Los Taulons

Pont del molí Bordales

A la presentació de La vall del miracle d’Armando Vericat hi trobo Àngels Puig, que em pregunta si conec res de les passeres de riu. De seguida relaciono la consulta amb la seua pertinença als Taulons de Sant Rafel, cosa que no deixa de sorprendre-la.  Los Taulons és un grup de catalogació de patrimoni sorgit a Sant Rafel del Riu arran del projecte Patrimoni de la Universitat Jaume I, un projecte d’extensió universitària destinat a la recerca en patrimoni cultural de les àrees rurals de Castelló. Va formar-se el 2007, aplega gent de les dues ribes del riu i arranca d’un curs de catalogació impartit per la Jaume I, el 2006. Aquest 2010 s’ha constituït en associació. El nom és pres dels taulons de fusta per on els carros creuaven a gual el riu de la Sénia, a Sant Rafel, abans de la construcció del pont que comunica amb el barri Castell, a la riba principatina. Aquest pont té la curiositat inusitada d’haver estat construït durant la guerra del 36-39, un fet que té un significat simbòlic fora del que és comú, ja que en el temps de destrucció per antonomàsia de la nostra història resulta ser una rara representació de l’esperit constructiu. No de bades els ponts apareixen en el paper moneda dels euros, simbolitzant la unió.

Durant aquests anys d’existència, l’atenció del grup de catalogació s’ha dedicat a la recerca relacionada amb el patrimoni cultural del riu, que marca el caràcter del poble fins al nom mateix. Aquesta recerca s’ha concretat en la catalogació dels ponts del terme de Sant Rafel sobre el riu de la Sénia, que són, a més del del poble, els dels molins Bordales, la Roca i l’Om. Com a resultat de la catalogació, aquest estiu la Jaume I va editar una exposició dedicada al grup de catalogació i als ponts de Sant Rafel, que va poder-se visitar durant les festes. L’associació manté vincles tant amb la Universitat Jaume I com amb Institut Ramon Muntaner (IRMU), fundació privada dels centres d’estudis de parla catalana, ubicada a Móra la Nova i nascuda d’un conveni entre la Generalitat de Catalunya i la Coordinadora de Centres d’Estudis de Parla Catalana (CCEPC) vinculada a l’Institut d’Estudis Catalans. La publicació de les recerques que fa té com a plataforma la revista Memòria viva del projecte Patrimoni.

Una iniciativa d’aquest tipus, auspiciada per l’extensió universitària de la Jaume I, té un caràcter extraordinari. Per una banda, la preservació del patrimoni cultural és un actiu per a aquells pobles en què, com en el cas de Sant Rafel, es trobaven en un oblit complet. Això no significa en absolut que es tracte d’un patrimoni poc valuós, que s’hauria conservat millor si hagués sigut de més entitat. En aquest país, l’únic patrimoni cultural que sempre ha estat protegit ha estat el de l’Església. No sé si això explica les explosions anticlericals i la destrucció d’una part incalculable d’aquest patrimoni al llarg de la història, no únicament durant la guerra esmentada, però segurament hi deu haver una relació o altra. No poden ser fets deslligats. El patrimoni no religiós ha estat històricament menystingut, abandonat a l’arbitrarietat del pas del temps i a la intempèrie. En aquest sentit, cal remarcar el caràcter patrimonial del riu en qüestió. L’existència de molins tot al llarg del seu recorregut, i especialment en aquest tram de la plana, dóna compte de la importància econòmica que va tenir en el passat, des de l’Edat Mitjana fins a la industrialització, ja al segle XX. Que el patrimoni dels molins fariners i de paper de la riba del riu s’haja anorreat només dóna compte de què és el que ha tingut importància com a patrimoni cultural i què és el que no.

Los Taulons continua treballant en la recerca del patrimoni cultural del riu, ara orientant la seua recerca cap a les vies de comunicació, com si a partir dels ponts que el creuen i el creuaven arran dels molins, la història econòmica del municipi i del riu pogués reconstruir-se. La mateixa Àngels Puig ja va impulsar l’edició de  Sant Rafel, la vida d’un poble, el 2002, amb motiu del 75è aniversari de la independència municipal respecte de Traiguera. En aquella ocasió, al llibre ja apuntàvem l’estreta relació econòmica entre el creixement del poble de Sant Rafel i el riu. Contra les inèrcies de la història, que han incidit en el caràcter fronterer de la ratlla administrativa que marca, el riu de la Sénia ha estat en si mateix un espai geogràfic amb una economia lligada als molins. Malgrat el caràcter de ratlla i per tant de lloc de pas, el riu ha estat històricament, per si mateix, una via de comunicació i un element d’estructuració econòmica, primer al voltant dels molins i més tard a partir de la distribució de l’aigua. De fet, el naixement modern del poble de Sant Rafel pot entendre’s com la realització d’aquesta estructuració.

L’existència d’una associació com Los Taulons dóna compte del fet que, amb suport acadèmic i institucional, les societats locals poden efectivament recuperar el patrimoni cultural local, una condició indispensable perquè acaben tenint el valor cultural que es mereixen. Quan les coses entren en desús, com ara els molins del riu de la Sénia i, potser no tant, els ponts sobre aquest mateix riu, perden el valor original que tenien, si es donen les condicions apropiades, n’adquireixen un altre de patrimonial que reverteix en la cultura local. Hi ha pobles que han orientat els seus esforços culturals en la recuperació del seu patrimoni. D’altres que han tingut més dificultats. En qualsevol cas, si es dediquessen a la recuperació del patrimoni les inversions que ara són despeses d’una política cultural centrada sobretot en les festes i derivats, potser el llustre seria un altre. I això, a la llarga acaba condicionant d’una manera o altra.

Les passeres són les pedres que, col·locades en un curs d’aigua de poca profunditat, permeten de passar-lo a peu.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s