que, deixat a la intempèrie de les polítiques culturals hostils, es perdria. El centre Quim Soler va un punt més enllà d’aquesta funció de gestió del patrimoni i suposa un element emprenedor de l’activitat cultural centrada en la literatura. En aquesta mateixa línia es troba el Centre Cultural Artur Bladé i Desumvila de Benissanet (Ribera d’Ebre), un “espai escrit” que forma part de la formidable maquinària cultural de la Fira del Llibre Ebrenc de Móra d’Ebre, a la sala de màquines de la qual hi ha Albert Pujol i Núria Grau, dos activistes culturals perfectament equiparables a l’homenot de la llibreria de Vall-de-roures. Del tipus de gent que fa falta en els temps que vénen, disposats i capacitats a encarar les adversitats, conscients de les limitacions però decidits a superar-les.

No cal dir que, pel que fa la iniciativa d’aquesta segona trobada de literatura de gènere, es tracta de’una proposta que introdueix un grau de diversificació d’allò més interessant en la producció literària ebrenca, ja que marca el camí cap a l’exploració de territoris creatius que fins ara no havien estat, excepte en el cas del propi Jordi Pijoan-López, gaire trescats.

Pel que fa a la meua participació en el volum, hi he aportat el relat del cas d’una dona jove que l’any passat va aparèixer morta a la piscina de casa seua, a Vinaròs. De moment, no puc donar més pistes, ja que els resultats de la investigació encara no s’han fet públics i no se sabran fins a la mateixa setmana de la presentació del llibre. Això si no hi ha cap filtració abans d’hora, procedent d’àmbits judicials. De moment, la família de la víctima, una de les més significades de la ciutat, manté silenci. Estigueu atents a les notícies.

Anuncis

Un pensament sobre “Negra i ebrenca

  1. Retroenllaç: Un riu de crims « TRITICÀRIA

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s