Quina capital?

L’ajuntament de Tortosa va rebutjar recentment de retirar el monument commemoratiu de la batalla de l’Ebre, erigit per ordre del general Franco a major glòria dels combatents del seu bàndol. La votació del consistori tortosí va tenir lloc a causa d’una iniciativa popular empresa pel Casal Popular Panxampla, que ve a ser una organització alternativa de la ciutat de l’Ebre. En contra de la iniciativa hi van votar CiU, el partit majoritari de l’ajuntament, que hi ocupa l’alcaldia, i el regidor del PP. Val a dir que, a l’hora de parlar d’aquest episodi, hom s’ha de reprimir les ganes de fer-ne ironia i alguna cosa més. En calent, tal com han deixat dit opinadors d’abast (Salvador Cot a Nació Digital i Quim Monzó a La Vanguardia) el que preval és carregar els neulers a la majoria convergent sense més ni més. I amb raó. Perquè, dit pel broc gros, es podria preguntar: CiU, en aquest afer, a quin cantó del canó se situa? Apunta o l’apunten? Greu plantejament. Si després de donar suport a la llei de la memòria històrica, al moment de la veritat, es fa enrere, no resulta gens coherent. Si bé del tot previsible. Ja és costum: sí però no, tot i que… Fa honor al tòpic més suat, digne de la caricatura del Polònia. Afirma Ferran Bel, alcalde tortosí, després de la votació i participant en la polèmica que ha causat la seua actuació, que el debat sobre el monument franquista està mort. Ja dins de la campanya electoral, un polític professional és capaç de dir les coses més desconcertants. A això, també hi estem acostumats. Molt de bla bla bla però encara no hi ha una llei electoral catalana després de 31 anys de democràcia. He dit democràcia… Que comencen per aquí. El monument en té uns 46 i quan es va construir la democràcia també era un debat mort. Ja m’explicaràs: els morts de veritat són d’unes dècades abans. Com es va poder constatar en els 23 anys de govern de CiU a la Generalitat, aquest debat mort sobre els morts ja li va anar bé que estigués com més enterrat millor. A quin cantó del canó se situa? Una mica de coherència, si us plau.

La problemàtica de la memòria històrica no és una qüestió del franquisme. És una qüestió de la democràcia actual. El regidor del PP devia sentir-se feliç en el seu paper de marmessor de les essències. I més si CiU venia a votar amb ell. Un plaer. Un servei a la causa. Però aquest no és el debat de fons. Perquè els representants del postfranquisme han viscut 31 anys d’allò més contents, començant per dalt de tot de l’estat. El debat de fons és què s’ha fet menterestant hi ha hagut governs d’un altre signe, tal com va passar a l’ajuntament de Tortosa. Es va protegir allò i es va voler reconvertir en un monument neutre, transversal. Etcètera. Però hi ha coses que no se’n van ni amb llexiu. L’oblit és persistent però la memòria es veu que encara és més recurrent. I no. El problema de fons és que la democràcia espanyola ve d’on ve i no ha fet mai net. I de l’exemplaritat de la transició, qui en vulga més que pare el cabàs. El silenci ominós, la complicitat volguda o circumstancial amb l’oblit són actituds interpretables en termes catòlics i també en termes psicoanalítics. Mirar persistentment cap a una altra banda acaba causant tortícoli.

El problema de fons és: per què quan va acabar-se el comunisme als països de l’òrbita sovietica es van retirar els símbols d’aquell règim polític i a Espanya, després de 31 anys encara no s’ha fet? És de veres que l’ajuntament de Tortosa ha de decidir sobre un monument que va fer l’estat? Quan un estat canvia de règim polític, no és el mateix estat que en retira els símbols propis? Després de tant de temps, el règim democràtic espanyol encara té aquests deures per fer? Una mica sospitós sí que és, no? I en canvi s’hi aplica la màxima de passar la patata calenta a un altre. Potser algú pense que ja està bé que siga l’ajuntament de cada lloc que decidisca aquestes coses, però realment algú pot creure’s que això passa quan hi ha un canvi polític general?

Durant els darrers temps, a Catalunya, s’ha avançat molt en la recuperació de la memòria històrica. S’hi avançat més en els darrers set anys que en els 23 anteriors. És una evidència. Ara, CiU de Tortosa ha caigut en un parany i ha ensenyat literalment les vergonyes. Hi ha el monument, però també hi ha altres símbols que no s’han retirat mai. Heus aquí un institut tortosí que porta el nom d’un destacat polític franquista. Com si això fos un honor per a la institució i un exemple per als alumnes. Algú s’imagina que a Alemanya una institució d’aquest tipus portés el nom d’un polític nazi? Doncs això passa aquí. No a l’Espanya profunda. O és que potser Tortosa és Espanya profunda? No es pot negar que elements d’aquest caire són un bon motiu de reflexió al voltant del paper històric de la ciutat en relació a la seua capitalitat (o més bé no-capitalitat).

En qualsevol cas, el sentit del monument, en ser edificat, era el de dignificar els morts del bàndol franquista. I l’estètica fa honor a la finalitat. Pel cantó de la dignificació dels morts del bàndol franquista no hi ha res a fer. Es van preocupar de recuperar fins al darrer cadàver i enterrar-lo dignament, immediatament després de l’acabament de la guerra. Molts cadàvers de l’altre bàndol encara esperen. I això és cosa que supera la competència municipal. Ara: amb posicionaments d’aquest tipus, que estratègicament o tàcticament o com siga que convé als interessos partidistes ja deuen ser correctes, no es fa més que prendre partit. Posar-se en un cantó o altre del canó.

Parlant de tot, els crims contra la humanitat no prescriuen.

 

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s